"Mai vaig voler ser pare, però vaig acabar sent el pare del meu germà"

El 20 de febrer del 2017 Joshua Alonso anava de camí cap a la feina i va rebre una trucada. Era la seva tia. “La casa està cremant”, li va dir. La llar familiar, al poble de Chapela (Redondela, a prop de Vigo), no era l’únic que estava en flames. La seva mare també. I l’exparella d’aquesta, que va decidir fer explotar el domicili i arrasar amb tot. Després de diversos anys de convivència i un fill en comú, feia un temps que s’estaven separant. L’incendi va ser un assassinat masclista i premeditat. La María José, que tothom anomenava Sesé, tenia 52 anys. Era una dona feminista, lluitadora, creativa, treballadora, sindicalista, activista dels drets humans, divertida i lúcida. Acabava de superar un càncer de mama i era mare de tres fills. Els dos més grans, la Lucía i el Joshua, els va tenir com a mare soltera mentre vivia a Veneçuela. El fill petit va néixer a Galícia el 2007, fruit de la relació que va mantenir amb l’home que va acabar sent el seu assassí.   

El Joshua, que llavors tenia 25 anys, va voler que es parés el món. Però no es va parar. La Sesé, a qui admirava i adorava, havia sigut assassinada. El seu germà petit, de 10 anys, també es va quedar sense mare. I sense pare (l’home va morir en l’incendi). “Mai vaig voler ser pare, però vaig acabar sent el pare del meu germà”, narra a aquest diari el Joshua, informàtic de professió i lluitador de cor. És un dels rostres més visibles de la batalla que entaulen “els grans oblidats de la violència masclista”: els orfes. Cada any, uns 40 menors es queden sense mare per aquesta raó. Necessiten ajuda, atenció psicològica. I amor. I diners.

A Brussel·les i a Madrid

El Joshua ha portat la veu de tots ells al Senat espanyol i al Parlament Europeu. Allà ha reclamat que es canviïn les lleis perquè les pensions d’orfandat no depenguin de la cotització a la Seguretat Social de la mare. De fet, el Congrés dels Diputats va aprovar l’octubre passat un canvi legislatiu perquè tots els fills de dones assassinades cobrin més prestacions. Joshua somriu quan se li pregunta si està fet d’una fusta especial, si és una mena d’au fénix que ressorgeix de les cendres. “No, però soc com la meva mare. Ella em va ensenyar a lluitar, a reclamar justícia. Ho porto als gens. No tinc cap altra opció que tirar endavant i lluitar”. Soc com la meva mare, que reia fins i tot en les pitjors situacions.”

La Sesé era una feminista convençuda. Mai va patir maltractaments. Però la seva exparella va decidir assassinar-la quan s’estaven separant. ¿Per què? “Jo crec que la va veure feliç quan va aconseguir recuperar-se del càncer. Va comprar bombones de butà i ho va planejar tot. El seu cas és un exemple que qualsevol dona, és igual si és molt lluitadora o forta pot ser víctima, una paraula que, per cert, no m’agrada”, respon el seu fill.

"Odissea" burocràtica

L’assassí de la Sesé va acabar amb ella. I amb la casa i els records del Joshua. Després del funeral va començar una “odissea” burocràtica dolorosa i infernal. El Joshua volia plorar la seva mare, però no va poder. No va tenir temps. L’assegurança no es va fer responsable de la casa al considerar els fets com un suïcidi. Ni la Sesé ni la seva exparella havien redactat el testament. Joshua va haver d’enfrontar-se a l’impost de successions, la cancel·lació de deutes, la declaració d’hereus, la tutela del seu germà.... Un laberint de portes en el qual a cada pas que feia li reclamaven el llibre de família, que es va cremar en l’incendi i que ell no podia demanar a cap finestreta al no ser ni el pare ni la mare del seu germà.

“Cada cas és un món. Els tècnics haurien de rebre formació perquè les víctimes tinguéssim una millor atenció i tota la burocràcia fos més fàcil. Aquesta odissea em va portar moltíssim temps: escrits d’advocats, informes policials, despeses de notaria... Jo només volia plorar la meva mare. I descansar. Per no parlar de l’assetjament que patim el meu germà i jo per part d’alguns mitjans de comunicació, ¡quant morbo sense sentit!”.

El Joshua va perdre la seva feina. El va guanyar l’angoixa. Amb el pas del temps en va trobar una altra. “Un altre contracte porqueria”, es queixa. Mai va voler ser pare. Però es va fer càrrec del seu germà petit amb el cor a la mà. L’educa i l'esitma com una mare i un pare. Després del brutal succés, els dos germans tenien les butxaques pelades. Així que el poble de Chapela va organitzar un concert benèfic. Gràcies als diners recaptats, Joshua –que feia temps que s’havia independitzat i vivia a Vigo– va poder reformar la casa familiar de Chapela, a la qual va tornar per començar de zero.

La llibreta de Sesé

Notícies relacionades

¿Per què les dones maltractades no denuncien?

A Espanya hi va haver el 2017 29.000 atacs masclistes davant 6.900 casos de violència estrictament «domèstica»

Entre la runa va descobrir una llibreta vermella en la qual la Sesé havia escrit reflexions, poemes i dibuixos. Joshua ha complert un son: convertir la llibreta en un llibre preciós: 'No camiño do vento', editat per Olga Nogueira i Helena Torres. Costa 10 euros i tots els beneficis pararan al fons de beques Soledad Cazorla, gràcies al qual els orfes del maltractament masclista (com el germà de Joshua) poden pagar-se els estudis.

'No camiño do vento' –emocionant i sincer– conté molts dels poemes que Sesé va escriure a la seva llibreta vermella des del 2006 fins al 2017. També inclou altres escrits que daten dels anys 80 i 90, cartes i postals enviades a amics i familiars. “Portem 2.000 exemplars venuts”, explica Joshua amb orgull hores abans d’entrar a l’Espai Jove Fontana de Barcelona, on el passat 27 d’abril va presentar el llibre en un acte artístic i d’homenatge a la seva mare. “Queda molt per fer i per canviar. Hi estem treballant”, conclou el jove, que ha heretat el cor guerrer de la seva mare.