Òscar Camps: "Ens volen eliminar"

Un any després de la desesperada atracada de l’'Aquarius' al port de València després d’un interminable periple en alta mar amb 630 refugiats a bord pel tancament dels ports italians als barcos amb missió humanitària, la situació no ha millorat en absolut per a les persones que, desesperades, es fiquen dins d’una pastera per creuar el Mediterrani a la recerca d’una suposada (gairebé sempre inexistent) vida millor.

De fet, el panorama per a aquests refugiats no és que hagi millorat en res, més aviat al contrari. "Sí, la situació ha empitjorat moltíssim", lamenta Òscar Camps, responsable de Proactiva Open Arms, el barco del qual arriba aquest diumenge a Nàpols, on aquest dilluns presentarà el nou llibre de Roberto Saviano, 'No hay taxis en el mar', una obra amb el drama del Mediterrani pel mig.

Camps lamenta que el seu barco hagi estat tant temps sense poder salpar a causa de "les traves polítiques i administratives" del Govern espanyol. Ara el repte és posar-se a treballar com més aviat millor, és a dir, salvar vides. L’objectiu de l’'Open Arms' és tornar a la zona d’on van ser expulsats, allà on la Unió Europea (UE) tampoc vol veure un sol barco humanitari, la zona SAR ('search and rescue', en anglès), just davant les costes de Líbia.

Sota amenaça governamental 

"Estem sota amenaça del Govern espanyol en cas que ens desviem de la ruta que tenim autoritzada, però és una cosa que volem reconduir. No reconeixem aquesta prohibició perquè per damunt de tot hi ha el dret internacional i fora de les aigües espanyoles aquesta prohibició no té cap validesa", afirma Camps, convençut que l’objectiu final a tantes traves és "fer desaparèixer" Proactiva. "Quan no pots fer res, les donacions cauen el 60%", cosa que fa inviable l’organització. "Volen acabar amb nosaltres, eliminar-nos".

Per això aquest activista i el seu equip tornen a la zona zero del Mediterrani central. "La nostra presència allà incomoda els governs. Per això som tan molestos, perquè recordem quines són les obligacions que les autoritats han de complir. Com a mínim s’estan vulnerant quatre convenis internacionals", denúncia. "Però ara hi tornem. Estem farts i cansats d’esperar. Si ens volen detenir o empresonar, que ho facin, però ja hi ha massa morts".

Carrera a l’abisme 

Les últimes xifres oficials des de començament d’any parlen de més 570 víctimes. "Però poden ser moltes més, perquè no hi ha testimonis i ningú ho documenta", recorda Camps, que se sent "moralment responsable" d’aquest drama però culpa "el president Pedro Sánchez i Foment" de posar-hi tantes traves quan saben la quantitat de gent que hi mor". "Hi tornem per rescatar gent", afirma, sabent que poden quedar bloquejats per les prohibicions de desembarcament, cosa que ara també passa amb el material humanitari.

Dues organitzacions més que treballen al Mediterrani, Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Mediterranée, també denuncien les traves burocràtiques que impedeixen fer la seva tasca humanitària quan la xifra de morts no para de pujar: més de 1.151 homes, dones i nens des de juny del 2018.

Aquest dramàtic balanç es complementa, a més, segons aquestes entitats, amb les més de 10.000 persones que han sigut obligades, també des del juny passat, a tornar a Líbia, país de desembarcament habitual des que els ports europeus posen tota classe de traves. "La resposta dels governs de la UE a la crisi humanitària al Mediterrani i Líbia és una carrera cap a l’abisme", afirma David Noguera, president de MSF. “Fa un any que vam implorar a les autoritats que posessin la vida de les persones per davant de la política, que es posés fi a la deshumanització de les persones vulnerables al mar amb finalitats polítiques. Però la resposta ha sigut i és desoladora".

Només observació aèria

Notícies relacionades

Sánchez va tornar a la mà dura després del gest esperançador de l''Aquarius'

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La situació va empitjorar el març passat, quan els estats europeus van decidir posar fi a les operacions de rescat limitant-se a l’observació aèria i a la formació en aquestes tasques de la guàrdia costanera líbia, on sí que es produeixen desembarcaments però amb unes mesures de seguretat que no compleixen ni de lluny els estàndards europeus.

La prohibició del rescat també inclou barcos de pesca i mercants, als quals s’amenaça de perseguir com a criminals si fan cas omís d’aquestes consignes que, flagrantment, suposen una violació del dret internacional. "Després d’haver utilitzat ja totes les excuses per expulsar del Mediterrani les ONG, i després d’haver deixat de dur a terme salvaments fa diversos mesos, els governs de la UE estan ara retirant els seus propis barcos, sense deixar ningú que salvi les vides de dones, homes, nenes i nens en perill", denúncia Massimo Moratti, d’Amnistia Internacional.