La desertització també s'obre camí sota el mar

Parlar de deserts porta a la memòria paisatges remots, inerts. Llocs del planeta consumits per la crisi climàtica. Potser irrecuperables, amb aquest aspecte de terra esquerdada, o d’infinites dunes cremades pel sol i modelades pel vent. Però la definició de 'desert’ aplica d’igual manera sota el mar, on els boscos submarins es veuen cada vegada més amenaçats pels elements. Per mirard’advertir i revertir aquesta situació, un grupd’investigadors catalans han iniciat un ambiciós projecte de detecció i resolució del problema. I com que la ciència en aquest país està com està, animen la societat que els doni un cop de mà. Perquè els oceans són un paisatge meravellós. Però també aporten bona part delrebost  que consumeixen els éssers humans.

Jordi Boada, investigador postdoctoral de la Universitat de Barcelona, és qui coordina el treball en nom tant de la UB com del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, dependent del CSIC, i en col·laboració amb experts repartits per tot el planeta. El Jordi és d’aquestes persones que gairebé passa més hores dins que fora de l’aigua, així que malgrat la seva joventut (31), sap molt bé de què parla. Explica que l’objectiu és "entendre on són i com són els deserts submarins per poder evitar la seva formació i promoure la recuperació dels ecosistemes". Els boscos submergits, com ho són els terrestres, són font d’oxigen. I com a tal, la seva existència és vital per garantir la supervivència de la fauna marina.

Les causes de la creixent desolació submarina estan, per desgràcia però també per fortuna, ben identificades: "Escalfament global, sobrepesca, entrada d’espècies invasores i contaminació". ¿Però de veritat això pot afectar l’home? "Sens dubte que sí, perquè moltes de les espècies que solem consumir necessiten aquests boscos per desenvolupar-se, ja sigui per alimentar-se o per refugiar-se". O sigui, de la mateixa manera que sense herba no hi ha vaques, sense algues no hi ha peixos. I no es tracta només de tenir més o menys diversitat a les peixateries: és un potencial problema per a un important sector econòmic. 

Perquè la cosa s’entengui bé, el Jordi aporta un parell d’exemples recents. A Perth, al sud-oest d’Austràlia, es va produir una anòmala onada de calor que va fer col·lapsar els boscos d’algues. Es va destruir una superfície marina equivalent a 130.000 camps de futbol. Més a prop, al Mediterrani, l’entrada del peix conill pel canal de Suez està sent catastròfica per a la flora submarina. El nom de la bestiola és fins i tot simpàtic, però és un autèntic depredador herbívor que ha causat seriosos danys a les costes orientals. "De moment no consta que hagin aconseguit arribar al nostre litoral, però si ho fan, el mal que causin pot ser irreversible", adverteix Boada.

El peix conill va arribar pels seus propis mitjans atret per les aigües cada vegada més càlides del Mare Nostrum, però altres espècies han creuat l’estret de Gibraltar a les aigües de llast d’un barco qualsevol. "Omplen aigua a Austràlia després de descarregar la mercaderia i la deixen anar aquí sense cap tipus de control", es queixa Boada. Un altre dels animals marins que s’ha aprofitat de la situació, i és una cosa habitual al Mediterrani, és l’eriçó, un herbívor atroç que ha pogut anar consumint boscos davant del descens poblacional dels seus tradicionals depredadors, com el sard, víctima, com moltes altres espècies, de la sobrepesca.

Tecnologia aèria i marítima

Al marge del treball d’investigació, el projecte també inclou acció. Per això s’han marcat tres fases. La primera, la de descobriment, prova de localitzar els deserts marins. Per a això s’utilitzen drons aeris i subaquàtics i es realitzen immersions amb equips autònoms de busseig. En la segona, la de seguiment, i a través de punts GPS, els investigadors provaran d’analitzar i controlar el creixement d’aquestes àrees desolades. I la tercera, la d’acció, es destinarà a l’estudi de les possibles solucions amb la vista posada a recuperar els boscos submarins, amb l’objectiu que el mar no perdi el seu valor, tant propi com el que suposa per a l’espècie humana.

L’augment dels deserts està causant la disminució dels recursos alimentaris de què depenem. Potser el desert del Sàhara no aporti res (llàstima tota aquesta energia solar malgastada...), però les zones inertes marines sí que poden recuperar-se i torna a generar vida. Aquest preocupant fenomen, alerta Boada, "també disminueix la capacitat dels oceans per esmorteir altres impactes, com el canvi climàtic." És a dir, els boscos submarins també funcionen com a frontera i escut protector davant de la crisi ambiental que cada vegada més afecta el planeta. 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Fa un parell de setmanes, els investigadors catalans van anar a la vaga per la seva precària situació laboral. També la universitat va posar el crit al cel recentment davant de la seva delicada situació financera. "Estem al límit", va arribar a assegurar la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix. Conscients que aquest treball no és la mera observació d’un fenomen imparable, els autors han decidit obrir un Verkami per recaptar fons. Tots aquells que col·laborin seran obsequiats en funció de la seva generositat. En joc, des de fotos fins a visites guiades a algun dels centres d’investigació implicats. Els diners recollits (esperen arribar a 10.000 euros) s’utilitzaran per comprar material que pugui utilitzar-se per a la detecció de deserts submarins. Aquests recursos es distribuiran per tots els continents, on els col·laboradors del projecte ajudaran a dibuixar el mapa oceànic de la desolació. 

La problemàtica, assenyala Boada, és "molt preocupant, sobretot a les zones temperades", per això anima la societat no només a col·laborar econòmicament, sinó a advertir de qualsevol canvi que puguin testimoniar en el seu litoral. Qualsevol bussejador 'amateur' podrà documentar les seves troballes a través d’una pàgina web que encara està en construcció. Una vegada rebuda la informació, els científics s’encarregaran de contrastar-la. Després, la lògica convida a replantar com es fa a la superfície. Però no. "Si abans no neutralitzes la causa, si no vas a l’arrel del problema i hi poses solució, tornaràs al punt de partida". Això implica abordar de veritat la crisi climàtica. Fora i dins de l’aigua. Paraules majors.