Les 5 claus de la sentència del Suprem sobre 'La manada'

El Tribunal Suprem ha revocat la sentència de ‘La manada’ i ha elevat les condemnes per als cinc acusats per un delicte continuat de violació; de manera que ha admès els recursos de la Fiscalia, la víctima i les acusacions populars que exerceixen l’Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra.

–Segueix les últimes notícies després de la condemna del Suprem a ‘La manada’ en directe

La decisió s’ha anunciat després d’una deliberació de més de dues hores, que ha començat just després que conclogués la vista en la qual cinc magistrats han escoltat els arguments d’acusacions i defenses. Aquestes són les 5 claus: 

1. No va ser abús, sinó violació

L’alt tribunal considera que el que va passar els Sanfermines del 2016 va ser una violació (agressió sexual) i no un abús sexual, que és el delicte pel qual tant l’Audiència Provincial de Navarra com el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) havien condemnat a 9 anys de presó José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero, Ángel Pozas i Alfonso Jesús Cabezuelo.

El Suprem argumenta que "els fets no poden constituir un delicte d’abús sexual, sinó un delicte de violació, i que per tant és incorrecta la qualificació jurídica d’aquests". Al seu parer, el relat fàctic descriu "un autèntic escenari intimidatori, en el qual la víctima en cap moment consent els actes sexuals efectuats pels acusats". Davant aquesta situació intimidadora, la noia es va veure obligada a adoptar una "actitud de submissió i a fer el que els autors li deien que fes", i més encara per "l’angoixa i l’intens aclaparament" pel lloc "recòndit, estret i sense sortida" (era un passadís d’un edifici) on "va ser introduïda per la força". Els magistrats comptabilitzen, almenys, 10 agressions sexuals amb penetracions bucals, vaginals i anals. 

2. Agreujant de vexació i d’acció conjunta

El Tribunal Suprem ha estimat que era procedent aplicar dos agreujaments específics al delicte de violació. Un és el tracte vexatori o degradant a la víctima, perquè els acusats duen a terme la seva acció simultàniament. Els magistrats destaquen, a més, l’"ostentació" que els membres de ‘La manada’ fan "de les pràctiques sexuals en els vídeos gravats" per ells mateixos, "vantant-se de la seva manera d’obrar". Els togats també hi inclouen l’agreujant d’"actuació conjunta de dues o més persones, cosa que es desprèn amb claredat del relat de fets provats, sense que això impliqui valorar dues vegades una mateixa situació". Al·leguen que "la superioritat numèrica va ser aprofitada pels acusats per a més impunitat i assegurament del delicte comès". El tribunal constata que la "correcta qualificació" hauria sigut considerar els implicats "autors o participis" d’una pluralitat de delictes d’agressió sexual, extrem que no pot recollir-se perquè no ha sigut objecte d’impugnació.

2. No va ser furt, va ser robatori amb intimidació

A un dels acusats, Antonio Manuel Guerrero Escudero, se li imposa també un delicte de robatori per la sostracció del telèfon mòbil de la jove després d’emprendre la violació. Per això, se li ha ampliat la condemna a Guerrero dos anys més que a la resta. En aquest sentit, el Suprem ha qualificat la sostracció de robatori amb intimidació i no de furt, com s’havia fet prèviament. El motiu: queda acreditada la intimidació. 

4. Condemnats a 15 anys de presó i 8 de llibertat vigilada

Notícies relacionades

La Manada: ¿Què diferencia l'agressió sexual o violació de l'abús?

'La manada', de la revolució femenina a la contestació cultural

El Tribunal Suprem ha revocat la sentència de 'La manada' i ha elevat les condemnes per als cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació, admetent així els recursos de la Fiscalia, la víctima i les acusacions populars que exerceixen l’Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra. Després d’aquells 15 anys, els acusats han sigut condemnats a 8 anys més de llibertat vigilada.

5. Compensació i ordre d’allunyament

Als acusats se’ls ha prohibit acostar-se a menys de 500 metres a la víctima en 20 anys, tant a ella, com al seu domicili, lloc de treball o qualsevol altre que sigui freqüentat per ella. En aquest sentit, se’ls ha prohibit també comunicar-se amb ella per cap mitjà de comunicació o mitjà telemàtic, contacte escrit, verbal o visual. En la sentència del Suprem, s’ha incrementat també la indemnització econòmica a la víctima que ara ascendeix a 100.000 euros.