'La manada', de la revolució femenina a la contestació cultural

Si l’assassinatd’Ana Orantes  (a qui el seu marit va cremar el 1997 després de denunciar a la televisió el maltractament que patia) va marcar un abans i un després en la lluita contra la violència de gènere, la violació de ‘La manada’ manada’ha suposat també un punt d’inflexió en la consciència ciutadana en contra de les agressions sexuals.

El succés als Sanfermines ha nodrit, de fet, la lluita feminista i el 8-M. Ha contribuït a l’augmentdel nombre de denúncies, entre altres motius perquè més dones s’atreveixen ara a denunciar el que abans callaven. I ha donat pas una reforma dels delictes sexuals, que si el futur Govern activa, acabarà amb la distinció entre abús i violació i posarà l’accent en el consentiment de la víctima. Però el terratrèmol va ser de tal calibre, que s’ha generat a Espanya el que podria denominar-se una cultura antiviolació, en la qual participen administracions de tots els colors per evitar els assetjaments sexuals, especialment a les festes patronals, així com dramaturgs del prestigi de Jordi Casanovas, amb la seva obra‘Jauría’,que va dirigir Miguel del Arco i que han vist ja més de 14.400 espectadors, entre els quals 2.000 alumnes d’institut.

Es tracta d’una ficció documental a partir de la transcripció del primer judici contra els cinc sevillans, vista en la qual la “denunciant es va veure obligada a donar més detalls sobre la seva intimitat personal que els acusats” i que va remoure “el concepte de masculinitat i la seva relació amb el sexe”, segons el cartell anunciador de l’obra.

La dramatúrgia es va representar a Madrid, al Teatro Kamikace, i en altres ciutats de gira i està previst que torni a l’escena el gener del 2020. A Madrid, els dilluns estaven reservats a funcions concertades amb instituts d’ESO i batxillerat,alumnes a qui s’entregava una guia didàctica en què se’ls convida a reflexionar sobre el que va passar, el tractament judicial, així com els comportaments que normalitzen la violència sexual, com el consum de porno. A més, s’han celebrat quatre taules rodones entorn de ‘Jauría’ i alguns dels temes més relacionats amb les agressions sexuals.

Festes patronals

Notícies relacionades

Qui és qui a 'la Manada' de Sant Fermí: els 5 condemnats, un per un

La Manada: ¿Què diferencia l'agressió sexual o violació de l'abús?

En aquest context, poques setmanes després de la violació a Sanfermines i davant de la resposta social que va generar el cas, administracions de tot tipus van incrementar les mesures preventives i de conscienciació destinades a evitar els assetjaments sexuals, especialment durant les festes patronals i ambients de lleure. Començant per Pamplona, que va buscar evitar que la seva famosa festa s’associï als abusos sexuals, passant per la Tomatina de València, les setmanes grans del País Basc o les fires andaluses. Per tot Espanya han proliferat punts d’informació, telèfons d’ajuda a les víctimes, protocols d’actuació, cursos de formació per a hotelers o discoteques i fins i tot tallersd’autodefensa  femenina, que promouen administracions com el Consell de Mallorca, gratuïtament, o gimnasos, de forma privada i davant de la creixent demanda femenina.

A Catalunya, la Generalitat ha firmat un protocol que obliga a donar formació antiassetjament sexual a tot el personal de les discoteques, així com a disposar d’un espai d’atenció a les víctimes a les sales. A més, està en tramitació una reforma de la llei d’espectacles que contempla sancions de fins a 10.000 euros per a comportaments sexuals vexatoris en entorns de lleure nocturn. Així mateix, l’ajuntament de Barcelona va posar en marxala campanya ‘No és no’, el lema que va sonar amb més força en les protestes als carrers en contra de la sentència de ‘La manada’ i la seva posada en llibertat, que s’ha inserit en sotagots i braçalets que es reparteixen en festes com La Mercè.