Series Yonkis: la Justícia absol els fundadors del web de descàrregues

La titular del jutjat Penal número 4 de Múrcia, Isabel María Carrillo Sáez, en sentència notificada aquest divendres, absol d’un delicte contra la propietat intel·lectual als que van ser administradors de les pàgines webs 'películasyonkis.es', 'seriesyonkis.es' i 'videosyonkis.es' dels anys 2008 a 2014, segons informen fonts del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJ).

La resolució considera provat queaquestes pàgines, contenien enllaços o hipervincles (links), classificats segons diferents criteris, precedits o no d’una sinopsi de l’obra i de la seva caràtula, amb un fòrum de discussió; i es limitaven a redirigir a megaservidors externs (fonamentalment Megavideo i Megaupload), "on terceres persones no identificades (uploaders) havien allotjat obres audiovisuals protegides per drets de propietat intel·lectual, optant aquests últims perquè l’obra no aparegués com a visible per a qualsevol públic que la busqués directament al megaservidor".

De manera que, segons la prova practicada, "aquests webs no contenien cap tipus de contingut audiovisual, sinó que es limitaven a la publicació dels enllaços que conduïen a altres servidors on s’allotjaven les obres".

Ingressos econòmics

A més, afegeix la resolució, "no es va obtenir cap evidència" del qual algun dels acusats "hagués accedit al megaservidor per pujar el contingut d’alguna pel·lícula l’enllaç de la qual aparegués després allotjat a la seva pàgina web".

Per últim, en l’apartat de fets provats, es recull que no consta que cap dels quatre acusats obtingués ingressos econòmics directes derivats del nombre de descàrregues del material audiovisual protegit (beneficis que eren obtinguts per l’uploader). I que "els ingressos rebuts eren beneficis indirectes derivats de la publicitat aparegut a les pàgines web en forma de finestra emergent o banners".

Ja en la fonamentació, la sentència, en primer lloc, rebutja l’existència de dilacions indegudes en el procediment, trencament de drets fonamentals, falta de competència territorial o prescripció de l’acció penal, com van plantejar les defenses com a qüestió prèvia.

Quant a aquesta última, la resolució explica que les diligències d’instrucció dutes a terme "amb contingut processal i precís per a la investigació (no innòcues)" van interrompre el termini de prescripció.

Després, en els següents fonaments jurídics, fa una exhaustiva anàlisi de la doctrina i la jurisprudència existent sobre aquesta matèria, recollint fins i tot la més recent jurisprudència del Tribunal de Justícia Europeu, i acaba, després d’un detallat estudi per enquadrar el supòsit enjudiciat a aquest marc teòric, que els fets provats no encaixen en el delicte contra la propietat intel·lectual recollit a l’article 270 del Codi Penal, abans de la reforma feta el juliol de 2015.

En concret, atenent la normativa aplicable al moment en què les pàgines van estar actives, se sanciona penalment al que "reprodueixi, plagiï, distribueixi, comuniqui públicament, en tot o en part, una obra".

Enllaços des d’un web

Amb la qual cosa el nucli de la fonamentació de la sentència se centra, doncs, a determinar si els fets provats encaixen en el concepte de "comunicació pública" recollit al Codi Penal. El que requereix una anàlisi detallada com reconeix la mateixa resolució, la jurisprudència "no ha sigut pacífica en aquesta matèria sinó altament controvertida".

"Precisament la interpretació jurisprudencial d’aquests dos apartats relatius al concepte de comunicació pública ha donat lloc a solucions dispars a l’hora de criminalitzar o no les conductes objecte d’autos", insisteix.

Per tant, la sentència ve a dilucidar "si la conducta d’enllaçar des d’un web a una altra diferents continguts protegits pels drets de propietat intel·lectual, (fins i tot oferint en aquest web una relació ordenada i catalogada en diferents categories d’enllaços relatius a obres audiovisuals), quan al web inicial no s’allotgen" i, a més, aquests continguts hi són "en un web diferent corresponent a un megaservidor extern, havent sigut allotjats en aquest per persones diferents", està relacionat el concepte de comunicació pública a què es refereix el tipus de l’article 270.1 del codi penal.

En el període a què es refereix la conducta dels acusats, la jurisprudència majoritària a Espanya –com s’analitza de forma individualitzada en la sentència, amb referències a totes les resolucions dictades– ha sigut partidària de considerar que la tasca d’enllaçar, tal com ha sigut descrita, era una conducta atípica.

I, seguint-la es pronuncia la magistrada, a l’entendre que la conducta d’enllaçar no pot integrar-se el verb típic "comunicar públicament", ja que seria una interpretació extensiva del que en l’àmbit civil es considerava per tal, no definit en el mateix precepte, i que atemptaria contra el principi de legalitat penal i, en concret, contra el principi de taxativitat.

Jurisprudència amb què s’alinea la sentència, no sense abans revisar els pronunciaments jurisprudencials que van ser dictats posteriorment a l’activitat de les pàgines que en aquest procediment s’enjudiciaven; i revisar si cap la seva aplicació de forma retroactiva.

Per a això, analitza la coneguda com sentencia Svensson, dictada el 2014 pel TJUE, per a la interpretació Directiva 2001/29/CE, base normativa dels drets d’autor de la Unió Europea, i que "constitueix un abans i un després en la interpretació del concepte de comunicació pública i de posada a disposició".

S’hi fixa com a criteri que "el fet de facilitar enllaços sobre els quals es pot polsar i que condueixen a obres protegides ha de qualificar-se de ‘posada a disposició’ i, en conseqüència, d’‘acte de comunicació’".

La resolució reconeix que, "en vista de les esmentades argumentacions, la conducta dels acusats en aquest procediment integraria el concepte de comunicació pública de l’article 20 de l’LPI i podria satisfer les exigències de l’art 270.1 CP". No obstant, recalca que aquesta interpretació "no sembla que hagi de ser aplicada a supòsits esdevinguts anteriorment".

Notícies relacionades

El creador de Seriesyonkis culpa els usuaris de les infraccions de la pàgina

Series Yonkis se la juga

Finalment, l’últim argument jurídic utilitzat en la sentència com de tancament per entendre que les pàgines d’enllaç com les presents no eren constitutives d’infracció penal és que en la reforma del Codi Penal de l’any 2015 s’introdueix un nou tipus penal al capítol de delictes contra la propietat intel·lectual que, de forma expressa (article 270.2 CP), criminalitza la conducta d’enllaçar oferint llistats ordenats i classificats d’obres, tot i que els enllaços hagin sigut facilitats per altres. "Aquesta tipificació expressa evidència que aquesta conducta no estava abans sancionada", recalca la jutge.

La sentència no és ferma, contra la resolució pot interposar-se un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial de Múrcia.