El Suprem condemna 'La manada' a 15 anys de presó per violació

Els jutges eleven la pena dels acusats al considerar que no hi va haver abús, sinó agressió sexual vexatòria i degradant

La sala comunica la sentència poc després de la vista oral i els cinc acusats són detinguts en un temps rècord

40d59643-138e-42df-834a-9361a032abf7-hd-web / periodico

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Gairebé tres anys ha tardat la justícia a admetre que el que va perpetrar 'La manada' en aquell portal de Pamplona en els Sanfermines del 2016 va ser una una agressió sexual múltiple i particularment humiliant i vexatòria per a la víctima i no un abús sexual. El carrer i els poders públics de seguida es van posar del costat de la noia, però no ha sigut fins aquest divendres quan el Tribunal Suprem ha condemnat els cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació. Ha revocat així la sentència de l’Audiència Provincialsentènciaconfirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que havia qualificat els fets d’abús sexual amb prevalença i que condemnava els sevillans a nou anys de presó, dels quals en van complir gairebé dos abans de ser posats en llibertat condicional, el juny del 2018.

► Detinguts els cinc membres de 'La manada’ després de la sentència del Suprem | Últimes notícies en directe

Detinguts els cinc membres de 'La manada’ després de la sentència del Suprem

Com si el Suprem busqués rescabalar, d’alguna manera, el mal provocat per la justícia a la víctima, la sala penal de l’alt tribunal ha comunicat la seva decisió només dues hores després que s’acabés la vista pública de revisió. A més, els agressors han sigut detinguts en un temps rècord. Segons fonts de la defensa, estaven preparats per a una sentència així, malgrat que el seu advocat, Agustín Martínez, va fer el possible per convèncer al tribunal que els absolgués amb l’argument que la víctima “va consentir” la relació sexual i per això no va expressar, segons va subratllar, el ‘no és no’ que milers de persones van corejar com a lema a les protestes per les successives sentències judicials, el vot particular del jutge de l’Audiència Provincial que va apreciar un “ambient de gresca i alegria” i la posada en llibertat dels agressors.

Davant la contestació social, el Govern del PP va iniciar una reforma dels delictes sexuals que va continuar l’Executiu de Pedro Sánchez i que ha quedat inacabada per l’avançament electoral. Si es pot portar a la pràctica, s’acabarà amb la diferència entre violació i abús i el consentiment de la víctima serà clau per considerar si hi ha delicte o no. Un altre dels lemes socials en contra de les violacions, el ‘només sí és sí’, portat a la llei.

“Escenari intimidatori”

Els jutges no només van avançar la decisió sinó alguns dels seus arguments, que més endavant redactaran en una sentència. Així, el Suprem considera que la qualificació d’abús sexual és “incorrecta” perquè els fets provats descriuen un “autèntic escenari intimidatori”, en què la víctima “en cap moment consent” i adopta una “actitud de submissió” davant l’“angoixa i l’aclaparament intens que li va produir la situació pel lloc recòndit, estret i sense sortida en què va ser introduïda per força”. Aquesta situació va ser aprofitada pels acusats per dur a terme deu agressions sexuals amb penetracions bucals, vaginals i anals, segons recorden els magistrats.

Malgrat això, les parts acusadores no han considerat que hi hagués una pluralitat de delictes d’agressió sexual, només un de continuat, pel que no es pronuncien sobre això però sí que apunten que es tracta d’un “error de qualificació”. El que sí que aprecien són dos agreujants. Un pel tracte vexatori i degradant a la víctima, que va patir “diverses penetracions simultànies” i una “ostentació” per part dels acusats, que en els vídeos gravats es veu que es “van vantar de la seva manera de fer”. I un altre agreujament per l’actuació conjunta.

Robatori amb intimidació i no furt

Així mateix, el Suprem revoca la sentència per furt contra un dels acusats, Antonio Manuel Guerrero, que va sostreure el mòbil de la víctima, i considera que no li correspon una multa, sinó una pena de robatori  amb intimidació, com ja va apreciar el TSJ. Per això, el condemna a dos anys de presó més. Finalment, la sala els prohibeix a tots quatre acostar-se a la denunciant durant 20 anys, els imposa vuit anys de llibertat vigilada i indemnitzar de forma conjunta i solidàriament la víctima amb 100.000 euros.

La sentència ha sigut rebuda amb mostres de recolzament per part del Govern, els partits polítics i el moviment feminista, tot i que no eleva la pena als 18 anys de presó que sol·licitaven la fiscalia, l’acusació particular i les populars, exercides per l’Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra.

El consentiment i la violència

Notícies relacionades

A la vista oral, la fiscal del Suprem, Isabel Rodríguez, va citar nombrosa jurisprudència per demostrar que el portal on van passar els fets hi va haver intimidació, circumstància necessària per condemnar per violació, i per tant els cinc acusats no només es “van prevaler” del seu número i la seva força. Segons les sentències referides, la prevalença exigeix que la víctima “es presti a accedir” als actes sexuals, tot i que el seu consentiment estigui “viciat”. Si bé, “no consta en els fets provats que la víctima consentís o accedís a aquestes relacions ni que els agressors sol·licitessin l’accés”, segons va argumentar.

La defensa de la víctima es va adherir a les valoracions del fiscal, mentre que els lletrats de l’acusació popular van manifestar que, a més d’intimidació, hi va haver violència, al considerar que els actes van transcórrer en una “atmosfera de terror”. Segons s’aprecia en els vídeos, van destacar, la noia va ser agafada diverses vegades pels cabells i va emetre “gemecs de dolor”, a més de ser conduïda sempre per ells en les relacions sexuals.