El foc de l'Ebre arrossega Catalunya a cinc dies de màxima tensió

L’onada de calor ha disparat el risc d’incendis forestals a Catalunya fins a elevar-lo a un nivell sense gairebé precedents. Zones que estan per sobre dels 1.500 metres d’altitud registren temperatures que superen els 25 graus i a les cotes més baixes, al nivell del mar, ronden, o se sobrepassen, els 40 graus. Són condicions comparables únicament a les de l’estiu de 1994, quan a les comarques del Bages i del Berguedà es van desencadenar els focs més devastadors fins a la data que es van saldar amb 45.000 hectàrees cremades. “Estem molt preocupats”, admet sense titubejos Manel Pardo, cap dels Bombers de la Generalitat. “Demà estarem pitjor que avui i demà passat pitjor que demà. I així seguirem fins dimarts, ens queden per davant cinc dies de màxima tensió”. El president Torra tampoc ha utilitzat eufemismes: “La situació és crítica”.

Que l’onada de calor no era cap farol ha quedat clar tan bon punt la bossa d’aire ha trepitjat terra català. Dimecres es va desencadenar un incendi a Vinebre (Ribera d’Ebre) que en poques hores va cremar més de 2.000 hectàrees. El front va arribar a avançar a una velocitat de 15 metres per segon, segons Francesc Casals, primer tinent d’alcalde de Flix (Ribera d’Ebre). Ambientalment era una tempesta perfecta que, a més, comptava amb un ingredient extra que convertia la barreja en un còctel molotov per als equips d’emergència: la central nuclear d’Ascó no era lluny de les flames, que engolien un mosaic de camps, pastures i boscos sense fer-hi distincions. Tot i que la fàbrica d’energia no ha arribat a córrer cap perill, sobraven els motius per prendre’s el foc molt seriosament.

Els Bombers van activar per aquest dijous l’'M2' a tot Catalunya, la qual cosa significa que cada parc ha doblat el nombre mínim de personal per a tota la jornada, i des de cada regió s’han enviat efectius al foc de Vinebre. Des de Girona, l’altre extrem, han arribat les dotacions d’Amer, Hostalric i Calonge. Aquesta vegada tampoc han dubtat a acceptar de seguida l’ajuda brindada des del Govern espanyol: més de 120 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i tres hidroavions –els anomenats ‘foques’– es van afegir a les tasques d’extinció abans que es fes fosc. En suma, 300 bombers –entre professionals i auxiliars forestals– i 120 militars conformen la línia de contenció terrestre, i 10 aeronaus hi tiren aigua des de dalt.

El foc sobreviu 

El pla dels bombers aquest dijous era evident: apagar les flames com més aviat millor. Per dos motius de pes. El primer és que les flames podrien avançar fins a enfilar-se per la serra del Montsant. El segon és que durant aquests cinc dies es pot declarar un foc perillós en qualsevol altre lloc de Catalunya, i no són pocs els efectius que s’estan concentrant en l’extrem sud de la comunitat autònoma.

Cap dels responsables d’Interior era optimista aquest dijous al migdia des del centre d’emergències muntat al costat de la piscina municipal de Flix. Malgrat els esforços d’aquesta nit, el foc ha superat ja les 4.000 hectàrees i continua descontrolat. El risc per a aquesta tarda és que reaparegui el vent de mar i tornin a reproduir-se les condicions de fa 24 hores, ideals perquè la naturalesa embogeixi: vent de més de 30 km/h, humitat inferior al 30% i temperatura superior als 30 graus.

Un femer de gallines

El foc de laRibera d’Ebre va començar al femer d’una granja “però l’espurna podria haver saltat a qualsevol altre lloc”, reconeix Pardo. Els excrements de les gallines portaven 30 dies acumulats i s’havien de convertir en abonament per al camp. Haurien d’haver estat coberts i aïllats, perquè el procés de fermentació dels fems, si a més es produeix durant una onada de calor, pot generar una reacció exotèrmica que acabi en combustió. I sembla que ha sigut així. El femer, a més, era al costat d’una massa vegetal i les flames es van escampar fins a convertir-se en un incendi forestal “convectiu”. Significa que reuneix tal força “que crea els seus propis corrents i ja no cal que sigui empès pel vent”, detalla un bomber.

Quan els bombers van analitzar la situació, van concloure que es podien perdre unes 20.000 hectàrees –l’aterridor foc de l’Empordà del 2012 es va carregar13.000 hectàrees, entre bosc i cultius– i que avançava cap a zones habitades pertanyents al municipi de Flix.

Habitants estrangers 

Durant els últims anys, les antigues masies escampades pels voltants de Vinebre o Flix han sigut adquirides per ciutadans estrangers que van comprar les parcel·les i s’hi han instal·lat mantenint poc contacte amb el nucli municipal. De les 41 persones evacuades en aquest incendi, la majoria són anglesos, americans, belgues i holandesos. Trobar-los a contrarellotge tampoc era una feina fàcil. Flix té un cens amb noms i telèfons i des de l’ajuntament van començar la ronda de trucades. Alguns van respondre al telèfon, d’altres no. L’alcalde es va unir a la comitiva per indicar als Mossos com arribar a cada casa. A Delma, brasilera, i al seu marit, català, van haver d’indicar-los des d’un helicòpter que marxessin. L’aparell va sobrevolar la seva teulada fins que van treure el cap i llavors van veure com un home els pregava amb gestos clars que toquessin el dos d’allà i la direcció per on era segur fugir.

Julie (75 anys) i Ken (74 anys), un matrimoni de Gal·les, sí que van respondre al telèfon i van obeir les ordres de l’edil. Aquest dijous al migdia, després d’una nit dormint en hamaques de la Creu Roja a l’escola pública de Flix, base per a evacuats, Ken ha sorprès Julie amb un ram de flors. És el seu aniversari i, tot i que encara desconeguin quant de la seva llar es manté dret, ell no se’n va descuidar. A Julie se li han negat una mica els ulls. A Ken encara més. 

Cabras al menjador

Notícies relacionades

El foc de la Ribera d'Ebre podria quedar extingit a les pròximes hores | DIRECTE

Què és l'autocombustió i com va originar l'incendi de Tarragona

LaStephanie (50 anys, Iowa) i el Geode (60, Geòrgia) van comprar fa un any una casa a la muntanya, al nord de Flix, a prop de l’ermita. Es guanyen la vida llogant una habitació a Airbnb i fent formatge amb la llet que els dona un ramat de 20 cabres. Ahir a la tarda, una vida a consciència allunyada del capitalisme salvatge americà, es va ennuvolar de cop: “El cel es va posar marró i vam veure a uns 15 quilòmetres com el fum s’acostava molt de pressa cap a nosaltres. Vam agafar 19 de les 20 cabres que tenim i les vam ficar al menjador. Això les va salvar perquè quan va arribar el foc ho va cremar tot, menys la casa”. 

Quan les flames ja havien passat, van arribar els equips d’emergència, que els van demanar que els acompanyessin fins al centre de Flix. Només es van poder endur els gossos: Cassie i Prissy. Les cabres les van treure del menjador i les van tancar en un recinte exterior. Aquest dijous Stephanie i Geode, junt amb els gossos, seguien a l’escola esperant que els bombers els deixin tornar i veure què ha quedat de la seva antiga vida. Saben que ja no tenen oliveres i que el paisatge que atreia els visitants d’Airbnb ara és negre. A Stephanie la preocupen sobretot les cabres. “Els falta aigua i fa molta calor”. I tampoc aconseguia extirpar-se la por que se li va ficae al cos quan va veure que el cel s’enfosquia i que el foc arribava abans que els equips d’emergència.