La Ribera d'Ebre es conjura per «rebrotar» després de l'incendi

La nit de divendres a dissabte els bombers i els membres de la Unitat d’Emergències Especials (UME) van aconseguir contenir el perímetre de l’incendi a la Ribera d’Ebre, que es manté en els 50 quilòmetres, i estabilitzar-lo en el 90%. Tot i que sense flama ni fum, continuava activa una petita part al nord-oest, controlada de prop per una desena de dotacions de bombers per evitar rebrots en les hores de màxima calor.

Amb el foc pràcticament controlat i una més que probable extinció total entre dissabte a la nit i les primeres hores de diumenge, els alcaldes ja comencen a pensar el dia després. Les autoritats de la zona s’han reunit aquest dissabte al matí amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, per declarar la zona catastròfica. L’alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim, ha explicat que el Govern i els representants dels municipis estan “alineats” i ha avançat que “es farà tot el que es pugui en benefici dels afectats”. En el cas de Vinebre, amb unes 768 hectàrees arrasades per les flames, només hi va haver nou evacuats, tots de nacionalitat britànica. “Estaven passant uns dies en una masia, van ser allotjats a Flix i ara ja estan de camí a casa”, ha puntualitzat la també presidenta del consell comarcal de la Ribera d’Ebre, que ha agraït les mostres de solidaritat rebudes per empreses, particulars i plataformes sorgides en xarxes socials com ‘Rebrotem’.Es tracta d’una iniciativa social que ha qualificat d’“excel·lent” i que utilitzaran a partir de la pròximes setmanes per “canalitzar tots els ajuts”. Aquesta plataforma, nascuda a Twitter, va començar amb una crida per col·laborar en la recuperació de la granja cremada a Torre de l’Espanyol i ara aglutina diferents accions dirigides a tornar la normalitat als pobles afectats, incloent festivals de poesia i música benèfics.

Oliveres i ametllers calcinats

Les autoritats es reuniran dimarts, ha avançat l’alcaldessa de Vinebre, que s’ha posat al servei de tots els veïns afectats, principalment propietaris de terrenysd’oliveres i ametllers calcinats pel foc. En aquesta mateixa línia, l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, reconeix que encara no han tingut temps per fer “una avaluació detallada dels danys” però entén que seran abundants, per la qual cosa han iniciat els contactes necessaris per sol·licitar “ajuts públics”. “Tant de bo no fos necessari –ha continuat Barbero– però les primeres impressions són prou dolentes com plantejar-nos aquest escenari d’ajuts públics o qualsevol programa que ens ajudi a redreçar la situació en els pròxims mesos i anys”.

Flix, amb 4.000 de les 6.000 hectàrees cremades, és la població més castigada pel foc i cal fer autocrítica, per l’estat i les activitats que es desenvolupaven en aquests terrenys. “El repte ara és aixecar Flix, rebrotar i plantejar noves oportunitats  i sinergies agroforestals, i que no es repeteixi en un futur”, ha dit l’alcalde, que ha destacat la solidaritat dels ‘fleixenses’, que han respost amb escreix a les diferents col·lectes d’aliments i productes de primera necessitat per al mig centenar d’allotjats en una escola de primària de Flix.

Molts veïns de Flix encara no han pogut entrar a les seves finques o granges. El seu alcalde entén la preocupació dels afectats que “volen saber com estan les seves propietats”. En aquest sentit, el responsable de Protecció Civil de Terres de l’Ebre, Miquel Alonso, ha explicat que entre diumenge i dilluns, sempre que els Bombers donin permís, accediran a les finques per fer fotografies que podran veure els seus propietaris. 

Les altres poblacions més afectades per l’incendi, el més nociu dels últims 20 anys a Catalunya, són Bovera (350 hectàrees), La Palma d’Ebre (273 hectàrees), Maials (191 hectàrees), La Torre de l’Espanyol (170 hectàrees) , La Granadella (47 hectàrees) i Llardecans (27 hectàrees), segons dades del Departament d’Agricultura de la Generalitat.

Bombers sota mínims

El quart dia d’incendi ha suposat “molt desgast físic” per als efectius humans, segons paraules de l’inspector Ramos. Una vintena de bombers han hagut de ser atesos, dos dels quals fins i tot han estat hospitalitzats amb caràcter lleu i ja han sigut donats d’alta. La catàstrofe a Ribera d’Ebre va fer saltar totes les alarmes i va posar en evidència la falta d’efectius, coberta en bona mesura pel quart batalló de l’UME, desplaçat el mateix dimecres fins a la zona.  

Notícies relacionades

Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"

Sandra Guaita: "El canvi en les alcaldies de Reus i Tarragona facilitarà una àrea metropolitana"

Fa anys que els sindicats dels bombers denuncien la falta d’efectius. “Molts bombers han estat doblant horaris a Ribera d’Ebre per falta de personal”, explica el delegat sindical dels bombers Marc Guix, de CCOO, que denuncia que aquest incendi forestal s’hauria pogut aturar en les primeres hores si hagués existit una Columna Mòbil, un dispositiu format per tres vehicles amb bombes rurals i un vehicle lleuger. “El 2019 és el primer any sense aquest dispositiu. Fins a l’any passat cada una de les set regions d’emergències de Catalunya disposava d’una Columna Mòbil, que permet arribar a la zona amb unes 15 persones i descarregar uns 10.000 litres. D’aquesta manera el foc pot créixer però a poc a poc i és més fàcil de contenir”, assegura el portaveu sindical.

Un altre incendi similar hauria fet necessari redistribuir els efectius, amb el perill que això implica. “Ara mateix som 2.093 bombers operatius a tot Catalunya i considerem que en necessitaríem uns 2.800 com a mínim. Tenint en compte que fins al 2021 es jubilen uns 680 companys, la situació és dramàtica... I l’entrada de nous efectius no serà possible fins d’aquí a dos anys, ja que primer hauran de fer les oposicions i formar-se”, afegeix Guix, molt crític amb la situació del cos de bombers.