'La manada' de Manresa: diferències entre abús i agressió sexual

La primera sentència en el cas de 'La manada' de Pamplona condemnava per abús sexual, però el Tribunal Suprem la va elevar a violació. Els arguments encara estan per conèixer-se, ja que la resolució no ha sigut feta pública. 

Aquest dilluns passat va arrencar a l’Audiència de Barcelona el judici pel suposat abús sexual a Manresa ocorregut el 2016.  La fiscalia afirma que sis dels processats van penetrar vaginalment una de menor de 14 anys en una fàbrica abandonada, mentre el setè mirava i es masturbava.

A finals de l’any passat, un grup d’experts (15 dones i 13 homes) que formaven la Secció Penal de la Comissió General de Codificació (vinculada al Ministeri de Justícia) es va posicionar en contra d’eliminar la distinció establerta entre “abús” i “agressió” quan parlem de violència sexual. 

¿Què determina que s’utilitzi un tipus penal o un altre. És a dir, abús o agressió? Segons l’article 181 del Codi Penal, les claus estan en la intimidació.

ABÚS SEXUAL:

Article 181. A l’article 181 del Codi Penal defineix l’abús sexual com tot acte contra la llibertat sexual d’una altra persona realitzat “sense violència o intimidació i sense que intervingui consentiment”. Per a aquest delicte s’estableixen penes d’entre un i tres anys de presó o multes a pagar durant un màxim de 24 mesos. Posteriorment s’especifica que aquesta condemna pot ampliar-se en cas de penetració vaginal, oral o anal (en aquest cas, de quatre a deu anys).

Relació Manresa: Segons la fiscalia, sis dels set processats  pel cas de Manresa van penetrar la menor per via vaginal (dos, també per via bucal). Això concorda amb el supòsit establert a l’article 181, que defineix l’abús sexual. Als processats se’ls imposen 10 anys de presó, la pena màxima per abús, i 12 en el cas dels dos joves acusats per abús sexual continuat.

AGRESSIÓ SEXUAL:

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Articles 178, 179 i 180. A l’article 178 del Codi Penal es responsabilitza sota el delicte d’agressió sexual els qui “atemptin contra la llibertat sexual d’una altra persona, utilitzant violència o intimidació”, establint per a aquests crims una pena de presó d’entre d’un i cinc anys. El 179 matisa aquesta condemna allargant-la a entre sis i dotze anys si es va efectuar l’“accés per via vaginal, anal, o bucal”. L’article 180, d’altra banda, amplia les condemnes establertes en els dos anteriors (de cinc a deu anys en els supòsits plantejats en el 178, i de dotze a quinze anys en els del 179) si es produeixen mitjançant una agressió conjunta de “dues o més persones”, una situació d’especial vulnerabilitat per a la víctima (per la seva edat, situació...) o de superioritat de l’agressor (ús d’armes, parentiu...).

Relació amb Manresa. Segons la fiscalia, sis dels set processats pel cas de Manresa van penetrar la menor per via vaginal (dos, també per via bucal). Això concorda amb el supòsit establert en els articles 178 i 179, que defineixen l’agressió sexual. Tot i que sí que s’han tingut en compte aspectes com el nombre d’acusats de cometre els fets o la situació de la menor quan es van esdevenir, que llavors tenia 14 anys, el ministeri públic ha presentat la seva acusació com a “abús”, i no com a “agressió”.  No obstant, la fiscalia no considera acreditada aquesta intimidació o violència cap a la víctima.