De 'liquidador' de Txernòbil aempresari turístic d'èxit

El temps és un alambí que tendeix a temperar qualsevol tragèdia. I així, 33 anys després que Txernòbil patís l’accident nuclear més greu de la història, un 'liquidador' –amb aquest nom es va batejar a la Unió Soviètica els 600.000 bombers, militars, miners i voluntaris heroics que van acudir de seguida a pal·liar els efectes més greus de la catàstrofe– dirigeix avui un negoci, amb l’aval del Ministeri de Desenvolupament Econòmic i Comerç ucraïnès, que ofereix als turistes visites guiades per la zona d’exclusió, de 30 quilòmetres entorn del complex. Un projecte amb la pretensió de "descontaminar els cervells".

Serguii Mirnyi (Poltova, actual Ucraïna, 1960), que així es diu el 'liquidador', va fundar la seva empresa fa una dècada, i assegura que d'algun temps a aquesta part, a propòsit de la minisèrie de televisió 'Chernobyl', produïda per HBO, les trucades i correus electrònics interessats en el periple nuclear s’han duplicat; estan gairebé desbordats. Si l’any passat van atendre 70.000 visitants, aquest any esperen que la xifra augmenti fins als 150.000. ¿Turisme negre? Ell ho nega; prefereix anomenar-lo "turisme existencial". ¿Frivolitat? Tampoc; assegura que reeduquen.

Mirnyi, químic de formació, ha visitat aquesta setmana Barcelona per participar en el congrés Ricomet, dedicat a estudiar els aspectes humans i socials de la radiació, unes jornades internacionals, coorganitzades per ISGlobal i La Caixa que han tingut lloc al Parc de Recerca Biomèdica. Acostumat a fer conferències pel món, és autor de diversos llibres sobre la matèria, també de ficció, com ara 'La comedia de Chernóbil'. Segons el seu plantejament, ha arribat l’hora d’emprendre la "neteja mental": "Fins i tot quan la radiació és ara 1.000 vegades inferior que en els primers dies del desastre, la percepció i la imaginació humanes persisteixen a considerar la zona com a letalment perillosa, i això causa un mal molt gran a les persones i als nostres països" (Rússia, Ucraïna i Bielorússia). Els mitjans i les xarxes socials, postil·la, "són tan perillosos com les nuclears en el temps de Txernòbil". Un dels eslògans de l’empresa diu: "Txernòbil, una destinació radiant".

Contrarestar les mitges veritats

Per contrarestar la sobresaturació de mitges veritats, assegura, la seva empresa, Chornobyl Tour (www.chernobyl-tour.ua), dissenya excursions a mida, des d’una tarifa mínima de 100 dòlars i segons l’interès particular del client: la ciència, la fotografia, la botànica o la història, per tal com la localitat de Prípiat, a dos quilòmetres de la central, es conserva tal qual, com una bombolla soviètica en temps de Mikhaïl Gorbatxov, abans que els seus 50.000 habitants haguessin de ser evacuats a la carrera 36 hores després de l’esclat del reactor número quatre. Una ciutat fantasma, amb la seva nòria buida. Els tours ofereixen també la possibilitat de conversar amb supervivents o bé amb els 'samosioli', persones que es van reinstal·lar a la 'zona morta' pel seu compte i risc. Entre guies i empleats a la botiga de ‘souvenirs’, Chornobyl Tours dona feina a unes 50 persones. 

Però ¿i el perill?, ¿ha desaparegut? "La radiació d’estar un dia a la zona d’exclusió és la mateixa dosi que es percep durant una hora de vol", assegura Mirnyi. Sens dubte, va per barris. Marcats els índexs de radioactivitat sobre un mapa, semblaria un estampat de camuflatge: el reactor número quatre, recobert per una closca d’acer –es va construir el 2016 sobre el sarcòfag primigeni de formigó–, continuarà sent radioactiu durant els pròxims 20.000 anys. I el 'bosc vermell’, que envolta la ciutat de Prípiat, tampoc ha sigut descontaminat per complet, si bé la fauna (llops, senglars, cabirols i cérvols) sembla grimpar aïllada de l’espècie humana. Altres punts de la zona d’exclusió, no obstant, presenten una radioactivitat d’entre 0,2 i 0,6 microsieverts. O sigui, moltíssim menys que una radiografia de tòrax. Això diuen.

Per aquesta raó, pels nivells variables de contaminació, els turistes no poden aventurar-se en solitari als paratges al voltant de Txernòbil, i han de seguir un protocol estricte: la ruta marcada, camisa i pantalons llargs, res de xancletes ni posar objectes sobre el terra, on es dipositen els isòtops de cesi-137 i estronci-90. Al final de la visita, passen per un dosímetre. També els empleats de Chornobyl Tour se sotmeten periòdicament a anàlisis, i els seus nivells de radiació estan "dins del normal".   

Estigmatització social

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Miri’m, estic ben sa, amb les coses que em corresponen per l’edat; quan vaig al metge, mai li dic que vaig ser a Txernòbil el 1986". L’expert afirma que el nostre cos disposa d’un sistema multicapa de protecció cel·lular en constant funcionament per eliminar virus, bacteris, microorganismes i també la radiació. "Com a animals socials, som més vulnerables als factors psicològics", i addueix tant l’estigmatització social que van patir molts 'liquidadors’ com el fet que les compensacions monetàries que percebien els empenyien a persistir en la malaltia, en l’apatia.

Encara que aquest argument podria aixecar ampolles, entre l’embolic de dades sobre les conseqüències de la catàstrofe, només algunes emergeixen diàfanes, indiscutibles: que l’accident va llançar a l’atmosfera 400 vegades més radioactivitat que la bomba sobre Hiroshima; les 31 persones, entre bombers i empleats de la central, que van morir immediatament després de l’esclat; i els 1.800 casos documentats de càncer de tiroide infantil. En el seu moment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aventurar que, de les 600.000 persones contaminades, unes 4.000 moriran d’algun tipus de càncer, però resultarà impossible vincular-los directament amb la radiació.