Una escultura del cap de Tutankamon surt a subhasta a Londres valorada en 5 milions de dòlars

Una escultura de quarsita marró del cap del jove rei Tutankamon serà subhastada a Londres aquest dijous. Valorada en més de cinc milions de dòlars, ha desencadenat la polèmica, perquè la subhasta s’ha anunciant enmig de la demanda d’Egipte perquè el cap li fos tornat. L’escultura, de més de 3.000 anys d’antiguitat i exhibida a la casa de subhastes Christie’s London, mostra el rei com el déu egipci Amon.  

Mostafa Waziri, secretari general del Concili Suprem d’Antiguitats d’Egipte, ha explicat la seva decepció amb el fet que la venda seguís endavant malgrat les sol·licituds d’informació sobre la peça i les protestes per part del Govern i l’Ambaixada egípcia a Londres. "Crec que va ser treta d’Egipte il·legalment... No han presentat cap document que pugui demostrar el contrari", ha dit Waziri. "No pararem; continuarem perseguint l’escultura i, fins i tot, el comprador. Continuarem insistint, un cop rere l’altre, fins que pugui ser recuperada", ha afegit. 

L’equip de la casa de subhastes ha assegurat que s’han dut a terme els processos necessaris per provar la seva procedència i garantir que la venda sigui legítima. "És una peça ben coneguda des de fa temps... i mai ha sigut motiu de reclamació", ha assenyalat Laetitia Delaloye, cap del departament d’antiguitats a Christie’s. "Mai oferiríem una peça de la qual tinguéssim algun tipus de dubte sobre el seu origen".

El cap de 28,5 centímetres d’alt s’ha conservat en "unes condicions extraordinàries", ha dit, amb l’únic mal apreciable a les orelles i al nas.

Origen indeterminat

La polèmica entorn de l’escultura prové del seu origen imprecís. Segons les autoritats egípcies, la peça devia pertànyer al temple de Karnak, saquejat el 1970, perquè no podia pertànyer a la tomba de Tutankamon, descoberta el 1922, en la qual l’únic element de pedra que hi havia al seu interior era el mateix sarcòfag. L’aparent falta de proves de la seva retirada legal del territori egipci fa que aquesta teoria susciti bastanta controvèrsia pels investigadors egipcis.

D’altra banda, des de Chriestie’s han assegurat que tenen ben localitzat el seu passat. "Els objectes històrics, per la seva pròpia naturalesa, són impossibles de localitzar durant tots els mil·lennis de la seva existència, de manera que el nostre deure és investigar la seva història més recent", ha dit Delaloye. 

El cap va ser venut a la mateixa casa de subhastes el 2016 per la 'Resandro Collection' d’art egipci, una de les col·leccions privades d’àmbit egipci més reconegudes del món. Segons la investigació realitzada per Christie’s, el propietari original de l’escultura va ser el príncep Wilhelm von Thurn und Taxis, que la va vendre el 1974 a Josef Messina, propietari d’una prestigiosa galeria d’art a Viena. Després d’una dècada a les seves mans, va passar a l’antiquari de Munic Heinz Herzer, que va acabar venent-la a la 'Resandro Collection'.

No obstant, una investigació del mitjà especialitzat LiveScience va contactar amb la família de Wilhelm von Thurn und Taxis, que van assegurar que l’escultura no semblava que hagués sigut seva, perquè Wilhelm mai s’havia mostrat interessat en l’art i mai la van veure enlloc. Al seu torn, figures com Gudula Walterskirchen, historiadora, periodista i seguidora de la biografia de Wilhelm, confirma que el príncep mai va tenir una col·lecció d’art. Per la seva banda, Sylvia Schoske, egiptòloga i directora del Museu Estatal d’Art Egipci de Munic, va explicar en un article com, quan va investigar la peça, mai va saber del príncep, només va trobar informació relacionada amb l’antiquari Heinz Herzer. 

Art desaparegut

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Malgrat tot, la casa de subhastes Christie’s s’ha mantingut en contacte amb les autoritats egípcies en El Cairo i amb l’ambaixada a Londres, segons ha dit Delaloye. 

Egipte ha exigit la tornada dels artefactes extrets pels arqueòlegs i exploradors de l’època imperalista, inclosa la Pedra Rosetta exposada al Brisith Museum, una campanya paral·lela a la iniciada per Grècia per recuperar escultures del Partenó; a la de Nigèria, pels seus Bronzes de Benín, i a la d’Etiòpia, per les seves peces del tresor de Magdala.