Els ultres alimenten la fòbia als 'menes' a Catalunya

La Generalitat i l’Ajuntament del Masnou assenyalen obertament i per primera vegada  la ultradreta després de l’atac a un centre d’acollida per a menors migrants sense família. Va passar dijous al municipi del Masnou (Maresme), on quatre menors i dos treballadors de l’equipament van resultar ferits. “S’ha traspassat una línia vermella; aquest atac era organitzat i premeditat per grupuscles ultres”, ha dit el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, en una roda de premsa després de fer una reunió d’urgència al municipi. L’alcalde, Jaume Oliveras, ha arribat a assenyalar membres de Vox d’altres localitats.

El conseller ha dit que aquesta situació també ha passat en centres tutelats de Madrid i Andalusia. “La ultradreta aprofita els col·lectius més vulnerables per fer-se forts”, ha afirmat. I a Catalunya els menors migrants ja s’han convertit en el seu punt de mira.

Dijous a la tarda, es van creuar dues manifestacions al Masnou. Una, en contra de la violència masclista i en contra del racisme. I és que, la setmana passada, un menor tutelat que vivia en aquest centre del Masnou va intentar agredir sexualment una noia, tot i que va ser detingut per dos companys seus. L’altra protesta era precisament en contra de la presència dels menors migrants al municipi. Aquests últims van acabar irrompent a l’alberg del XANASCAT on viuen, ara reconvertit en un centre de menors tutelats, i van acabar agredint alguns d’ells.

El balanç va ser de quatre menors i dos treballadors ferits per contusions lleus. Si bé els assaltants no van aconseguir entrar dins de l’edifici, sí que es van colar al recinte i allà van topar amb alguns menors que tornaven de l’escola o cursos formatius.

En aquests moments, els Mossos d’Esquadra estan investigant els fets. A diferència dels atacs a centres de menors a Castelldefels i Canet de Mar de l’hivern passat, qui coordina ara la investigació és el grup central d’informació dels Mossos, que, entre altres matèries, és l’equip especialista en grups d’ultradreta.

Entre els instigadors de la protesta s’estudien diversos noms. Un d’ells, Jordi de la Fuente, exportaveu de Plataforma per Catalunya i actual militant de Vox. Amb un megàfon, entre altres premisses, va suggerir als nens que viuen al centre que s’“immolessin”. El partit ho reconeix, diu que va ser a nivell particular, tot i que nega que li retiri el carnet de militant. Una altra persona que va instigar a la protesta, almenys a través de les xarxes, és Antonio Tripiana, que es va presentar per Ciutadans en les eleccions municipals de Teià. Des del partit informen que no està afiliat, que ignoren el paper que hagi pogut tenir en els actes violents i que condemnen l’atac.

Després de l’incident, la Generalitat busca una condemna exemplar, tot i que oficialment no consta cap identificat com a agressor. “Volem enviar un missatge molt clar: són fets molt greus que no es poden tornar a repetir”, ha dit el conseller El Homrani. Els equips jurídics de la Generalitat ja preparen la demanda a la fiscalia per explicar fins a set delictes diferents. El conseller ha demanat a la Justícia que la “contundència sigui màxima”.

Ni l’alcalde ni el conseller s’han volgut mullar aquest divendres a l’hora de valorar el dispositiu policial que no va evitar els incidents. L’únic detingut va ser una persona del moviment antifeixista, per desacatament a l’autoritat. Diverses organitzacions del poble es queixen, en primer lloc, que no es blindés l’entrada del centre de menors, i en segon, que no s’identifiqués ni detingués cap autor de les agressions. “No som nosaltres qui hem de valorar-ho”, ha remarcat el conseller.

Una experiència traumàtica

També fonts de l’equipament tutelat diuen, una vegada viscuts els incidents, que es podia haver fet més. “Sabíem que existia la protesta i ens temíem un atac; es podria haver blindat el centre o es podria haver buidat perquè els nens no ho haguessin vist”, assenyalen a aquest diari. I és que, segons aquestes mateixes fonts, i a causa del xoc traumàtic viscut, un noi s’ha arribat a autolesionar.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A ningú se li escapa que aquest tercer assalt a un centre de la DGAIA sí que té diversos elements comuns amb el cas de Castelldefels, al març, o Canet, al febrer. Tots són equipaments d’emergència, situats en albergs i cases de colònies, gestionats per la mateixa entitat, Eduvic. Precisament la setmana passada, un grup d’educadors d’aquesta cooperativa van denunciar coaccions i falta de projecte educatiu als centres.

El conseller ha admès que “hi ha camí per a la millora” després de la demanda explícita de l’alcalde de “més recursos per garantir la correcta acollida dels nens”. Ha volgut insistir en els esforços del departament per obrir 4.000 places en un any per als menors per evitar que dormin en comissaries. “Ara hem de passar de l’acollida a la inclusió”, ha dit. Una situació, la de l’exclusió que sotja el col·lectiu, que és real. El conseller ha admès que els pressupostos prorrogats no ho posen fàcil. També ha culpat l’Estat de posar les coses encara més difícils, especialment perquè els nois no poden treballar legalment a causa de la llei d’estrangeria.