La Generalitat atendrà a Collserola els menors migrants acabats d'arribar

Gairebé dos anys després de plantejar-se el repte, la Generalitat obrirà la pròxima setmana un Centre d’Atenció Immediata (CAI) perquè la primera acollida dels nens que arriben sols a Catalunya no sigui en una comissaria, sinó en un centre humanitari. El recinte té 50 places i el gestionarà Creu Roja. "Farem una acollida de més dignitat, respectant els drets humans i dels nens", ha explicat la secretària general d’Infància, Georgina Oliva, aquest dilluns al matí en una visita al dispositiu. La ubicació provisional serà a la serra de Collserola, tot i que Afers Socials espera poder instal·lar l’equipament definitiu a la ciutat de Barcelona.

Diverses entitats socials van posar sobre la taula el 2017 la possibilitat que els menors estrangers no acompanyats (‘menes’) havien de tenir un espai provisional abans que se’ls assignés un centre. Una vegada convertit en una realitat, la intenció és que no es tracti d’un "centre de menors convencional, sinó d’un dispositiu humanitari", en paraules del coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist.

No com a centre de reubicació

De moment és un pla pilot, provisional, i a finals d’octubre la Generalitat decidirà si el manté obert. No està pensat per resituar els 'nens del carrer', sinó només per a aquells adolescents acabats d’arribar. "Tot i que si es presenten aquí, els acollirem, com és la nostra obligació", ha manifestat la secretària d’Infància.

L’equipament, que ha pogut visitar EL PERIÓDICO, és un gran edifici de tres plantes ubicat al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Fa uns anys aquest immoble havia sigut una residència per a persones amb discapacitat. La casa pertanyia a l’Ajuntament de Barcelona, que la va cedir al Govern català. 

Mossos al centre

El primer control que passaran els nois a l’arribar-hi l’efectuarà un vigilant de seguretat. Dos mossos d’esquadra els estaran esperant, en un despatx a l’interior, per identificar-los. Els agents, que no aniran uniformats, els faran una primera entrevista, en localitzaran la documentació, els prendran les empremtes dactilars i en tramitaran l’expedient per assumir la tutela dels nois. A més, no es descarta oferir-los recolzament jurídic en cas que es consideri necessari, per exemple a aquells nens que mereixin ser reconeguts com a refugiats. 

"També serà un espai per reduir les seves expectatives, poder explicar-los amb calma el que els passarà, on hauran d’anar i saber què esperen ells del seu viatge", ha explicat la secretària. Després seran vistos per un servei d’infermeria, i es podran dutxar i canviar de roba, a més de rebre atenció psicològica. Segons Creu Roja, sumats tots els torns, hi treballaran prop de 40 professionals.

Es tracta d’un recorregut molt diferent del que hi ha avui dia, ja que ara els nois passen les seves primeres hores a les sales d’espera de les comissaries dels Mossos, que no estan adaptades per pernoctar-hi, i no reben atenció mèdica ni psicològica fins que trepitgen el centre de menors. 

Gandules per dormir

L’espai de descans també està pensat només com un dispositiu d’emergència. En comptes de llits amb matalassos, hi ha hamaques amb mantes per al descans. "La idea és que passin aquí les mínimes hores possibles, però que puguin reposar", ha explicat la secretària. De fet, el servei imita l’atenció que presta Creu Roja a les costes andaluses i canàries quan hi atenen persones que viatgen en pastera. 

La diferència aquí és que els nois esperaran fins que la Generalitat els trobi una plaça en el sistema d’acollida de protecció de menors. La majoria aniran a centres d’emergència o de primera acollida. La incògnita és saber com seran detectats i traslladats fins allà. El centre és a mitja hora amb cotxe des de Barcelona, uns 17 quilòmetres des de la Ciutat de la Justícia, on es troben els agents fins avui encarregats d'identificar-los a la Fiscalia de Menors. 

"Estem treballant en un protocol per coordinar els Mossos, els vehicles de trasllats d’Infància i els de Creu Roja". De moment, no hi ha un pla detallat i no està clar si l’encarregada de conduir-los fins allà és la policia, que els detecta al carrer, o si seran Creu Roja o Infància els que vagin a recollir-los a les comissaries.

A més de l’atenció mèdica i legal, els menors podran disposar d’una sala per fer activitats i una altra per mirar la tele, carregar el mòbil i connectar-se a internet. "És una de les coses més importants per a ells, poder trucar a la família i explicar-los on són", ha assenyalat Oliva.

Aquest centre és "provisional", en paraules de la mateixa secretària general. "Volem construir aquest centre a Barcelona, on arriben el 90% dels menors migrants no acompanyats", ha assenyalat Oliva. La secretària ha explicat que, tot i que compten amb el recolzament de l’ajuntament, encara no han localitzat l’espai adequat. "Hem volgut obrir aquest centre de forma pilot per cobrir l’arribada d’aquest estiu", ha detallat Oliva. De fet, està previst que en els pròxims tres mesos arribin a aquest centre 1.800 menors que hauran de ser acollits pel Govern.

Dos anys d’espera

Ja fa més de dos anys que diverses entitats socials van plantejar a la Generalitat (en aquell moment a la Conselleria de Justícia i Afers Socials) la necessitat d’obrir un centre a la Ciutat de la Justícia perquè els nens migrants que arribaven tinguessin un espai on ser atesos durant les primeres hores. El Govern català va acceptar estudiar la proposta, però ja aquell estiu les arribades van ser de tal magnitud que, davant de la falta de places dels centres de protecció, els nens van començar a dormir a la sala d’espera de la Fiscalia de Menors. Van arribar a ocupar-hi els calabossos, tot i que cap d’ells havia comès cap delicte. 

La primera ubicació estudiada per allotjar aquest espai van ser els pisos adjacents a la Ciutat de la Justícia. La presència d’okupes que habitaven el lloc, no obstant, va fer descartar la idea. L’aplicació de l’article 155 fins que no es va poder formar un nou Govern va fer pràcticament impossible una proposta alternativa. A l’estiu següent, els nens van continuar dormint a la Ciutat de la Justícia, fins que a mitjans de juny la jutge degana va esclatar i hi va prohibir la seva presència a la nit. 

El Govern va intentar llavors obrir un centre d’atenció immediata en una antiga escola d’Hostafrancs, a Barcelona, a través d’una entitat religiosa. Però les protestes veïnals i la falta de mitjans i de permisos municipals van obligar a tancar-lo al cap de poques setmanes d’existir. Els despatxos d’Infància van servir de llar dels menors, fins que el setembre del 2018 la llavors directora d’Infància va autoritzar que els nens dormissin a qualsevol comissaria dels Mossos d’Esquadra. 

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

L’últim intent per ubicar aquest centre d’atenció immediata a Barcelona va ser el maig passat. El Govern va proposar instal·lar-lo en un solar de la Zona Franca. Els veïns, que no en sabien res, van protestar contra la creació del centre. Va ser l’enèsima manifestació contra la presència d’aquests menors, que també han viscut en localitats com Rubí, el Masnou, Calella, Canet o Castelldefels amb més o menys episodis de violència.

A la fi, i de forma provisional, la ubicació triada ha sigut la serra de Collserola. La casa d’aquests adolescents vulnerables serà enmig del bosc. Amb prou feines hi haurà veïns que es puguin queixar de la seva presència.