La costa catalana pacta amb els manters per evitar conflictes

Roses, Salou, Cambrils i Sitges també breguen amb el 'top manta' a l’estiu. Si se sent parlar menys dels seus manters és perquè els decibels de la informació de Barcelona són tan alts que silencien la resta de realitats. No perquè ho hagin pogut solucionar. És més, estan lluny de fer-ho i fa temps que van comprendre que és un fenomen global davant del qual els consistoris són insignificants. També que declarar una guerra oberta als manters té conseqüències desastroses per a tothom. Millor pactar-hi.

És un problema de pobresa, que hi ha una part de la població a Catalunya que no té papers i que, segons la llei d’estrangeria, no pot treballar. La qual cosa, resumeix l’edil de Seguretat de Roses, Joan Planas, implica que per sobreviure tinguin tres opcions: "Delinqüència, economia submergida –com el 'top manta'– o beneficència". I davant d’una situació humanitària les competències municipals són minúscules. Tampoc tenen recursos policials per saturar d’agents els respectius passejos marítims, com ha fet –temporalment– Barcelona gràcies alsMossos d’Esquadra en el de Joan de Borbó. Ni per interrompre el circuit mafiós –sobretot d’origen xinès– "que subministra, a través del port, el material falsificat als manters", recordaJosep Lluís Abella, edil de Protecció Ciutadana de Cambrils. No té cap sentit, coincideixen tots dos, mirar de resoldre'l amb les exigües policies municipals. "Ni el 'top manta' pot solucionar-se només amb la policia local ni la policia local pot ocupar-se només del 'top manta' perquè té altres problemes, més greus", conclouen.

Els quatre municipis miren de reüll aquests dies el que passa a Barcelona i, de moment, la pressió a la capital catalana no ha tingut repercussió en les seves platges. Cap ha detectat un augment de venedors en l’última setmana. I poblacions com Cambrils, ubicades a una hora amb tren, s’han dedicat a comptar-los per comprovar-ho. Tot i que hi haurà conseqüències, avisa Plana, que qualifica el dispositiu barceloní de simple "propaganda". Ara el 'top manta' torna a ser notícia, raona, i això impactarà en la percepció social dels seus veïns, que reclamaran de nou solucions als seus respectius consistoris, solucions que no tenen. 

Només dos dels quatre ajuntaments contactats per aquest diari han accedit a respondre les preguntes plantejades sobre com combaten la venda ambulant il·legal: Roses (Junts x Catalunya) i Cambrils (Esquerra i Junts x Catalunya). Salou (Junts x Catalunya) ha respost amb una frase enviada a través del correu electrònic. Sitges no s’ha donat per assabentat. El que ha pogut observar EL PERIÓDICO és que cada municipi opta per fórmules diferents per suportar un assumpte que els queda gran. Totes tenen alguna cosa en comú, ho admetin o no: inclou pactar amb els manters.

El pactòmetre de la manta 

El passeig de Santa Margarita de Roses (Alt Empordà) té gairebé tres quilòmetres de longitud i amb uns 300 venedors concentra la segona població de manters de Catalunya, després de Barcelona, que s’ha acostat al miler. Es tracta d’un municipi de 20.000 habitants que s’infla fins als 100.000 a l’estiu. "Ara no actuem al passeig i ens concentrem a sorprendre’ls de camí a la platja per intervenir el gènere. Ha donat resultat perquè fins a l’1 d’agost hem recollit més material que en tota la campanya passada. El que hem parlat amb ells és que no s’enfrontin amb els policies; si els sorprenen, han d’acceptar que requisarem els productes falsificats", explica Plana.

El lacònic correu electrònic que Salou ha enviat per resposta conté la següent frase de l’edil Júlia Gómez: "A Salou no tenim el problema del top manta, des de fa molts anys." És una veritat a mitges. O una mentida. És més correcte dir que Salou no té un problema amb el 'top manta' perquè l’hi ha traspassat a Cambrils. Salou ha acordat amb els manters empadronar-los a canvi que despleguin les ‘mantes’ al sector que pertany a Cambrils, amb qui comparteix passeig marítim. La fotografia captada per EL PERIÓDICO diumenge 4 d’agost reflecteix que els venedors compleixen el pacte escrupolosament.

Mor Sylla, l’única víctima mortal que s’ha cobrat el conflicte entre policies i manters a Catalunya, va morir a Salou, la matinada de l’11 d’agost del 2015. Els Mossos van irrompre en un dels pisos pastera i Sylla va caure pel balcó, des d’una altura de tres pisos. Un jutge va determinar que es va precipitar sense que cap agent l’empenyés. La mort de Sylla va donar peu a greus disturbis entre manters i Mossos. Cap altre municipi català ha tingut més "problemes" que Salou amb el 'top manta' ni té més motius per arribar a una entesa amb els manters. No obstant, és l’únic que nega la seva existència obertament. El seu consistori jutja "agosarat" suggerir una cosa així. Des de Cambrils somriuen, assenyalen les evidències i prefereixen admetre només que aquesta "llegenda negra", en paraules de l’edil Abella (Junts x Catalunya), existeix. Són els manters qui sense embuts confirmen que tenen un acord: "Sí, vivim a Salou i venem a Cambrils". 

“Que no corrin”

Abella estima que a Cambrils venen entre 80 i 90 manters, tots residents a Salou. En el passat la policia local sí que els va perseguir. Però hi va haver casos de turistes ferits envestits durant les fugides. "Ara no intentem treure’ls el gènere sinó fer acte de presència perquè vagin recollint tranquil·lament i marxin".

Notícies relacionades

Sobreviure no és delicte

Tots amb les mateixes regles del joc

A Sitges, diumenge passat els venedors de 'top manta' s’estenien a partir del Club de Mar cap a la platja de l’Estanyol, però no a la zona més cèntrica de l’avinguda. Davant el club hi ha els llocs de la fira hippy, que paguen llicència municipal, règim d’autònoms i l’IVA dels productes que exposen. Separar-los de la venda il·legal resulta lògic per evitar una competència deslleial. Carmen Sánchez fa 38 anys que és firaire i no demana mà més dura: "Mai els denunciaré perquè ho fan per menjar".

Per contenir els manters de Sitges, que resideixen a Vilanova i la Geltrú, el consistori va assajar mesos enrere una iniciativa nova: vigilants de seguretat privada. "No va durar gaire", recorda un dels agents de la seva Policia Local. Al final, a més d’assegurar-se que respecten l’espai que tenen 'assignat’ al passeig, a partir del Club de Mar, el municipal explica que en les seves actuacions preval el criteri d’"oportunitat" per evitar danys majors i especula amb els diners que pot arribar a amassar el 'top manta'. Una cosa que indigna els manters. Això dona "per menjar i per pagar el lloguer, res més. I si poguéssim treballar en una altra cosa, ho faríem".