la lluita per la sostenibilitat

Batalla a Alemanya pels impostos a la carn

Tot i que Merkel s'hi oposa, socialdemòcrates i verds recolzen apujar l'IVA carni a un 19% per reduir el seu consum i promoure una alimentació sostenible amb el planeta

zentauroepp21550335 carne caballo190731113957

zentauroepp21550335 carne caballo190731113957 / JEAN-PAUL PELISSIER

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La indústria càrnia és un problema per al planeta. Conscient del seu nociu impacte mediambiental, aquest dijous l’ONU  ha publicat un informe en el qual alerta de la crisi climàtica i demana reduir el consum de carn per contribuir a una menor explotació de la terra i emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. No obstant, a Alemanya fa setmanes que el tema és sobre la taula i fins i tot alguns partits polítics s’han aventurat a sol·licitar un augment delsimpostos.

És el cas delssocialdemòcrates  (SPD), en el Govern, i els Verds, que s’han mostrat favorables a elevarl’IVA  de la carn del 7% actual a un 19%, una taxa impositiva que ja afectaaltres productes més saludables i sostenibles com la llet de civada. “S’ha d’utilitzar per millorar el benestar delsanimals”, ha assegurat Friedrich Ostendorff, portaveu de la política agrícola dels ecologistes en el Bundestag, el parlament federal.

D’aquesta manera, s’està buscant una manera per canviar uns hàbits de consum perjudicials tant per a la salut humana com per a la mediambiental i implicar els productors de carn en un sistema més sostenible. Els dos partits donen suport així a la petició que l’Associació Alemanya per al Benestar Animal, que sol·licita al govern augmentar aquest impost a més d’introduir un gravamen sobre l’emissió de diòxid de carboni (CO2).

Govern dividit

La proposta animalista assenyala que la pujada d’aquest impost suposaria “només uns quants centaus” més per al consumidor i que els diners recollits podrien destinar-se a finançar la conversió del sistema actual de ramaderia industrialitzada. "El camí cap a una ramaderia socialment sostenible costa milers de milions, una cosa que els ramaders alemanys no poden suportar per si sols", ha remarcat Albert Stegemann, portaveu d’agricultura de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) que lidera Angela Merkel. Els assessors científics del govern calculen que aquesta reconversió costaria entre 3.000 i 5.000 milions d’euros.

Tot i que el partit ho veu amb bons ulls, el Govern de la cancellera és bastant més prudent. Aquest dimecres l’executiu va assegurar que hi havia altres formes més eficaces d’impulsar una política responsable amb el clima i el benestar animal en la ramaderia, però sense especificar quines són aquestes mesures. El 2016 la Gran Coalició entre conservadors i socialdemòcrates es va fixar com a objectiu reduir les emissions contaminants entre un 31% i un 34% alsector agrícola per al 2030, una meta que de moment està allunyada de la realitat.

Gran oposició

A l’escepticisme del govern s’hi ha de sumar l’oposició dels altres partits de l’arc parlamentari, tot i que amb diferents raons. L’Esquerra vol que es respecti la llei de protecció dels animals amb regulacions, però rebutja la proposta perquè aquest augment dels preus colpejaria les rendes més baixes, una cosa que consideren “erroni”.

Notícies relacionades

D’altra banda, els liberals (FDP) consideren que aquesta mesura perjudicaria la competitivitat dels productes alemanys en el mercat i que els consumidors adquiririen productes estrangers més barats en lloc d’alleugerir la seva dieta càrnia. La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) també s’oposa a l’impost al creure que només augmentarà la dependència financera dels agricultors de l’Estat.

Lluny del que recolzen els partits, Greenpeace va més enllà i proposa crear un impost a l’escorxador. D’aquesta manera, serien els productors i les grans corporacions càrnies que pagarien una taxa que s’utilitzaria per ajudar els petits agricultors que vulguin ser més ecològics. El preu final de la carn creixeria fins a un 10%, incentivant un menor consum i una conscienciació social més gran.