La Universitat de Barcelona, primer centre espanyol al rànquing de Xangai

Tres centres espanyols se sumen a l’excel·lència reconeguda pelrànquing d’universitats de Xangai 2019, que classifica l’excel·lència universitària. Això suposa que 38 universitats espanyoles estan incloses entre les 1.000 millors del món, i d’aquestes, 13 entre les 500 primeres universitats del món en un rànquing que des de la seva creació, fa 17 anys, encapçala Harvard.

I d'aquestes, tres de catalanes: la UB, la UAB i la Pompeu Fabra estan entre les millors, tot i que la UPF ha baixat posicions i passa d'estar entre les primeres 300 a la franja d’entre 301 i 400 (l’informe només detalla per posició les 49 primeres, la resta van per blocs). La UPC obté molt bones classificacions en matèries concretes, com telecomunicacions (entre 51-75) o matemàtiques (76-100).

La Universitat de Barcelona torna a ser de nou l’únic centre espanyol entre els llocs 150 i el 200, una fita que va aconseguir per primera vegada l’any passat; l’Autònoma de Barcelona, la Complutense, Granada i València es localitzen entre el 200 i el 300; l’Autònoma de Madrid i Pompeu Fabra entre el 300 i el 400, i Politècnica de València, Oviedo, Sevilla, les Balears, País Basc i Saragossa entre el 400 i el 500. La Universitat del País Basc ha retrocedit, per tant, posicions.

El Rànquing Acadèmic 2019 d’Universitats Mundials (ARWU) de Xangai és una de les classificacions més reconegudes a escala mundial sobre aquests centres d’estudis, es realitza des del 2003 i l’actualitza cada any la Universitat Jiao Tong, situada en aquesta ciutat xinesa.

El Rànquing de Xangai del 2019 també situa les universitats d’Oviedo, Sevilla, el País Basc, les Balears i Saragossa entre les 500 millors del món. I col·loca la Politècnica de Madrid, la Jaume I de Castelló, la de Santiago de Compostel·la, i la catalana de Rovira i Virgili als 600 primers llocs.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

La classificació té en compte paràmetres de qualitat com el nombre de publicacions en revistes internacionals de prestigi reconegut (amb especial atenció a revistes com ‘Science’ o ‘Nature’) i el nombre de cites dels treballs dels seus investigadors. També considera el nombre de premis Nobel o medalles Fields (de Matemàtiques) que imparteixen classe a les seves aules o hi han estudiat.

En termes globals, Harvard, Stanford i Cambridge ocupen les tres primeres posicions. La resta del ‘top 10’ l’ocupen universitats nord-americanes, amb l’excepció de la britànica Oxford, que ocupa la setena posició.