Rwanda pren mesures per evitar un futur brot d'Ebola a la ciutat de Gisenyi

En un dels supermercats de Gisenyi, al nord-oest de Rwanda, un guàrdia de seguretat assenyala als consumidors l’aixeta d’aigua clorada on s’han de rentar les mans abans d’accedir a l’establiment. En el seu interior, els treballadors utilitzen guants de làtexs blancs per atendre els clients. "Des de l’11 d’agost ens obliguen a portar-los per precaució", diu la noia que cobra els productes al taulell mentre mostra als seus companys la brutícia que se li ha acumulat en només dos dies.

Així es prepara Gisenyi, una ciutat de 106.000 habitants fronterera amb la República Democràtica del Congo (RDC), davant de l’amenaça de possibles contagis d’Ebola procedents de la seva veïna congolesa Goma. L’1 d’agost del 2018 el Ministeri de Salut de RDC va anunciar un nou brot del virus a les províncíes de Kivu Nord i Ituri. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta malaltia ja ha segat la vida de 1.913 persones. Després de confirmar-se el primer cas d’Ebola a Goma, el mateix organisme va declarar el 17 de juliol passat que l’epidèmia a RDC era una emergència de salut pública internacional.

Trànsit entre Gisenyi i Goma

Tal com estima el govern rwandès, més de 90.000 persones creuen diàriament la frontera entre Gisenyi i Goma, capital de Kivu Nord i principal centre de trànsit per a l’accés a l’est de l’Àfrica. A nivell informal, RDC és el principal soci comercial de Rwanda i, segons dades del Banc Nacional de Rwanda (BNR), el 79,2% de les exportacions transfrontereres informals es produeixen amb aquest país.

L’1 d’agost passat, després de la confirmació de la segona mort per Ebola a la ciutat de Goma, el pànic va esclatar a Ginseyi per un possible tancament de la frontera entre els dos països. El mateix dia, la ministra de Salut rwandesa, Diane Gashmuba, va negar aquesta informació i va aclarir que es tractava d’un "alentiment del trànsit a primera hora del matí per reforçar els procediments de seguretat pública". Pocs dies després, Gashumba es va reunir amb el seu homòleg congolès, Pierre Kangudia Mbayi, per establir unes pautes d’actuació conjunta en les activitats transfrontereres.

Alternatives ciutadanes

Als afores de la ciutat, un grup d’homes fabrica maons amb fang i aigua per a la construcció d’una llibreria infantil. La majoria són pares de família que, en el seu dia a dia, realitzen el trajecte fins a Goma per vendre arròs, fruita i cafè, entre altres béns. "Si no estiguessin treballant aquí, aquests homes viatjarien al Congo per vendre els seus productes" diu Emmanuel Dylan, el noi que els ha contractat per a aquest projecte. "Són els pares de molts dels nens que viuen a la zona i no vull que estiguin exposats a un possible contagi d’Ebola", assegura el jove.

A més, des que va esclatar l’alarma pel virus de l’Ebola, Emmanuel va fer una crida a la ciutadania per recollir màquines de cosir. El seu objectiu és distribuir-les entre els adults que exporten diàriament els seus productes al Congo perquè fabriquin bosses de tela i les venguin en territori rwandès.

Malgrat iniciatives com les d’Emmanuel, la majoria de ciutadans de Gisenyi continua viatjant diàriament a Goma. "La gent fa vida normal i a la frontera s’han establert mesures de seguretat i higiene com aixetes per rentar-se les mans cada vegada que entren i surten del país" diu John Mary, infermer a la clínica La Medicale Rubavu, situada al centre de Gisenyi.

"Fa dues setmanes es va instaurar la por entre la ciutadania i moltes persones van venir preocupades al centre", assegura l’infermer que, igual com els seus companys, va rebre per precaució la vacuna experimental contra el virus. "Algunes de les mesures que recomanem a la clínica són rentar-se les mans molt sovint i evitar qualsevol tipus de contacte físic amb altres persones", afegeix John.

Calma entre la població

Milers de persones, majoritàriament dones, carreguen sobre la seva esquena sacs plens de fruita i altres aliments, mentre esperen a passar el registre policial en una de les dues fronteres oficials. En els seus rostres predomina l’assossec i la indiferència rutinària. Diverses fonts d’aigua les esperen després de passar la línia divisòria que separa Rwanda de RDC.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La mateixa tranquil·litat preval al mercat central de Rubavu, on un cartell mig esquinçat indica els símptomes de l’Ebola als transeünts que es disposen a entrar. A dins, el contacte físic és constant. Sota l’eco de la ràdio local advertint sobre el perill de contagi, els visitants del mercat de Gisenyi s’estrenyen la mà, manipulen els aliments sense l’ús de guants i, al sortir, no tenen l’obligació de desinfectar-se.

Malgrat els esforços del govern rwandès per prevenir futures infeccions, a Gisenyi la calma sembla haver vençut la histèria col·lectiva.