Hi ha un robot a la sala

Que aprofiti, carinyo”, diu Mulán quan porta a la taula d’un nou restaurant de València el menjar i la beguda que li han demanat. Amb aquesta mateixa frase i amb un ritme lent però constant, aquesta cambrera portarà cada comanda durant tot el servei sense ombra de cansament. Els clients agafaran ells mateixos els plats de la safata i avisaran, tocant-li al costat, que es pot retirar. Pot ser que abans es facin un ‘selfie’ amb aquesta treballadora de trets arrodonits, ulls petits i somriure tímid. Perquè Mulán és un robot i té una bessona amb qui comparteix fins i tot el nom.

Totes dues són les estrelles d’un local que ha obert aquesta mateixa setmana a la capital valenciana. I, de moment, atrauen més públic que el mateix menjar asiàtic que se serveix al Crensa, que és com es diu el restaurant. “De moment, tots els dies el tenim ple, hi ha cues i els clients estan contents amb Mulán i amb molta curiositat. Fan moltes preguntes, volen saber com funcionen. Venen nens amb els seus pares però hi ha molts adults a qui els agraden tant com als nens”, explica Zhijie Jan, l’amo del restaurant. 

De fet, Jan ha limitat la xerrameca dels robots amb els clients. “Poden parlar més, ara diuen només un parell de frases, però no els hem posat la funció de conversa perquè si no la gent voldria estar tota l’estona parlant amb Mulán i tenen feina a fer”, recorda. 

Debat obert

Assentat des de fa anys a Espanya, aquest jove xinès va descobrir aquests cambrers en un local de la seva ciutat, Fujian, quan va tornar fa poc en unes vacances i va pensar que podria funcionar també aquí. Però, a més de curiositat, les bessones Mulán també han obert el debat sobre si són una amenaça per a l’ocupació. “Per descomptat que no volem substituir els cambrers”, apunta Jan, que presumeix de tenir una plantilla de vuit persones per a un local que al seu interior té unes quinze taules i a la terrassa algunes poques més. 

“En el servei és important el tracte, per això tenim tres cambrers que són els qui s’encarreguen de parlar amb els clients. Els robots el que fan és treure’ls la feina pesada, el de portar les safates. Els cambrers estan molt contents, cobren igual i fan menys feina”, recalca. Als que qüestionen aquest model Jan els diu “que en realitat el robot està creant llocs de feina, està permetent que treballin els cuiners, els cambrers i en aquest cas també tècnics, ara faig jo aquest treball de programació però si va bé, hauré de tenir un equip”. Però sap que la batalla serà llarga. Per això va triar per als seus androides el nom de l’heroïna d’una antiga faula xinesa la lluita de la qual contra els prejudicis va portar Disney al cine i a Occident. 

Funcions limitades... ara per ara

La clau dels robots és la programació. “He passat molt temps aquí al local, treballant amb elles, fent plans, col·locant taules perquè hi ha d’haver un 100% de seguretat”, explica. “Sempre he sigut fan de la tecnologia, sempre m’han agradat les novetats, les coses avançades. Sempre he jugat a aquestes cosetes”, somriu divertit. 

Insisteix que la seva funció és només ajudar els cambrers, d’igual manera que els sis robots tradicionals de cuina que tenen ajuden als cuiners a preparar els plats. “Mulán només treu el menjar, és una feina molt limitada. Només saben portar les comandes a la taula. Si alguns clients els deixen els plats i les ampolles buides a les safates els porten a la cuina”, afegeix. Però Jan admet que és possible que en una dècada aquest model de robots pugui estendre’s i que puguin augmentar les seves funcions. De fet, els seus ja en podrien fer més. “Si es programen podrien fer més coses, però no volem que tinguin moltes funcions”, assenyala. 

Per començar podrien moure’s pel local sense seguir la guia de cinta imantada que actualment marca el seu camí. “Ara no vull que siguin més intel·ligents perquè aquest local és petit, no hi ha espai perquè ho siguin i si se’ls creua algú i no hi ha guia a terra se’n poden anar cap a un altre costat”, explica. Per això l’altra frase que se li sent a Mulán quan algú s’atura al seu camí és “Deixa’m passar, sisplau”.

Els costos i el futur

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Tot i que aquests robots no cobrin una nòmina, ni hores extres ni cotitzin a la Seguretat Social, Jan remarca que també tenen el seu cost. “Els robots no són gratis, cal portar-los, mantenir-los, programar-los”, recorda. No vol dir el preu, “per un acord de confidencialitat, però és costós”. ¿Uns deu mil euros per unitat? “Més o menys”, diu.

El seu pla és ampliar la plantilla en un parell d’anys, la de treballadors humans, però admet que el ‘model Mulán’ pot estendre’s. “Qui sap, potser d’aquí a 10 anys un restaurant amb robots és una cosa habitual”, deixa anar.