El monjo de Montserrat Andreu Soler va ser un «depredador sexual»

El monjo Andreu Soler, fundador d’Els Nois del Servei –l’agrupació escorta de l’Abadia de Montserrat que va dirigir durant 40 anys– i mort el 2008, va ser «un depredador sexual i un pederasta» cada cop més agressiu, segons la comissió independent creada per l’abat del monestir per investigar els abusos, que ha conclòs que «hi havia prourumors» sobre el seu comportament perquè s’hagués actuat contra ell. La investigació interna es va iniciar després de la denúncia, recollida per EL PERIÓDICO, de Miguel Hurtado, que va acusar al monestir d’ocultar els abusos sexuals comesos d’aquest religiós. En total, aquest diari, que va localitzar algunes de les persones afectades, va comptabilitzar un total de nou víctimes. L’informe de l’abadia explica que, per la seva part, n’ha trobat dotze. 

L’informe, a més, revela que un altre monge, les inicials del qual són V. T. M., també va abusar de menors a l’escolania el 1968. Segons manté la germandat, en aquest cas del qual no tenien constància fins ara, l’antic abat Cassià Just sí va informar «amb transparència» les famílies i va apartar immediatament el monjo, que va deixar el monestir i l’ordre religiosa el 1980 i va contreure matrimoni.

La comissió retreu a l’Abadia que Soler va abusar d’escortes durant dècades, entre 1972 i 1999, i la institució «va ometre qualsevol mena d’actuació». Al contrari, afirma que no ha pogut acabar si Sebastià Bardolet, abat del monestir a finals dels 90 i que ara té 85 anys, «va amagar el que va passar o simplement va actuar per desconeixement de la situació, ja que existeixen versions contradictòries». Miguel Hurtado va gravar una conversa el 2012 una conversa en la qual un frare reconeix que sí que va informar al seu dia a Bardolet. Però Bardolet, interrogat per la comissió, ho ha negat. 

Els investigadors mantenen que «hi havia prou rumors per justificar una acció encaminada a reunir els pares, actuar contra el germà Andreu o haver-lo apartat preventivament» de l’agrupació d’Els Nois del Servei que ell mateix havia fundat. El religiós va ser enviat al Monestir del Miracle, quan l’actual abat, Josep Maria Soler, va tenir coneixement de la denúncia de Miguel Hurtado. Anys més tard, Hurtado va gravar amb una càmera oculta l’abat Soler per poder demostrar més tard que aquest tenia constància dels abusos que ell havia patit. 

Un depredador meticulós

El comitè destaca que els delictes comesos pel germà Andreu «responen a un model de vida, a un patró repetitiu sense penediment ni propòsit de canvi, ni admissió de culpa». Actuava guanyant-se la confiança del menor i així poder abusar d’ell. En alguns casos, segons detalla l’informe, «va utilitzar la violència» i en d’altres «no coneixia el menor o l’acabava de conèixer».

Amb el pas del temps, es va produir un «agreujament del delicte i més urgència en realitzar-lo», diu la comissió. La majoria de les víctimes tenien entre 15 i 17 anys quan van patir els abusos. En alguns casos, l’acció del germà es va quedar en intent per la reacció dels nois. L’informe reconeix que les conseqüències «emocionals i psicològiques» per als menors són «inesborrables».   

«Casos vergonyosos»

Davant d’aquests «casos vergonyosos d’abusos de menors» comesos per membres de la comunitat religiosa, des de l’Abadia de Montserrat es demana perdó a totes les víctimes. «Ens posem a la seva disposició», per ajudar-los en «el seu dolor i sofriment», diu el comunicat emès aquest divendres.

La congregació ha anunciat que, seguint les recomanacions dels experts que han format la comissió i per evitar que tornin a succeir fets similars, estan «elaborant un pla de protecció de menors que augmentarà i millorarà els mecanismes de prevenció i detecció».

L’Abadia posarà el resultat de la seva investigació interna en coneixement de la fiscalia i del Síndic de Greuges i dels organismes competents del Vaticà i de la congregació benedictina. La fiscalia poc podrà fer en aquests moments, ja que Soler va morir fa uns anys. Respecte al nou cas de V. T. M., els fets estarien prescrits pel temps, ja que daten de 1968.

El cas de Montserrat va començar amb la denúncia d’Hurtado publicada per EL PERIÓDICO el 19 de gener del 2019. Hurtado havia participat al documental de Netflix ‘Examen de consciencia’, dirigit per Albert Solé, que s’havia d’estrenar pocs dies després. El fet que l’Abadia sabia que el documental existia i que la denúncia d’Hurtado es faria pública a aquest diari, van forçar el monestir a moure fitxa i obrir la comissió que ha redactat les conclusions públiques aquest divendres.

La comissió no dona dubtes sobre la pederàstia de Soler tot i que sí sobre la seva ocultació per part del monestir, que mai va denunciar els fets ni va comunicar amb la Doctrina de la Santa Fe (l’òrgan vaticà encarregat d’investigar aquests casos) fins que va saber que el passat d’Hurtado apareixeria a la premsa.

Des que es va publicar la denúncia, EL PERIÓDICO va localitzar diverses víctimes i va comptabilitzar fins a un total de nou, amb acusacions d’abusos que van tenir lloc entre 1997 i 1998 (primera víctima), 1978 (segona), 1971 (tercera), 1971 (quarta), 1985 (cinquena), 1974 (sisena), 1989 (setena), 1972 (vuitena) i 1987 (novena). Vuit homes i una dona, aquesta última localitzada pel diari ‘Ara’. 

Dubtes del primer denunciant

El primer denunciant dels abusos sexuals a Montserrat, Miguel Hurtado, ha assegurat després de conèixer el resultat de les indagacions de la congregació que «hi ha molts dubtes sobre la validesa de les conclusions de l’informe, tant respecte al nombre total de víctimes, com d’agressors, com a la responsabilitat institucional de l’abadia, a causa del greu conflicte d’interessos de tres membres de la comissió i la deficient metodologia d’investigació».

Notícies relacionades

Un capellà de Calella relaciona amb el procés les denúncies d'abusos contra un monjo de Montserrat

L'abat de Montserrat reconeix que va tenir coneixement d'abusos a menors des dels anys 70

Segons la seva opinió, l’«objectiu de la comissió no era aclarir la veritat, sinó minimitzar el mal reputacional de la institució». Hurtado llança un dura crítica a l’actuació del monestir: «Montserrat continua prioritzant mantenir el poder, prestigi i patrimoni per sobre dels drets de les víctimes».

«Una vegada més, es demostra que l’Església catòlica és incapaç d’investigar-se a si mateixa. Només la justícia civil pot fer-ho», afirma, alhora que reclama que a l’abat de Montserrat Josep Maria Soler que «assumeixi les seves responsabilitats i presenti immediatament la seva dimissió».