Querella contra els Jesuïtes per no denunciar la pederàstia de l'escola Sant Ignasi

Els abusos sexuals comesos en el passat per sacerdots de l’escola Sant Ignasi de Sarrià i silenciats per l’orde dels Jesuïtes, amos del centre, van sortir a la llum el març del 2019 amb l’entrevista d’EL PERIÓDICO a Jordi i Oriol de la Mata. Les setmanes posteriors, i tal com intuïen els dos germans, van aparèixer noves víctimes: un total de set homes i dones –alumnes durant els anys 70 i 80– que van ser assetjats per quatre professors religiosos: el desaparegut Lluís Tó (tres denúncies però amb més d’una desena d’acusacions), Pere Sala (dues denúncies), Antoni Roigé (una denúncia) i Josep Antoni Garí una denúncia).

Totes les denúncies van anar a parar al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona i, com ha passat amb la immensa majoria dels abusos perpetrats en recintes religiosos, han topat amb el mur de la prescripció. Segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, la meitat d’aquestes demandes han sigut arxivades perquè fan referència a delictes prescrits i la resta tindran la mateixa sort ben aviat. No obstant, hi podria haver una esquerda perquè d’una vegada la justícia investigui la gestió de la pederàstia per part de les organitzacions religioses.

Els germans Jordi i Oriol de la Mata han presentat una querella contra els que van ser el rector i el cap d’estudis, dos professors, un auxiliar i –com a responsables civils subsidiaris– contra l’escola Sant Ignasi, la Companyia de Jesús i la Fundació Jesuïtes Educació. L’escrit ja l’ha rebut un jutjat d’instrucció de Barcelona que, de moment, ha demanat als querellants que ratifiquin l’acusació: per un delicte d’omissió de perseguir actes delictius.

Mireia Balaguer, advocada particular, defensa en el seu escrit que, tot i que els abusos sexuals passessin fa anys i ja hagin prescrit, els que sabien que van tenir lloc continuaven tenint l’obligació de comunicar-ho a les autoritats sense importar el temps transcorregut. «Aquest deure, el de denunciar, no s’extingeix», explica la lletrada. 

La institució ho sabia

La querella es basa en dos indicis. El primer és el relat d’un dels querellants, Jordi de la Mata, que en la seva denúncia policial explica que ell va informar personalment diversos professors de l’escola sobre els fets i que la seva reacció va ser la de censurar, fins i tot amb alguna plantofada, aquesta revelació. El segon és una gravació telefònica –adjuntada com a prova– que De la Mata va fer d’una conversa amb un directiu dels jesuïtes. Durant aquesta, el directiu jesuïta va reconèixer a De la Mata que l’organització tenia constància des de feia molt temps de la pederàstia de Pere Sala, el professor que va abusar greument tant d’ell com del seu germà durant anys, i que fins i tot per aquesta raó va ser apartat temporalment de l’ensenyament lectiu. 

Els Jesuïtes de Catalunya van obrir el desembre del 2018 una comissió interna per furgar en el seu passat. Ho van fer dins d’un context social de rebuig dels abusos sexuals per part dels religiosos, dos mesos abans de la cimera del Vaticà i tres mesos abans que aquest diari publiqués la història dels germans De la Mata. Fins aleshores, i malgrat tot el que sabien, no van investigar res ni es van adreçar als Mossos d’Esquadraper traslladar-los els casos que els havien arribat. En això es basa aquesta querella, a la qual l’espera un futur incert. 

Dificultats jurídiques 

D’entrada, el jutge que analitzi la querella i que l’ha d’admetre o rebutjar haurà de valorar si, com assegura l’advocada dels germans De la Mata, el delicte d’omissió de perseguir accions delictives no prescriu, com sí que passa amb els abusos sexuals. La lletrada explica a l’escrit que aquest tipus de delicte és de caràcter «permanent». Per tant, sol·licita que s’investiguin «les conductes» que van consistir a «ometre auxili» i no posar «en coneixement de les autoritats» els atacs sexuals comesos per professors i sacerdots. Al no denunciar-ho, van contribuir a la prescripció del delicte principal: els abusos.

La querella precisa que, per a la doctrina jurídica, els delictes permanents són els tipus penals que es mantenen en el temps. I concreta que en el cas dels jesuïtes hi va haver membres de l’orde que van tenir coneixement dels abusos a menors però que no ho van denunciar, una actitud que «es manté durant anys per la seva decisió i voluntat, allargant i mantenint aquesta situació» d’omissió.

El Codi Penal castiga amb una pena de multa o presó la persona que «podent fer-ho amb la seva intervenció immediata i sense risc propi o aliè no impedís la comissió d’un delicte que afecti la vida de les persones, la seva integritat o salut, llibertat o llibertat sexual» i també qui, «podent-ho fer», no vagi a l’autoritat o als seus agents perquè impedeixin un d’aquests delictes i de «la pròxima o actual comissió de la qual tingui notícia». 

Vuit sacerdots sota sospita 

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

La comissió dels Jesuïtes de Catalunya va rebre 19 missatges que van assenyalar set sacerdots jesuïtes. Quatre d’aquests ja es coneixien després de ser avançats per EL PERIÓDICO. Es tracta de Lluís Tó, Pere Sala, Antoni Roigé i Josep Antoni Garí. 

Tó, ja mort, va ser condemnat el 1992 per abusos a una nena de 8 anys i, després, va ser traslladat a Bolívia. Aquest és el sacerdot que acumula el gruix de les 19 comunicacions rebudes pel correu jesuïta. Abans d’anar-se’n de l’escola, ja condemnat, Tó va rebre un homenatge.