La justícia ha condemnat a presó permanent revisable 10 vegades

Des que el 2015 la presó permanent revisable es va incloure en el Codi Penal per castigar els assassinats considerats especialment greus, aquesta penaha sigut imposada 10 vegades de les 17 en què s’ha sol·licitat, la qual cosa suposa un 58,8% de les sentències dictades, segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). 

L’article 140 del Codi Penal preveu la presó permanent revisable en els casos d’«assassinat de menors de 16 anys o de persones especialment vulnerables; assassinats subsegüents a un delicte contra la llibertat sexual; assassinats comesos al si d’una organització criminal, i assassinats reiterats o comesos en sèrie». El primer cas dels previstos és pel que  la fiscalia i l’acusació que representa la família del petit Gabriel demanen presó permanent revisable per a Ana Julia Quezada. Si el jurat considera que aquest va ser el delicte que va cometre, haurà de ser castigada amb aquesta pena, perquè és l’únic previst, després de la reforma, per a aquesta situació.  

En cas de ser així, Quezada serà la primera dona a qui s’imposa aquesta pena, perquè fins ara han sigut 10 homes: un el 2017, quatre el 2018 i cinc aquest any. De les seves víctimes, 10 eren dones, cinc d’elles, nenes, i les altres sis, nens. Entre els condemnats amb presó permanent hi ha Patrick Nogueira, que va assassinar el seu oncle i la seva família a Pioz (Guadalajara), i David Oubel, primer condemnat a aquesta pena per haver assassinat les seves filles a Moraña (Pontevedra).

En tots aquests casos, el tribunal va apreciar traïdoria (necessària perquè hi hagi assassinat i no un mer homicidi) en la comissió del delicte i va aplicar l’agreujant de parentiu entre la víctima i el condemnat. En dos casos hi va haver agreujant de gènere i en cinc la condemna va incloure almenys un altre delicte, que en quatre casos va ser agressió o abús sexual. El temps mitjà de resposta dels tribunals (els dies transcorreguts des que van ocórrer els fets fins que es va dictar la resolució pel tribunal del jurat) va ser de 745 dies en la sentència del 2017; de 780 dies en les del 2018 i de 844 en les del 2019.

En els assumptes en què el tribunal no va imposar la pena de presó permanent revisable, malgrat que havia sigut sol·licitada per alguna de les parts, al no apreciar la comissió d’un assassinat agreujat, també es van condemnar 10 homes. Les seves víctimes van ser quatre homes i dues dones.

Revés casacional

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

Fins al Tribunal Suprem han arribat ja tres de les presons permanents. I la primera va ser revocada per la Sala Segona. Es va canviar per una pena de 24 anys de presó per assassinat, a l’entendre que el tribunal d’instància havia tingut en compte per duplicat la vulnerabilitat de la víctima. Entre el dia en què es van produir els fets i la sentència del Suprem van transcórrer 1.098 dies.

Les altres dues sentències que ha revisat han sigut avalades: una és la del pare que va matar el seu fill d’11 anys a Oza (la Corunya) el 2017 i l’altra, la del professor de música que va llançar per la finestra la filla de 17 mesos de la seva parella, a qui també va intentar matar, el 2016 a Vitòria.