Ana Julia Quezada: «Demano perdó a la família de Gabriel i a tot Espanya en general, només espero que Déu em perdoni»

El ministeri públic manté com a definitiva la seva acusaciód’assassinat amb traïdoria  contra Ana Julia Quezada per la mort de Gabriel Cruz, per la qual cosa demana com a condemna presó permanent revisable. Així mateix, sol·licita que es consideri com a agreujant el parentiu, al ser el fill de la seva parella. Un agreujant que «mereix més retret penal» i que estén al delicte de mal psicològic al progenitor, Ángel Cruz.  En un duríssim relat final, la fiscal ha carregat contra la personalitat «freda i calculadora» de Quezada, de qui assegura que «l’única veritat que ha dit és que va matar Gabriel» per treure’s un «obstacle» en la seva relació i que per això «buscava el moment propici», incidint en la premeditació. «Aquesta absoluta fredor probablement no la tornaré a veure en altres acusats», va afirmar. En el seu torn d’última paraula, Quezada ha demanat disculpes als pares de Gabriel i a tota la família del nen, així com a la seva pròpia família i «a tots aquells que s’hagin pogut sentir malament pel que he fet». «Només espero que Déu em perdoni», ha dit sanglotant.

L’acusació particular, d’altra banda, ha insistit que sí que hi va haver acarnissament amb el menor, recolzant-se en els cops laterals al cap que presentava el seu informe mèdic i que, remarquen, l’autòpsia oficial no va saber veure. L’advocat ha insistit que Quezada «és una sociòpata autèntica». «Que no els tremoli el pols, aquesta dona no té el mateix dret a respirar el mateix aire que respirem nosaltres, cal apartar-la de la societat, perquè matarà més nens amb tota seguretat, i estic convençut que no és el primer que mata», va dir l’advocat en al·lusió a les sospites sobre la mort de la seva primera filla.

Mentrestant, la defensa que representa Quezada ha canviat la seva qualificació a un delicte d’homicidi per dol eventual amb atenuants, i ha mantingut que les proves no permeten provar ni l’acarnissament en la mort de Gabriel ni la premeditació. L’advocat ha insistit que el seu comportament, que arriba a qualificar de potiner, prova que no hi va haver aquesta intenció d’acabar amb la vida del menor amb temps, ja que en altres ocasions va estar tot sol amb el menor i en va tenir oportunitat. També va tenir oportunitat, va afirmar, de matar el menor amb un sol cop fort, o de desfer-se del cadàver d’una altra manera, i no ocultant-ho en un petit buit de 10 centímetres de profunditat on no hi cabia. «L’hauria pogut tirar al mar i assumpte tancat».

En aquest sentit, la defensa de Quezada també ha rebutjat que les proves acreditin que hi va haver intenció d’humiliar els pares o la família de Gabriel en els dies posteriors causant aquest mal psicològic que reclama l’acusació. Va justificar la seva conducta perquè estava sota la influència de les pastilles, cosa que la movia a actuar d’una forma erràtica i, per exemple, perdre el mòbil. «L’hauria pogut deixar apagat, i no encès perquè es localitzi al cap de pocs minuts».

En les seves conclusions finals, la fiscal assegura que del relat dels fets queda acreditada «una malvolença i una aversió intensa a aquest nen que la porta a una intencionalitat perversa i consolidada en el temps». Però també malvolença a la mare. Com a prova, una conversa interceptada a Quezada en què comenta la desaparició del nen i insulta la mare, Patricia Ramírez, assegurant que «té deutes amb tothom», amb absolut menyspreu a la devastació de la mare, i l’estat impertorbable amb què va assistir a la declaració de la mare.

El ministeri públic manté que es volia treure d’enmig un obstacle en la seva relació amb el pare, Ángel Cruz. «Si eliminava el nen, eliminava el vincle afectiu entre pare i fill», afirma, «era conscient de què faria i buscava l’oportunitat, el moment propici, que podria haver sigut un altre dia». I assegura que aquell 27 de febrer «s’alineen totes les circumstàncies per al seu pla criminal». «Li va venir tot de cara i no volia deixar escapar aquesta oportunitat», afirma la fiscal. Va veure que el nen sortia sol de la casa i el va convèncer per pujar al cotxe i portar-lo a la finca de les Hortichuelas, aprofitant que sabia que no hi hauria ningú de la família a prop que pogués sorprendre-la.

El relat de la fiscal sobre com es va produir la mort del nen se sustenta en l’autòpsia oficial, que apunta que els hematomes que es detecten al cap del menor són compatibles amb projectar-lo contra el terra al tapar-li la boca amb les dues mans. La fiscal Elena Fernández no ha escatimat adjectius per descriure un fet «cruel i brutal» i que va passar de forma sorprenent. Va atacar l’«indefens» nen amb una força desproporcionada, Gabriel es va resistir «per instint de supervivència» i tots dos van caure a terra. Allà, va mantenir la pressió durant un període d’entre 10 i 20 minuts, fins que va acabar amb la seva vida. I ha menyspreat de cop la perícia forense, que no mèdica, dels experts aportats per la família de Gabriel. No hi va haver agonia, no hi va haver pallissa prèvia, i tot es va produir, segons constata l’autòpsia, en una única seqüència temporal.

En la mateixa línia, la fiscal apunta que una vegada enterra el nen i rep la trucada de Ángel Cruz alertant que ha desaparegut, comença una «sobreactuació» i «un excés tan gran» que causa un mal psicològic afegit als pares, tot i que no es pot provar, apunta, que fos premeditat. Així mateix, qüestiona el possible penediment i fins i tot la confessió del que ha passat, feta després de la seva detenció i per consell judicial per reduir la possible condemna. «No és una confessió veraç, és una confessió interessada perquè és inevitable, la detenen amb el cadàver i dona una versió inconcebible». Tampoc, afegeix, té «sensació de penediment», ja que com van relatar dies abans els agents, va adoptar una actitud «proactiva dirigint la investigació cap a una exparella i parlant malament del nen». «Quezada menteix fins i tot en la detenció quan té les mans plenes de sorra, aquesta personalitat mentidera s’aprecia des del primer moment», va concloure la fiscal abans de reclamar una decisió condemnatòria al jurat popular.

Després del torn del ministeri públic, la jutge ha permès una aturada per reprendre la sessió amb els escrits finals d’acusació i defensa.

Deliberació del jurat

El jurat popular, que deliberarà en 48 hores sobre la culpabilitat o no culpabilitatd’Ana Julia Quezada  com a autora d’un delicte d’assassinat per la mort violenta del menor Gabriel Cruz, escolta aquest dimarts les conclusions del fiscal, acusació particular i defensa després de la prova practicada al llarg de cinc de les sessions de la vista oral.

Si bé està assenyalada la pràctica de la prova documental, es preveu que es doni per reproduït a la sala, ja que les set dones i dos homes que han de dictar veredicte ja han visionat els DVD que contenen les imatges de la reconstrucció de fets que es va fer a la finca de Rodalquilar (Níjar, Almeria) on l’acusada va cometre el crim dos dies després que fos detinguda a Vícar, quan transportava el cadàver del menor transportava el cadàver  al maleter del seu cotxe.

Els membres del jurat popular també han tingut accés als àudios recollits de l’interior del vehicle per un micròfon amb GPS instal·lat amb autorització del jutge d’instrucció el dia 11 de març i en què se sent Ana Julia Quezada proferir expressions com ‘Ana, tranquil·la, no aniràs a la presó’o diversos improperis mentre desenterra el cos.

Al descobert «discrepàncies»

Notícies relacionades

La justícia ha condemnat a presó permanent revisable 10 vegades

Ana Julia Quezada va estar unes tres hores a la finca on va matar el Gabriel

L’última prova pericial celebrada aquest dilluns, a porta tancada, ha deixat al descobert les «discrepàncies» entre l’informe elaborat pels forenses de l’Institut de Medicina Legal (IML) d’Almeria i l’informe pericial i mèdic aportat a la causa per l’acusació particular sobre com va morir Gabriel Cruz.

«Hi ha una discrepància radical sobre com es produeix la mort cronològicament que el jurat haurà de valorar», ha indicat el lletrat de la defensa, Esteban Hernández, que ha remarcat que el «mecanisme» de la mort i el «relat» dels «forenses de l’administració de justícia coincideix molt més amb el que realment va passar aquell tràgic dia», segons la versió donada per la processada.