El jurat comença a deliberar sobre la culpabilitat d'Ana Julia Quezada

L’Audiència provincial d’Almeria ha entregat aquest dimecres al migdia al jurat un document d’uns vint folissobre el veredicte, la llista de fets provats que serviran per determinar el tipus de delicte que va cometre Ana Julia Quezada a l’acabar amb la vida de Gabriel Cruz i la seva conducta els dies posteriors, quan va intentar desviar les sospitesi es va quedar al costat de la família, encoratjant-la durant la recerca del nen.

Tant la fiscalia com l’acusació particular consideren que es tracta d’un delicte d’assassinat amb traïdoria, cal veure si també acarnissament, cosa que podria convertir Quezada en la primera dona condemnada a presó permanent revisable a Espanya. Després de rebre’l, el jurat es reunirà tot el dimecres per prendre una decisió, tot i que fonts judicials estimen que el resultat no sortirà abans de dijous.

L’objecte del veredicte esmicola el crim en una sèrie de fets sobre els quals el tribunal popular haurà de pronunciar-se i, sobretot, fonamentar la seva resposta. Segons va descriure la jutge el tribunal popular, en aquest cas està estructurat en cinc blocs: les circumstàncies en les quals es va produir l’assassinat o homicidi del nen, així com la intencionalitat o no de Quezada a l’hora d’incrementar el dolor dels pares després de la desaparició (el delicte de lesions psíquiques que atribueix la fiscalia) i si hi va haver a més una voluntat d’humiliar o vexar aquests progenitors (el delicte contra la integritat moral que reclama la família). Aquesta qüestió va centrar bona part de la sessió forense, ja que la seva acceptació pel jurat suposaria afegir la condemna per la mort del nen 10 anys més de presó i una indemnització de 760.000 euros als pares i a l’àvia del menor.

En sessió oberta, la jutge Alejandra Dodero ha donat als nou ciutadans anònims unes petites pautes per conduir-se a l’hora de fonamentar els seus posicionaments. Així, els ha remarcat que han de deixar fora «tot sentiment» i guiar-se únicament per les proves que s’han mostrat al judici, «atenint-se a les conclusions racionals» i sabent diferenciar el pes i qualitat de cada una de les pericials. Així, per exemple, els ha recordat que tot i que s’hi han referit com forenses, els professionals que van elaborar l’informe mèdic sol·licitat per la família (clau per atribuir l’acarnissament), no tenen aquesta especialitat i tampoc van veure, per tant, el cadàver del nen.

Durant el període de deliberació, en què el jurat està reclòs en una sala de l’Audiència Provincial, disposen de mitjans per reproduir les sessions de la vista oral si haguessin de repassar algun punt concret. Els va recordar que dues idees han de guiar el seu raonament: que tota persona és innocent mentre no es demostri el contrari i que en cas de dubte, han d’inclinar-se sempre per la mesura més favorable a l’acusada, el principi (in dubito, pro reo). El vot dels nou components, en qualsevol cas, és obligatori i l’abstenció serà sancionada.

En la intervenció, la jutge ha intentat donar llum a un jurat poc vers en lleis sobre els atenuants i agreujants sol·licitats per les parts, diferenciant els tipus de traïdoria o les circumstàncies que certifiquenl’acarnissament. També els ha il·lustrat sobre la diferència entre assassinat, el delicte més greu i que li pot suposar la presó permanent, ol’homicidi, que demana la defensa, ja sigui per accident o amb coneixement que aquesta acció pot causar la mort.

Un cop rebudes les qüestions sobre les quals han de deliberar, els nou membres del jurat –majoritàriament gent vinculada al camp i sense estudis superiors– s’han enclaustrat per prendre una decisió i fonamentar-la amb les diferents proves i testimonis que s’han vist a la sala. La jutge té potestat per a, una vegada presa una decisió, rebutjar-la si considera que alguns punts incorren en contradicció o bé no estan prou fonamentades.

La petició de la Fiscalia

El ministeri públic manté a les conclusions finals la petició d’una condemna a presó permanent revisable contra Quezada per un delicte d’assassinat amb agreujant de traïdoria (perquè sorprèn l’atac i la indefensió del menor en un lloc apartat i amb una persona coneguda i poc sospitosa de voler fer-li mal) i parentiu. Així mateix, sol·licita 10 anys més de presó per dos delictes de lesions psíquiques contra els pares, a causa de l’actuació de Quezada durant el temps que el menor va estar desaparegut i va estar al seu costat donant ànims i fins i tot suggerint vies d’investigació.

Per això, la fiscalia reclama a més una indemnització de 600.000 euros als pares i 160.000 per a l’àvia paterna, a la qual cosa suma el cost de 200.203 euros generat a l’Estat pel dispositiu de recerca de Gabriel.

La petició de l’acusació

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’acusació que exerceix la família sol·licita també una condemna de presó permanent revisable per un delicte d’assassinat, tot i que en aquesta ocasió amb acarnissament, a l’entendre que el menor va agonitzar després que ella l’apallissés i no l’ajudés, i després l’asfixiés. Tampoc coincideix en la petició sobre el mal als pares, ja que l’advocat reclama dos delictes contra la integritat moral.

La petició de la defensa

L’advocat d’Ana Julia Quezada manté la tesi de la mort accidental, un homicidi per imprudència greu al tapar la boca al menor, pel qual reclama una pena de tres anys de presó. Planteja a més els atenuants de rampell, a l’entendre que l’agressió es va produir per un cop d’ira, i de confessió. No obstant, i de forma subsidiària, considera que la conducta de Quezada podria ser constitutiva d’un homicidi dolós, amb una pena de 15 anys perquè la víctima era menor de 16 anys.