Les cinc claus de la condemna a Ana Julia Quezada

Els contundents testimonis de la Guàrdia Civil que van participar en la recerca il’autòpsia practicada a Gabriel Cruz són els elements de convicció a què va recórrer el jurat per apuntalar per unanimitat el seu veredicte i desmuntar la cascada de mentides abocades per Ana Julia Quezada.

¿Per què consideren que va ser un assassinat?

El jurat va donar per vàlid el relat establert pel fiscal sobre que Quezada es va portar Gabriel a la finca de Rodalquilar i, una vegada allà, «de firma intencionada i sobtada», va agafar al nen i el va llançar contra «el terra o la paret de l’habitació». Després de l’impacte, «va procedir amb les seves mans a tapar-li la boca i el nas amb força fins a vèncer la seva resistència i provocar-li la mort».

¿Per què es descarta l’homicidi?

Els forenses de l’Institut de Medicina Legal (IML) tenen més veracitat davant del tribunal al ser els especialistes que, a més van examinar el cadàver de Gabriel. Basant-se en aquest informe, van rebutjar de ple la versió que el nen va insultar Ana Julia dient-li «negra, lletja, jo vull que el meu pare estigui amb la meva mare», i ella, en resposta, va tapar la boca i el nas a Gabriel perquè callés, provocant la mort accidental o sent conscient que podia acabar amb la seva vida. Els testimonis de la família i el psicòleg, apunta el jurat, destaquen Gabriel com un nen «educat i introvertit incapaç de dir aquestes paraules», que d’altra banda, afegeixen, «no hauria sigut motiu per a l’agressió».

¿Com justifiquen que hi va haver traïdoria?

Ana Julia era algú pròxim a la família de Gabriel Cruz. El setembre de 2017 havia iniciat una relació sentimental amb el pare del menor, Ángel, i poc després van començar a conviure junts, la qual cosa va suposar que «la convivència fos compartida amb el nen quan a aquest li corresponia estar amb el seu pare. Ella fins i tot va explicar que els dimarts era la persona que atenia Gabriel a l’estar el pare treballant. D’aquesta forma, el jurat destaca l’agreujant de parentiu, ja que el menor no podia esperar-se l’atac per part d’algú del seu entorn. Així mateix, ressalta que la finca de Rodalquilar era en un lloc «allunyat i deshabitat», a diversos quilòmetres del nucli urbà, per la qual cosa ningú podia escoltar el que passava a la vivenda. I que, a més, Quezada va aprofitar la seva superioritat física sobre el nen, donada la seva edat i complexió.

¿Per què no creuen que cometés acarnissament?

Notícies relacionades

Ana Julia Quezada, culpable d'assassinat amb traïdoria

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Els membres del jurat, per unanimitat, rebutgen que Quezada ataqués el menor «augmentant de forma deliberada, inhumana i innecessària el dolor i patiment de Gabriel». De nou recorren a l’autòpsia per justificar aquesta falta de voluntat, i consideren que té més veracitat i exactitud que l’informe mèdic aportat per la família, ja que aquests facultatius no van arribar a estudiar el cos, sinó que van interpretar aquesta autòpsia.

¿Quines lesions psíquiques i mal moral va produir als pares?

Juntament amb els informes dels psicòlegs, els testimonis dels guàrdies civils que van participar en el dispositiu de recerca i van estar a prop d’Ana Julia Quezada en aquells dies es revelen davant del jurat com la clau per determinar les lesions psíquiques i el delicte contra la integritat moral dels pares de Gabriel. «Va voler i va ser conscient que augmentava el patiment» dels progenitors i menyscabava la seva salut quan, com va recordar el jurat, va prendre el protagonisme en la família i va encoratjar la recerca. En la mateixa línia, aquests testimonis proven a ulls del jurat que a l’enterrar el cos a la finca de Rodalquilar, per on van passar diversos familiars, i l’actitud mostrada els dies posteriors a la desaparició, quan va deixar pistes falses i va encoratjar la família davant d’una pròxima aparició del menor, mostren que Quezada «deliberadament va voler vilipendiar, humiliar i vexar» els dos pares.