Els impostos i polítiques socials queden curts davant la desigualtat

Espanya és el país de la Unió Europera on més ha augmentat la desigualtat com a conseqüència de la crisi. També concentra les dades més preocupants quant a pobresa infantil i juvenil.  I a més és, juntament amb Itàlia, el país on les transferències socials beneficien menys les rendes més baixes i posseeix un dels sistemes que menys redistribució generen.

Tant és així que, si bé Espanya se situa en la mitjana europea en desigualtat d’ingressos (lloc 16), la seva posició relativa empitjora i cau al lloc 22 després de tenir en compte l’efecte d’impostos i transferències, ja que hi ha altres països que, des d’aquest punt de vista, ho fan millor que Espanya. 

«Si els impostos treuen menys del que haurien de treure als que tenen més ingressos. I les despeses socials no arriben com haurien d’arribar als que més ho necessiten, l’impacte redistributiu del sector públic és menor del que hauria de ser», va resumir aquest dimecres l’exministre Jordi Sevilla durant la presentació de l’informe ‘Reforçar el benestar. De l’ingrés mínim a la renda bàsica’, publicat  per l’Observatori Social «La Caixa». 

Davant d’això, la desena d’autors que han participat en l’elaboració de l’estudi coincideixen que s’ha d’emprendre una reforma «urgent» del sistema de protecció, per adequar-lo a les «noves necessitats socials i econòmiques».

L’anàlisi, coordinada per l’exministre Jordi Sevilla, reflecteix que Espanya ha experimentat en l’últim decenni un important increment dels nivells de desigualtat, fins a convertir-se en el país de la UE on més han augmentat les diferències entre rics i pobres. Els motius cal buscar-los que els mecanismes tradicionals de repartiment, les polítiques d’ocupació i els ajuts socials, «han saltat pels aires», en paraules de Sevilla, a causa de l’alt nivelld’atur, els canvis en la negociació col·lectiva i les retallades en les polítiques socials. Aquests factors han contribuït a l’«exclusió» del camp de protecció de nombrosos col·lectius. Les xifres ho demostren: 4 de cada 10 persones aturades no reben cap ajuda i el 13% dels que treballen viuen per sota del nivell de la pobresa. La pobresa infantil despunta, ja que 4 de cada 10 llars amb nens es troben en risc de patir-la. I la pobresa relativa per als joves s’ha incrementat 10 punts en una dècada.

Les ineficiències

Davant això, les solucions no són eficients. La despesa social (24% del PIB) és cinc punts inferior a la mitjana europea i «el sistema tributari no és tan progressiu com hauria de ser», donant com a exemple que els pobres paguen proporcionalment més impostos que la classe mitjana. Tot això contribueix que, utilitzant el coeficient de Gini (ideat per l’estadístic Corrado Gini per mesurar la desigualtat en els ingressos), Espanya passi del lloc 16 fins al 22 després de tenir en compte els impostos i les transferències (ajuts no contributius).

Notícies relacionades

Sánchez treu del calaix un informe sobre pobresa que va congelar Rajoy

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Per pal·liar aquesta situació, l’exministre proposa crear una renda bàsica universal, que en la presentació de l’informe es va negar a quantificar amb l’argument que primer cal fixar «el ‘com’ i després ‘quant’». Per calcular-la, Sevilla proposa que tots els ciutadans facin la declaració de la renda, inclosos els que n’estan exempts, i si estiguessin per sota d’un nivell mínim vital, l’Estat els tornaria la diferència. En cas contrari, hauria de pagar. La idea seria convergir cap a aquest sistema i que els diferents programes autonòmics de rendes mínimes, que segons els autors de l’informe tenen problemes de disseny i s’han demostrat «insuficients», s’assimilin a la renda bàsica.

Els precedents

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) també ha proposat recentment acabar amb el complex sistema d’ajuts i implantar una renda mínima unificada. I fa tres anys els sindicats van presentar al Congrés una iniciativa legislativa populariniciativa legislativa popular que proposava crear una renda bàsica per a aturats de llarga durada, que ha decaigut a causa del bloqueig polític.