17.000 euros de condemna a uns pares per la baralla del seu fill

La responsabilitat que tenen els pares sobre els actes dels seus fills és un tema complex i en molts sectors desconegut. Però existeix, i figura regulat en la legislació de penal i civil. Un exemple d’aquesta cara en els pares és la sentència dictada ara per un jutjat de menors de Barcelona que ha condemnat els progenitors d’un menor a pagar una indemnització total de 17.000 euros per les lesions causades en una baralla de carrer amb un altre jove.

La sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, declara provat que cap a les 7 del matí de l’1 de març del 2018, J. P. V., de 17 anys i que es dirigia a l’institut, i K.B. R., de 21, van xocar fortuïtament quan caminaven per la vorera d’un carrer de Cardedeu. Gairebé no es coneixien. Després de la topada, l’acusat J. P. li va recriminar a l’altre jove la seva actitud. «¿Què fas?», li va etzibar. K. B. R. no va trigar ni un segon a respondre-li: «El carrer és de tots».

A partir d’aquí es va produir un forcejament i una baralla entre els dos nois fins que, al final, J. P. V., «amb l’ànim de menyscabar la integritat corporal aliena», va clavar un cop de puny a la cara a la víctima que va provocar que aquest caigués a terra atordit i amb el rostre ensangonat. L’agredit va patir lesions a la mandíbula i al nas, unes ferides que van trigar uns 120 dies a curar-se i que li van deixar com a seqüela desviació nasal i un perjudici estètic. A causa d’aquesta acció, el jutge ha imposat a J. P. V. la mesura de nou mesos de llibertat vigilada per un delicte menys greu de lesions i el pagament d’una indemnització de forma solidària amb els seus progenitors de 17.000 euros.

Els danys i perjudicis

Notícies relacionades

La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa

L’eclipsi passa ben desapercebut per a la majoria dels catalans

La resolució judicial esgrimeix a l’hora de procedir a la condemna civil dels pares la llei reguladora de la responsabilitat penal dels menors, a l’article 61.3 de la qual es detalla que «quan el responsable dels fets comesos sigui un menor de 18 anys, respondran solidàriament amb ell dels danys i perjudicis causats els seus pares, tutors, acollidors i guardadors legals», per aquest ordre. La mateixa sentència remarca que, en aquest cas concret, els progenitors de l’acusat no van invocar, ni van acreditar «cap causa» que «justifiqui disminuir la seva responsabilitat». L’acusació particular, exercida per l’advocat Xavier Peguero, del despatx Vosseler, posa èmfasi en què els pares, al final, s’hauran de fer càrrec de la indemnització si el menor no té recursos econòmics.

La llei penal és clara sobre la responsabilitat dels pares respecte a les accions dels seus fills, però també la civil. L’article 1903 del Codi Civil assenyala que «els pares són responsables dels danys causats pels fills que es trobin sota la seva guarda», sigui per culpa o negligència. És a dir, mers accidents, bretolades i fins i tot actes vandàlics dels fills suposen que els pares hagin de respondre amb el pagament d’una indemnització. Es tracta, en definitiva, de la culpa pròpia dels progenitors per omissió dels deures de vigilància i control dels fills menors d’edat, segons defensen els juristes. Però aquesta responsabilitat pot cessar si la família acredita que es va fer servir la diligència d’«un bon pare de família» per prevenir el mal.