debat de política general

El Parlament aprova les mateixes exigències socials de fa un any

Les resolucions del debat de política general, en un segon pla per la bronca identitària

50049223 60

50049223 60 / FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

Com a la pel·lícula de Bill Murray, el Parlament sembla viure atrapat en el temps. Fa un any va aprovar desenes de resolucions en el debat de política general. Desenes de mandats a un Govern el president del qual diu tenir el Parlament com la més alta de les instàncies del país... però que no compleix els seus mandats. La setmana passada, sepultades sota la més sonada de lesbronques identitàries i els textos més cridaners demanant la retirada de la Guàrdia Civil per exemple, desenes de mandats van ser de nou aprovats. Alguns, calcats als ja acordats el 2018 i que van quedar al calaix de l’oblit.

Educació: deutes pendents en guarderies

En educació, i amb l’abstenció dels grups del Govern, el PSC va aconseguir que s’aprovés un text que recorda a l’Executiu precisament això: que ha de complir les mocions ja acordades sobre aquesta matèria en seu parlamentària. I per exemple en matèria de guarderies, «tornar el deute pendent als ajuntaments» des del 2012. El mateix van aprovar en una altra resolució: «Restituir les partides destinades al foment i funcionament de les guarderies municipals no retornades als ajuntaments des del 2012». Aprovat, doncs, dues vegades. Tan aprovat com ho és des de l’any passat, en un text gairebé idèntic i que donava al Govern tres mesos per presentar un «calendari de restitució de les partides destinades al foment i el funcionament de les guarderies municipals no retornades als ajuntaments des del 2012».

Llistes d’espera i mitjanes veritats

Sens dubte, és un clàssic entre els ‘hits’ de les frases fetes i les mitges veritats estadístiques del Parlament, on el president va treure pit i va dir que són 22 els dies d’espera en intervencions oncològiques, ocultant en canvi que per a un càncer de pell al Clínic es tarden 186 dies a ser operat, 68 a Sant Joan de Reus. Per a un de còlon, 34 dies a l’hospital del’Ebre  i 46 per a un càncer de bufeta al Trueta, per exemple. Són dades del Departament de Salut. Torra va fer triomfalisme però té un altre mandat del Parlament, aprovat per l’oposició malgrat la seva abstenció i la dels seus diputats sobiranistes. ¿I què diu el mandat? Senzillament, que compleixi el que ja se li va exigir que complís el gener d’aquest any al mateix Parlament. El mateix que li exigeix una resolució de Ciutadans, aprovada malgrat el vot en contra de JxCat i ERC, que reclama «presentar un pla de xoc per disminuir de forma clara el temps de llista d’espera quirúrgica, en les proves diagnòstiques i en les consultes externes». És exactament el mateix que li va encarregar el Parlament fa un any: «Elaborar un veritable pla de xoc per reduir les llistes d’espera quirúrgiques, diagnòstiques i de visites a l’especialista».

Renda garantida... no del tot

La llei de la renda garantida de ciutadania continua mancant d’un reglament que faciliti a les famílies accedir a l’ajuda. Aquest any de nou s’ha exigit al Govern el mateix que l’any passat, quan es va manar a la Generalitat «aprovar el reglament corresponent, que ha d’establir els mecanismes necessaris perquè tinguin cabuda els col·lectius especialment vulnerables que s’havia detectat que quedaven fora» d’aquest. Aquest any, una altra vegada el mateix: «Ultimar, en el termini de cinc mesos, el desenvolupament normatiu de la llei de la renda garantida de ciutadania». Un mandat acordat malgrat els vots en contra del Govern, potser perquè cinc mesos li semblen que és anar molt de pressa.

Pobresa energètica: nova petició a Endesa

Quant a lallei contra la pobresa energètica, també s’ha convertit en un clàssic demanar –amb molta vehemència– però demanar, que les empreses subministradores com Endesa s’impliquin en la condonació del deute de les famílies vulnerables, com és la seva obligació per llei. Però aquesta petició s’està convertint en paper mullat. Fa un any ja es va acordar «aplicar amb fermesa les mesures contra la pobresa energètica que conté la llei 24/2015, especialment la firma dels convenis amb les subministradores perquè assumeixin el deute de les famílies vulnerables i s’eviti el setge d’aquestes famílies».

Notícies relacionades

I aquest any, malgrat que el PSC es va queixar que el Govern incompleix reiteradament aquests mandats, els socialistes es van posar d’acord amb el Govern per aprovar un altre text que demana el mateix que l’any passat: «Plantejar una proposta de conveni conjuntament amb les administracions locals, supramunicipals i les entitats representants dels ens locals, a firmar per les companyies subministradores d’energia amb l’objectiu de combatre la pobresa energètica». Una proposta que recorda la impotència que va evidenciar l’any passat en roda de premsa la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, quan va dir que s’intentava sense èxit convèncer aquestes grans empreses. Pel que sembla, es prova d’anar demanant-l’hi any rere any.

Capítol a part i final mereixen totes aquestes resolucions el text de les quals ja convida a arrufar les celles perquè despleguen tota l’extensió del concepte vaguetat. «Crear una comissió interdepartamental permanent d’anàlisi» sobre infància i adolescència, «vetllar per una atenció [en salut] centrada en les necessitats de les persones», i la més sublim: «Accelerar les mesures de mitigació del canvi climàtic».