Un conflicte diplomàtic amb l'Uruguai endarrereix l'entrega d'una nena al seu pare

Conflicte diplomàtic i judicial de primer ordre. El consolat de l’Uruguai a Barcelona s’ha negat aquest divendres al matí a entregar una nena de 7 anys al seu pare després que una jutge de Viella retirés la custodia a la mare i obligués a deixar-la a la seu consular perquè després la recollís el progenitor. Arran d’aquesta negativa, i després d’hores d’incertesa, la togada va decidir a la tarda ajornar fins al dimecres que ve el traspàs de la petita a l’home, que fa uns dos anys va ser denunciat per la seva exparella per abusos sexuals a la menor i de maltractaments a la dona, procés que va ser arxivat el febrer passat.

Posteriorment a aquesta decisió judicial, la jutge va fer un pas més i va enviar els Mossos d’Esquadra al consolat per emportar-se la nena, segons van explicar a aquest diari fonts de les dues parts en conflicte. Arran d’això, la mare, la petita i altres familiars es van atrinxerar a la legació diplomàtica per evitar que la policia s’emportés la menor. Per això comptaven amb el recolzament del cònsol, que es va negar a entregar la petita.

La sentència dictada per la jutge de Viella obligava la dona a portar la filla al consolat a les deu del matí, perquè una hora després la recollís el pare. No obstant, a l’arribar el pare divendres al matí amb els seus advocats, el cònsol Juan Pablo Tagliafico li va notificar que no entregava la menor perquè, al seu parer, no és competent per executar una sentència espanyola. L’home i els seus lletrats s’han quedat durant sis hores davant la porta del consolat. A més, el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Uruguai ha emès una nota en què remarca la inviolabilitat de les seves dependències diplomàtiques a Barcelona.

Fonts jurídiques han dit que era estrany triar una oficina diplomàtica per entregar la menor. Les fonts consultades han especificat que la jutge va escollir aquest lloc perquè considerava que era un entorn més amable per a la nena. Avui a les set de la tarda, tres patrulles dels Mossos s’han presentat al consolat. 

La dona s’ha presentat poc abans de les 10 del matí en un cotxe, custodiada pels Mossos d’Esquadra, com havia ordenat la jutge, i ha anat amb la nena i familiars a les dependències del consolat en un edifici de l’avinguda Diagonal de Barcelona. Els agents no han pogut accedir a la legació diplomàtica, que ha sigut tancada amb clau. Ni tan sols hi han pogut entrar les persones que havien de fer tràmits. Una hora després (poc abans de les onze del matí) s’ha presentat el pare amb els seus advocats. Tampoc han pogut entrar a les oficines del país sud-americà. Ha sigut el cònsol qui, al cap d’uns minuts, els ha notificat formalment que no els entregaria la menor perquè, al seu entendre, no és competència seva executar una sentència de la justícia espanyola.

Dret internacional

Els advocats del pare s’han posat en contacte immediatament amb el jutjat de Viella per explicar el que havia passat i des de dependències consulars se’ls ha deixat clar que no atendrien les sol·licituds que poguessin arribar per part del jutjat. Així mateix, en el seu comunicat a la premsa, el Ministeri d’Afers Estrangers uruguaià ressalta que el fet que al cònsol se li atorgui un paper d’executor d’una resolució judicial «no és conforme al Dret Internacional», consagrat en la Convenció de Viena del 1963 sobre relacions consulars.

«Aquesta sentència desconeix la inviolabilitat dels locals prevista a l’article 31 de la convenció, com també la inviolabilitat personal dels funcionaris consulars d’acord amb l’article 41 [...] al disposar que el Consolat General de la República a Barcelona assumeixi una determinada funció, com la d’execució d’una sentència judicial, i que tot això passi sota advertència d’intervenció policial, considerant aquesta una extralimitació greu».

El Ministeri d’Exteriors uruguaià també recorda que han assistit la mare i la nena (que té doble nacionalitat) des del primer dia que van arribar a Espanya i que continuaran treballant per assegurar «la protecció i plens drets dels seus drets». Segons el Govern d’aquest país, «va instruir» la seva ambaixada a Madrid perquè contactessin amb les autoritats espanyoles per «manifestar la preocupació davant una sentència improcedent» i demanant que es resolgui la situació «atenent l’interès superior de la nena».

L’advocat de la dona, Mario Guerrero, ha assegurat que han presentat un escrit a la Direcció General de l’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) sol·licitant la seva intervenció i posant en relleu el «risc» que corre la menor amb la decisió de la jutge de Viella a l’atorgar en exclusiva la custòdia de la petita al pare quan no té contacte amb ell des de fa uns tres anys, el 2016, quan la mare i la filla van viatjar a l’Uruguai. El progenitor va denunciar la mare per sostracció de la menor i aquesta, un any i mig després, va denunciar l’home per abusos sexuals. Al final es va acabar en un litigi internacional que va resoldre que la mare i la filla tornessin a Espanya. Ho van fer el 2018.

Gran desplegament mediàtic a l’Uruguai

Un debat acapara l’atenció dels uruguaians, el dels candidats que competiran en les presidencials del dia 27. Però alhora flota una altra polèmica intensa, la que té a veure amb el ’cas María’, informa Abel Gilbert. Gairebé tots semblen saber de què es tracta des de molt abans que el consolat d’aquest país a Barcelona, a 10.300 quilòmetres, es negués a entregar la menor la mare de la qual estava obligada per part de la justícia espanyola a deixar-la en custòdia del pare. Els diaris, les ràdios i les cadenes de televisió s’ocupen d’un tema que va més enllà dels arguments exposats pel Ministeri d’Exteriors sobre la inviolabilitat de les seves dependències. Fa dos anys que l’opinió pública i la publicada s’han fixat en el plet familiar.

El que ara es diu ’cas María’ s’ha conegut com ’María no se’n va [de Montevideo]’. Es recorden, en aquest sentit, la manifestació de les activistes feministes Dones de Negre en defensa de la mare i la resposta del pare al diari de Montevideo ’El Observador’: «Em fa mal que li donin tanta importància a gent que desinforma».  Els mitjans de comunicació segueixen les instàncies d’una batalla legal que ha inclòs la declaració d’innocència del pare per un tribunal de Lleida i que té el seu punt més àlgid en la recent sentència a Catalunya i la resposta del consolat.

Acusacions de menyspreu

L’enuig amb la justícia espanyola és fort. No ha agradat que es menyspreïn els informes pericials que abonen les tesis de la mare que el seu excònjuge va abusar de la menor. La Intersocial Feminista ha expressat la seva «profunda indignació i preocupació» davant del dictamen que va afavorir el pare. El col·lectiu ha posat en dubte que a Espanya hi hagi condicions per a un procés just quan «està sent investigada per la Comissió de Drets Humans de la Unió Europea per la seva falta de garanties en processos que impliquen abusos sexuals a menors».

Notícies relacionades

Batalla judicial a Espanya i l'Uruguai per la custòdia d'una nena

La nena i la mare de l'Uruguai continuen atrinxerades al consolat de Barcelona

La Intersocial Feminista també ha criticat a la justícia uruguaiana per no haver complert la seva tasca «com mereixia» davant «una nena víctima d’abús». A partir d’aquell moment, s’ha convertit la menor en «victimaria» i se l’ha sotmès a un «risc», al rebutjar-se «totes les proves» de maltractament presentades pel seu advocat, els informes enviats des de Montevideo i la mateixa compareixença del cònsol uruguaià a Barcelona, «qui acompanya totes dues des del moment en què van arribar a Espanya». Andrea Tuana, una de les líders d’aquesta agrupació, ha qualificat, al seu torn, de «salvatjada» el pas fet per la justícia espanyola al descartar els peritatges uruguaians. «S’està a punt de cometre una barbaritat».

Obligació bàsic

Jorge Chediak va estar a càrrec del cas quan integrava el Tribunal Suprem uruguaià, la sentència del qual va determinar que la nena havia de viure amb el pare Catalunya. «La María és la senyora, els seus advocats i algunes organitzacions van fer el possible perquè no complíssim amb l’obligació bàsica de la restitució internacional de menors». En aquell moment, va afegir, la justícia no va trobar «prova fefaent d’abús» sexual. «No està demostrat cap tipus d’abús, ni físic ni psicològic», va subratllar.