CONFLICTE DIPLOMÀTIC

Així viuen la mare i la filla atrinxerades al consolat de l'Uruguai

Familiars que estan en contacte permanent relaten el dia a dia de la dona i la nena a l'interior de la legació diplomàtica

La jove vol creure que «aquest horror» sembla «una pel·lícula» i es pregunta: «¿Per què em volen prendre la meva filla?»

zentauroepp50208398 soc  caso maria191006190043

zentauroepp50208398 soc caso maria191006190043 / Robert Ramos

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez / J.G.Albalat

La María, la mare que aquest diumenge porta dos dies i mig tancada al consolat de l’Uruguai a BarcelonaLa Maríaconsolat de l’Uruguai a Barcelona alcostat de la seva filla per evitar que els Mossos d’Esquadra –en compliment d’un mandat judicial– li prenguin la menor per entregar-la al seu pare biològic, vol creure que “aquest horror”, tan increïble que sembla “una pel·lícula”, encara “pot acabar bé”. I mentre al consolat del seu país passa hores que semblen dies i dies que semblen setmanes, es pregunta això: “¿Per què em volen prendre la meva filla?”. Familiars que estan en contacte permanent detallen com viuen mare i filla a l’interior de la legació diplomàtica, ubicada a la quarta planta d’un edifici de l’avinguda Diagonal, mentre es resol el conflicte diplomàtic entre Espanya i l’Uruguai. 

Els treballadors del consolat han condicionat una de les habitacions i hi han col·locat dos llits. També han preparat un espai perquè la petita jugui, dibuixi... perquè s’entretingui. En realitat, segons les fonts consultades –la identitat de les quals demanen que no sigui revelada–, els empleats han fet molt més que això: s’han proposat que la menor no s’assabenti de la gravetat de l’assumpte. Si han de parlar d’algun tema relacionat amb el litigi, truquen a la María, la mare, i tanquen les portes. I quan es dirigeixen a la petita ho fan “amb somriures” i per deixar-li anar “algun acudit”. “No sabem si en tots els consolats tracten així els seus ciutadans, però el que està fent l’uruguaià per nosaltres ens ha deixat sense paraules”, subratllen des de la família de la dona.

Per cuidar-se de mare i filla, al consolat han fet dos grups diferents que es van rotant per portar-los menjar: verdura, fruita i xocolata per a la nena. Al pis també hi ha un bany amb dutxa i les dues germanes de María, desplaçades des d’Itàlia i l’Uruguai per ajudar-la, han anat fent els viatges necessaris perquè mare i filla estiguin netes. “No ens falta de res”, asseguren.

Dissabte a la tarda, un dels treballadors els va cedir un ordinador perquè poguessin veure una pel·lícula. La nena va triar l’‘Alicia al país de les meravelles’ de Tim Burton. Després, es va adormir.

Entre dos països

Dimarts passat, quan la María va conèixer la sentència de la jutge de Vielha (Vall d’Aran), li va explicar a la seva filla que hauria de marxar a viure amb el seu pare. Aquell dia va ser dur per a totes dues. A partir de llavors, però, la menor va provar d’oblidar-ho i la mare no va tornar a treure el tema. L’ordre especificava que divendres, tres dies més tard, la dona havia de deixar la petita a les deu del matí al consolat uruguaià. Per assegurar-se que ho feia, la jutge va ordenar als Mossos que la custodiessin.

Mare i filla hi van arribar divendres poc abans de les deu. Hi van entrar en cotxe, acompanyades per les dues germanes de la Maria, i ho van fer distraient la petita amb jocs. La María sabia des de feia poques hores que existia la possibilitat que el Govern uruguaià mogués fitxa, tot i que no tenia garanties que fos així, ni coneixia en quin sentit ho faria. Però com que hi havia aquesta opció, va optar per no dir res a la nena. Quan el cònsol la va informar que no compliria el mandat judicial perquè això no entrava dins de les seves competències i que totes dues podien quedar-se al consolat, María li va explicar a la seva filla que hi havia una possibilitat que poguessin continuar juntes, però que per aconseguir-ho necessitarien passar algun temps, dies, fins i tot preparant documents a l’interior d’aquell pis. 

A l’altre costat de la porta

A l’altre costat de la porta del consolat esperen agents dels Mossos. Els agents tenen l’ordre de la jutge d’emportar-se la nena. Això espanta aquesta família. “No som delinqüents, en aquests tres anys mai hem incomplert cap resolució judicial i no ho farem ara”, asseguren, confiant que el conflicte diplomàtic obert entre els governs espanyol i uruguaià acabi amb una resolució que no passi per “retirar-li completament” la custòdia a la María.

Notícies relacionades

Les mateixes fonts asseguren que l’entrega de la menor al seu pare pot ser traumàtica perquè “ja no el coneix”. La seva mare se la va emportar a l’Uruguai i el va denunciar per abusos sexuals, que es van arxivar, quan encara no havia complert els 4 anys i ara en té 7. Recorden que es va intentar una aproximació en trobades supervisades que la nena no suportava. El mateix pare va decidir interrompre’ls al veure com patia la menor.

Els advocats de la dona, Mario Guerrero i Ester García, esperen que la jutge resolgui la seva petició perquè se suspengui a l’entrega de la nena al seu pare, que té la custòdia exclusiva, amb l’argument que aquesta situació pot ser perjudicial per a la menor. Els lletrats també han presentat un escrit a la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) perquè hi intervingui. L’advocada del pare, Carme Simón, reitera que l’únic que cal és complir la sentència de la jutge, “que és clara” i que si no hi estan d’acord utilitzin el curs legal adequat: un recurs. En principi, el jutge ha acordat que dimecres es faci el traspàs en un punt de trobada. Tot i així, tan bon punt la nena surti del consolat, els Mossos actuaran.

Repercussió mediàtica a l’Uruguai

<strong>A l’Uruguai</strong> el litigi judicial entre la mare i el pare per la custòdia de la petita s’ha batejat com el cas de ‘<strong>María no se’n va’</strong>. Des d’aquest país s’està seguint de prop les notícies procedents d’Espanya sobre la negativa del cònsol uruguaià a Barcelona de facilitar l’entrega de la nena i l’estada de la dona i la seva filla a les dependències consulars. Televisions com el<strong> Canal 4, tant en el seu programa Vespertinas com el Telenoche, i Telemundo </strong>(en el programa ‘Esta boca es mía’, per exemple) han informat puntualment dels esdeveniments i recollint els articles publicats per EL PERIÓDICO. Alguns espais televisius del país sud-americà han recorregut a juristes per comentar les notícies que els arribaven d’Espanya.