Alerta davant de la caiguda del finançament contra el VIH i la tuberculosi

Demà comença a Lió (França) una cimera fonamental per a la lluita contra les tres infeccions que més maten al món: la sida, la malària i la tuberculosi. Es reuneix el Fons Mundial contra les tres malalties, un organisme multilateral que se cita cada tres anys a fi de recaptar donacions de governs, empreses i organitzacions filantròpiques. Aquest any, la conferència s’ha posat l’objectiu de recollir almenys 14.000 milions de dòlars en el trienni 2020-2022, en un context en el qual fins i tot l’ONU ha llançat la veu d’alerta d’alerta  perquè ha caigut el finançament internacional i, amb això, s’està alentint el ritme de reducció de les noves infeccions pel VIH i les morts associades a la sida.

En aquest context, Metges sense Fronteres Metges sense Fronteresva publicar aquest dimarts un informe que prova d’evidenciar que l’escassetat de fons multilaterals, unit a la insuficiència de recursos dels països més afectats, ja està provocant algunes llacunes en els serveis de diagnòstic, prevenció i atenció del VIH i tuberculosi, a més de provocar problemes de desproveïment i ruptures d’estoc de medicaments essencials. Segons el seu diagnòstic, si els donants no fan un esforç en aquesta conferència internacional, en alguns països es pot produir un rebot epidèmic.

Moment crític

I és que, després d’una dècada en què els donants han fet grans esforços, la tendència es va trencar per primera vegada el 2018, quan van minvar 1.000 milions de dòlars les inversions contra el VIH, mentre que la diferència entre l’import necessari per al funcionament dels programes amb tuberculosi i els diners disponibles va ser de 3.500 milions de dòlars, segons dades de l’ONU citades per l’oenagé. La reducció es produeix, segons la doctora Mit Philips, una de les autores de l’informe, en un«moment crític»per a la lluita de les dues malalties, ja que «els avenços aconseguits en països com Moçambic corren un risc significatiu de fer un pas enrere i hi ha més risc a regions de l’Àfrica occidental i central, que ja estan endarrerides». Es tracta de països que, tot i que tinguin voluntat de compensar la caiguda de fons externs amb inversions pròpies, tenen serioses dificultats pressupostàries.

En aquest sentit, Metges sense Fronteres considera que «compartir la responsabilitat de finançar els programes» entre donants i països afectats «pot ser positiu» per augmentar els fons, però «cal saber adaptar-se a la realitat de cada país.  «Compartir la responsabilitat no hauria de conduir a un traspàs d’aquestes responsabilitats financeres» sense una avaluació exhaustiva de la capacitat real de cada estat per augmentar a curt termini els recursos interns dedicats a la salut, insisteix la doctora.

Els afectats

Notícies relacionades

El PSOE es compromet a finançar la pastilla contra el VIH

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Segons dades de l’ONU, gairebé 38 milions de persones tenen el virus d’immunodeficiència humana, VIH, però només dues de cada tres tenen accés alstractaments antiretrovirals. I, un estat avançat de la malaltia augmenta les possibilitats de patir tuberculosi i meningitis criptocòccica, afeccions que augmenten les possibilitats de morir. A més, la situació és molt desigual al món. Així, en països com Sud-àfrica els avenços són notables, mentre que a l’Europa de l’Est, Àsia central, Orient Mitjà i Àfrica del Nord els contagis i les morts han augmentat.

A Espanya la tendència de nous diagnòstics del VIH cau lleugerament, però s’han disparat altres malalties de transmissió sexual a causa del baix ús del preservatiu. En aquest context, Pedro Sánchez va anunciar que EspanyaEspanya tornarà a ser donant del Fons Mundial, després de vuit anys d’absència, amb una dotació de 100 milions d’euros. El Govern del PSOE va complir així el mandat del Congrés que, de forma unànime, va reclamar el 2016 al Govern que doni fons destinats a acabar amb les pandèmies més mortals del món.