Catalunya segueix la línia d'Europa en educació sexual

Tot i que Vox hagi emprès una croada contra l’educació sexual que s’ofereix als centres educatius espanyols, perquè considera que presenta els homes com a «depredadors sexuals» i ensenya als nens «zoofília» i «a provar noves pràctiques sexuals», la realitat és que a Espanya l’educació afectivosexual que s’imparteix és escassa, puntual, de caràcter preventiu, sense continuïtat i aliena al currículum formal. Una situació que prova de pal·liar la Generalitat a l’introduir l’educació afectivosexual, de manera transversal, en totes les etapes educatives, a partir d’aquest curs. La intenció del conseller Josep Bargalló, segons va anunciar dimarts, és que «en tres anys» tots els centres finançats amb fons públics la imparteixin, seguint les pautes que proposa la Unesco.

Catalunya seguirà així la línia de gran part de països europeus, on l’educació sexual forma part del sistema educatiu des de fa anys. Suècia va ser el primer a introduir una assignatura obligatòria el 1955 i, des d’aleshores, s’hi han sumat altres països, inclosos els més pròxims a Espanya, com Portugal i França. Itàlia n’és l’excepció, a causa del pes de la religió catòlica, tot i que a Milà sí que s’imparteixen classes sobre aquesta matèria.

Segons l’últim estudi de la Federació Internacional de Planificació Familiar, en 21 de 25 països analitzats hi havia el 2016 un marc legal que empara l’educació sexual. I en 11 de 25 països és obligatòria, encara que la radiografia no és completa perquè no hi han participat tots i en els últims anys s’hi han sumat més territoris, com el Regne Unit, segons explica el president de l’entitat a Espanya, el metge i sexòleg Guillermo González Antón.

Millora els índexs

En qualsevol cas, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els adolescents rebin una «educació sexual integral» amb l’argument que, segons demostren les investigacions i els països on s’ha posat en marxa, retarda l’edat del començament de les relacions sexuals, rebaixa el nombre de parelles i incrementa l’ús de mètodes anticonceptius. «No es disposa de dades que permetin concloure que l’educació sexual integral augmenti l’activitat sexual, els comportaments de risc ni les taxes del VIH i altres malalties de transmissió sexual», afirma l’OMS.

Precisament, a Espanya, on l’educació sexual brilla per la seva absència, malalties venèries que es creien pràcticament desaparegudes, com la gonorrea, la sífilis i la clamídia, han experimentat un creixement mitjà del 26% entre el 2013 i el 2017, ja que s’ha reduït l’ús del preservatiu entre els joves. El VIH, afortunadament, es manté en una tendència lleugerament descendent i els avortaments van augmentar un 1% el 2017, tot i que des que va entrar en vigor la llei que permet les interrupcions lliures de l’embaràs fins a la setmana 14 han disminuït un 16,7%.

S’ha de destacar que aquesta normativa obliga a incloure l’«educació afectivosexual i reproductiva en els continguts formals del sistema educatiu», però no s’ha portat a la pràctica a causa de l’oposició dels sectors més conservadors i a la «por» dels professors «a no estar ben formats i que els sobrecarreguin de feina», segons el diagnòstic de González Antón.

Xerrades preventives

Això ha provocat que l’escassa educació sexual que s’imparteix la facin associacions i oenagés com la Federació de Planificació Familiar, a demanda dels mateixos centres. Es tracta de xerrades dirigides a adolescents, d’un parell d’hores de durada, no avaluables i de caràcter «preventivista», per evitar pràctiques de risc i en què «gairebé no s’entra a analitzar la violència de gènere, la diversitat sexual, els afectes o el respecte al col·lectiu LGTIB», assenyala el president de la federació.

Per això, segons l’enquesta recent de la Fundació Espanyola de Contracepció, el 68% dels joves consideren que la formació rebuda és insuficient i per això opten per buscar informació a internet, on el porno és d’accés lliure, o a través dels amics. Amb aquests elements, el 23% confessa que no utilitza mètodes anticonceptius sempre i, el que és molt més greu, han augmentat les denúncies de delictes sexuals protagonitzats per joves, segons els experts, en part perquè la falta d’educació sexual es pal·lia amb el porno violent.  

El Govern i tres autonomies

Notícies relacionades

Així serà l'educació afectivosexual a les escoles catalanes

Una bona educació afectivosexual serveix de «contrapès» al porno

En aquest context, el Govern de Pedro Sánchez va intentar buscar una solució a l’introduir a l’avantprojecte que modifica la llei d’educació en vigor un enfocament d’igualtat de gènere, amb continguts específics d’educació sexual en primària i, sobretot, en secundària. Si bé, a causa de l’avanç electoral, l’intent legislatiu no ha tirat endavant. Per la seva banda, València i Aragó han inserit unitats didàctiques en el currículum de secundària, mentre que Navarra ha anat més enllà i està en procés d’implantació del programa Skolae, que promou la sexualitat igualitària «en totes les etapes educatives», igual com vol fer la Generalitat.

El projecte, però, ha trobat una fèrria oposició i diverses organitzacions conservadores l’han portat als tribunals. Aquest dimecres, sense anar més lluny, i a dos dies que Skolae sigui reconegut per la Unesco, dos dels seus impulsors han sigut cridats a declarar, en un procés judicial que encara no s’entreveu com acabarà.