Les lliçons de la crisi de la listèria

El recent brot de listeriosi registrat aquest estiu a compte de la carn entatxonada de la firma sevillana Magrudis, el pitjor en la història d’Espanya, ha permès als consumidors descobrir llacunes en el sistema de vigilància alimentària i la gravetat d’una toxiinfecció que cada any causa més de 400 morts al nostre país.

L’enemic número 1

La monocytogenes, una de les 17 variants del bacteri de la listèria, és considerada l’enemiga número 1 de les infeccions alimentàries ja que és capaç de sobreviure en temperatures extremes, especialment en ambients refrigerats com la nevera. Per aquesta raó, és necessari cuinar-lo a temperatures molt elevades (més de 70º) per ser eliminada. La seva capacitat d’incubació assoleix 70 dies, la qual cosa dificulta la identificació del focus. Per si fos poc, no altera les característiques organolèptiques dels aliments, ni el seu aspecte ni el seu sabor, per la qual cosa passa desapercebuda per al consumidor. La carn, el formatge fresc, els germinats, els peixos o mariscos fumats i les carns processades són els seus camps d’acció preferits.

Tòxica en altes quantitats

El bacteri és molt ubic: és present a qualsevol superfície i pot contaminar qualsevol activitat humana, per això el risc existeix fins i tot després de cuinat un aliment, en la seva manipulació (contaminació creuada). De fet, els estudis assenyalen que entre l’1 i el 10 % de la població és portador, sense saber-ho, d’aquest bacteri al seu intestí. Quan la concentració per gram d’aliment és molt elevada, es torna tòxica. La normativa permet que hi hagi una concentració per sota de 100 unitats formadores de colònia (UFC) per gram en els aliments preparats per ser consumits. A la carn entatxonada de Magrudis la concentració era superior als 15.000 UFC, segons les anàlisis.

Prevenció

Amb 400 casos anuals, Espanya és el tercer país d’Europa en número d’infectats per listèria, tot i que amb més taxa de contagi atès el volum de població. L’únic tractament preventiu, insisteixen els experts, és el manteniment de les regles higièniques i de producció. Des de la fase de producció de la cadena alimentària, amb el respecte escrupolós de les normes per evitar el contagi en origen, a la de conservació, el que inclou els distribuïdors i els usuaris amb la correcta manipulació i emmagatzemat dels aliments.

El pitjor brot

El que és habitual és que es donin petits brots. El cas originat a la fàbrica de Magrudis a Sevilla és el tercer del món en volum de malalts, amb 217 d’infectats, tres morts i set avortaments. Per davant hi ha un brot declarat a Sud-àfrica entre 2017 i 2018, que va causar 1.060 infectats i una mortalitat del 27%, i un altre als Estats Units el 2011 que va infectar147 pacients i va tenir una mortalitat del 22%. La Conselleria de Salut presumeix d’haver innovat en el tractament del brot i reduït la seva mortalitat a un 2%.

Les dones embarassades, els nadons i la gent gran són els col·lectius més vulnerables a aquesta patologia. Davant la virulència del brot i elevat nombre d’avortaments, Andalusia va optar de forma extraordinària per trucar a totes les embarassades de la comunitat per entrevistar-les i analitzar si podien haver estat en contacte amb el producte contaminat, suggerint en cas afirmatiu un tractament preventiu amb antibiòtic. Des del 3 de setembre s’ha contactat amb 38.878 gestants, de les quals 2.379 d’elles han rebut el tractament.

Magrudis, la tempesta perfecta

El focus de contagi es va situar a les màquines entatxonadores de carn, degut amb tota probabilitat a fallades d’higiene. La falta d’escrúpols dels amos de Magrudis, José Antonio Marín Ponce i el seu fill Sandro Marín, va fer la resta. Acumulaven irregularitats des de la posada en marxa de la fàbrica, quan va iniciar la seva activitat sense donar-se d’alta en el registre sanitari i sense llicència de l’ajuntament. Però no ho va detectar ningú. Ja al febrer van saber que un lot etiquetat el desembre del 2018, i que va circular sense control, estava contaminat. Però no van alertar les autoritats, i segons la jutge que ha enviat a presó els seus responsables, res indica que prenguessin mesures correctores. La situació va aguantar fins a l’estiu.

Autocomplaença

La Conselleria de Salut i Famílies va presumir d’inici d’«actuar amb rigor i celeritat», decretant l’alerta fins i tot dies abans que arribessin les confirmacions oficials. El conseller Jesús Aguirre va assegurar que no hi havia risc per a la salut. Tres morts i set avortaments es van encarregar de desmentir-ho.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Alguns experts qüestionen el temps transcorregut des que salten les alertes al juliol, quan comencen a augmentar inusualment les intoxicacions, fins que es decreta l’alerta sanitària. Segons la Junta, l’epidemiologia, basada en preguntes sobre possibles aliments ingerits, i el mateix període d’incubació de la malaltia, no permeten trobar la causa fins al 5 d’agost, quan un nou brot a Pilas (Sevilla) apunta a la carn entatxonada. El dia 15 d’agost, al confirmar-se el positiu per listèria en l’embotit, es decreta l’alerta sanitària. «Un temps d’actuació dins els terminis d’altres alertes internacionals», insisteix l’administració. Però no és fins al 30 d’agost quan es tanca la fàbrica.

Picabaralla política

Govern central, Ajuntament de Sevilla (tots dos del PSOE) i Junta d’Andalusia (PP-Cs) no van perdre oportunitat de caure en el retret mutu mentre continuava emmalaltint gent. La Junta va acusar el consistori –responsable de les inspeccions a la nau– de «donar informació amb comptagotes», ometre dades i dificultar la gestió. El consistori va posar el focus en Magrudis, ja que va ocultar informació valuosa sobre la quantitat i modalitat de productes que tenia al mercat. En qualsevol cas, el Ministeri de Salut va reconèixer públicament que hi va haver «fallades» en el sistema de control específic de la listèria i que s’haurà de revisar.