«Hauríem de canviar els exàmens i la forma d'avaluar els estudiants»
El professor britànic i expert en temes educatius Alex Beard publica 'Otras formas de aprender', un assaig on constata la «revolució» que han emprès moltes escoles a tot el món
undefined49931296 madrid 19 09 2019 sociedad alex beard escritor y profeso190920112230 /
El britànic Alex Beard sempre va voler ser professor. Però no un de qualsevol. Ell volia ser el Robin Williams d’‘El club dels poetes morts’, un mestre lluminós i capaç d’encomanar entusiasme per l’aprenentatge. No ho va aconseguir. Va deixar les aules i es va dedicar a recórrer el món a la recerca d’‘Otras formas de aprender’. Aquest és, precisament, el títol del seu nou llibre (editat per Plataforma Actual), un assaig sobre què funciona en educació i per què.
-¿Quina virtut destacaria del professor d’‘El club dels poetes morts’? Em recorda als que jo vaig tenir a la meva escola de secundària, que era una cosa així com l’escola Hogwarts de Harry Potter. Eren professors exigents, però inspiradors. Explicaven històries. Jo vaig voler ser com ells.
-Però admet que va fracassar. ¿Per què? Perquè em vaig adonar que els meus estudiants eren molt diferents dels de la meva època. Sabien diversos idiomes, utilitzaven telèfons mòbils i altres tecnologies. No obstant, els mètodes a classe eren els antics. Crec en la revolució de l’aprenentatge, però jo no en formava part.
-Ha recorregut el món i ha vist de tot, des de les fàbriques d’exàmens de Seül, fins a professors excel·lents finlandesos o estudiants brillants a Anglaterra. Afirma que estem en el llindar d’una revolució en la nostra manera d’aprendre. ¿Peca d’optimisme? Pot ser que sí, però hem de creure en aquesta revolució. He vist que era possible. Avui sabem molt sobre el funcionament del cervell, sabem de psicologia, tenim internet i la intel·ligència artificial. En el meu recorregut per diferents escoles he vist que ja hi ha escoles on estan posant en marxa aquesta revolució.
-Moltes d’aquestes iniciatives impliquen integrar la tecnologia a les aules. A Espanya som en ple debat per l’ús del mòbil a classe
Sí, però no. M’explico. La gent que crea els ‘smartphone’ són doctors en intel·ligència, genis qualificats que no volen que aprenguem matemàtiques o idiomes sinó que passem molt temps a Facebook o WhatsApp. Amb un mòbil a la mà tenim la possibilitat d’entrar a Youtube a veure qualsevol cosa absurda o a aprendre una cosa interessant. Fa falta un control sobrehumà per no fer la primera de les dues coses. És important que els xavals aprenguin a utilitzar les eines amb l’objectiu de fomentar la seva creativitat. És necessari fer un bon ús de la tecnologia. És possible fer-ho. A Califòrnia i a Finlàndia ho fan. Els alumnes realitzen vídeos sobre una cosa que han après o fan ressenyes audiovisuals.
-És gairebé impossible tenir un sistema educatiu si cada vegada que hi ha un Govern nou canvien les lleis, que és el que passa a Espanya. Els polítics haurien d’allunyar les seves mans de l’educació. És un terreny de pares, professors i experts.
-«L’educació dels nostres fills és l’empresa més important de la nostra espècie», afirma al llibre deixant clar l’altíssima responsabilitat de pares i mares. Vivim en un món en què tot s’acaba. L’únic que és il·limitat és el potencial humà per aprendre. Traguem-ne el màxim partit. Els pares són una de les parts més importants de l’aprenentatge, molt més que l’escola i els professors. Són els primers que han d’ajudar que els seus fills trobin l’amor per l’aprenentatge. Els nens naixen amb la capacitat natural d’aprendre i són com petits científics. Per ajudar-los cal fer diverses coses: cuidar-los, jugar i que s’apassionin per alguna cosa. També és important la comunicació: parlar amb ells el màxim i escoltar-los el màxim. És vital fer-los sentir part del món.
-¿Què fem amb els ni-nis, joves que ni estudien ni treballen? La gent jove no és estúpida. Però si no els apassiona ni estudiar ni cap ofici, el que hauríem de fer és canviar el sistema. Sembla difícil, però hi ha escoles, per exemple, que basen el seu dia a dia en el canvi climàtic o en els robots i la intel·ligència artificial. No obstant, el panorama que ens trobem és una estructura escolar massa enfocada als exàmens. És un èxit aprovar-los i un fracàs suspendre’ls.
-¿Cal eliminar els exàmens? El que caldria fer és canviar de forma radical la manera d’avaluar els estudiants. A Finlàndia, el sistema d’avaluació no implica tanta pressió. Se’ls avalua els coneixements, però també moltes altres coses, com les habilitats o l’empatia. A cap estudiant el posen en un rànquing. En una escola de Londres se centren en la intel·ligència emocional i estudien cada dia les emocions.
-D’acord, però també cal estudiar història, aprendre matemàtiques, llegir llibres, ¿no? Sí, és clar. Avui dia és fàcil suposar que com que tenim Google ja no necessitem coneixements. Però és una cosa fonamental i necessària per desenvolupar el pensament crític.
Notícies relacionades-«Els educadors eduquen altres per al futur, però són reticents a acceptar la novetat», critica al llibre. Els professors estan fent ja una gran feina, inspiren als seus alumnes l’amor per l’aprenentatge i els conviden a fer-se preguntes. Els millors mestres són els que saben com està canviant el món. Són els que senten passió per la seva feina i tenen coneixements de psicologia per poder tractar els seus alumnes. Per fer possible tot això cal canviar la seva formació, la seva carrera universitària. Els professors necessiten molt més temps per aprendre.
