Entitats socials demanen complements a la renda garantida per al lloguer

La renda garantida, l’ajuda social de la Generalitat per mitigar la pobresa, amb prou feines ha aconseguit paralitzar desnonaments. És el que han constatat aquest dimecres les entitats socials i el Fòrum de Síndics Municipals de Catalunya, que afirmen que les quanties actuals obliguen les famílies a decidir si sobreviuen o paguen el lloguer. Per evitar-ho, el tercer sector demana una «ajuda complementària» de 200 euros, com ja hi ha alPaís Basc. A més, els defensors del ciutadà municipals exposen la incorrecta aplicació d’aquesta prestació social autonòmica. 

La Taula del Tercer Sector culpa la Generalitat de fer una lectura «restrictiva» de la llei de la renda garantida, perquè impedeix que una llar que es beneficia d’aquesta prestació pugui cobrar altres ajuts per al lloguer. Però a més, constata que, tenint en compte els preus de la vivenda, és impossible sobreviure amb els ingressos de la renda mínima. 

De mitjana, un lloguer a Catalunya costa 698 euros al mes, o més de 900 a la ciutat de Barcelona. En canvi, les quanties de la renda garantida per a un adult que viu sol són de 664 euros d’ajuda social. No pot pagar el lloguer ni altres factures. En el cas de les famílies amb cinc membres, els queden 500 euros al mes –280 si viuen a Barcelona– per pagar el menjar, els subministraments i altres necessitats, com les extraescolars o el material acadèmic, segons els càlculs de l’entitat social. «Necessitem polítics valents que aprovin pressupostos i governin per acabar amb la pobresa a Catalunya», ha demanat Francina Alsina, la presidenta de la Taula del Tercer Sector, que ha remarcat que fins avui les administracions només «hi han posat pedaços».  

Per la seva banda, la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha confirmat que tant a la capital com en altres ciutats de l’àrea metropolitana hi ha beneficiaris d’aquesta ajuda social que han sigut desnonats perquè no han pogut pagar la seva vivenda. De fet, la Taula del Tercer Sector i el Fòrum de Síndics Municipals de Catalunya demanen que s’apliqui un complement, de 200 euros, per ajudar els beneficiaris de la renda garantida a pagar els costos de d’aquesta vivenda. Una cosa que ja funciona al País Basc. 

Que la pobresa ha empitjorat a Catalunya ho confirma l’Institut d’Estadística de Catalunya. L’any passat el risc de pobresa va créixer un 1,3% i es va situar en un màxim del 21% de catalans afectats. També van augmentar les persones que no poden escalfar la seva casa (un 2,5% més) o les que no es poden permetre menjar carn o peix frescos (un 2,1% més).

Els més pobres en queden fora

En una jornada sobre renda garantida i món local, diverses ciutats catalanes han constatat que aquesta ajuda social no arriba on hauria d’arribar. Després d’un estudi amb dades dels serveis socials, la síndica municipal de Sabadell, Eva Avellan, ha exposat que als barris més deprimits de la ciutat només un 3% de les llars reben aquesta prestació, mentre que el 60% té ajuts per poder menjar. «S’han perdut moltes persones pel camí», avisa. I a més, constata que el Govern català retira l’ingrés «sense previ avís» a desenes de famílies al municipi. «Estan col·lapsant els serveis socials, que es veuen obligats a donar algun tipus d’ajuda que no estava prevista», ha lamentat. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

No és l’únic síndic que veu cert «abandó de funcions» de la Conselleria d’Afers Socials. La de Terrassa en un sol dia va rebre 75 queixes de denegacions qüestionables, i va haver d’ajudar personalment aquestes persones per tramitar recursos d’alçada. A Barcelona només cobren aquesta renda el 12,6% de les famílies que l’haurien de rebre, segons dades municipals. «La Generalitat està molt lluny de l’objectiu d’acabar amb la pobresa», ha afegit Josep Villarreal, director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. 

A més, les entitats socials han explicat que hi ha diversos col·lectius que, directament, estan rebent denegacions «injustes». És el cas del 80% de refugiats que perden aquest estatus i, per tant, cauen en la irregularitat, segons ha alertat Enric Morist, coordinador de Creu Roja. També les persones que no estan empadronades o reben ajuts econòmics d’alguna entitat social. Mercè Darnell, de Càritas Catalunya, calcula que aquesta exclusió afecta entre el 30% i el 50% dels seus beneficiaris. Sense comptar els menors tutelats per la Generalitat, que a l’arribar a l’edat adulta no poden cobrar aquesta prestació fins que compleixen 23 anys. Els que no ho podran fer mai són els menors migrants que no aconsegueixen tenir papers. «Estan dormint a les seves ciutats, al carrer», ha avisat a alguns dels ponents Ferran Rodríguez, membre de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA).