El tercer sector demana mesures davant de la crisi que sotja

Les entitats socials llancen un repte als polítics: que moguin fitxa urgentment per evitar que la ciutadania pateixi en els pròxims mesos una segona crisi econòmica de conseqüències gravíssimes. Ho han fet aquest 17 d’octubre, Dia Mundial per a l’Erradicació de la Pobresa, on a més de demanar previsió i un cordó de seguretat a les diferents organitzacions, alerten dels nivells de cronicitat que estan suportant els que no han sortit del forat. «Pot ser un autèntic desastre, necessitem que se centrin en els problemes de les persones», ha insistit la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina.

«Tot just s’ha recuperat la inversió als nivells anteriors de la crisi, i les famílies ja viuen en la precarietat», va recordar la presidenta de la plataforma Pobresa Zero-Justicia Global, Teresa Crespo. Aquest dijous l’esmentada plataforma ha organitzat unes jornades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on han debatut sobre la situació social i econòmica que viu Catalunya. Vist com ha transcorregut l’última dècada, l’entitat planteja ara que s’instauri un «nou marc de governança ciutadana» on les persones, amb els seus problemes i dificultats, apoderin i mirin de canviar el rumb de les institucions. Perquè després de tants plens, manifestos i compromisos, la crua realitat continua sotjant centenars de famílies que no saben com arribaran a final de mes i que miren de sobreviure com poden. «La crisi anterior va tenir lloc en un marc de bonança, la gent tenia estalvis, ara ja no», va assenyalar Crespo, que demana algun tipus de previsió o mesura als polítics.

També la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Francina Alsina, ha llançat una petició molt concreta a la classe governant: «Si no prenen cap mesura pal·liativa o preventiva, ens precipitarem milers de persones en la màxima vulnerabilitat», ha advertit. El tercer sector segueix amb «molta preocupació» les dades i previsions del Banc Mundial i el Fons Monetari, que alerten de la desacceleració econòmica, i espera que els polítics «posin els ciutadans com a prioritat», almenys aprovant uns pressupostos a Catalunya. També ho va reclamar el Fòrum de Síndics Municipals de Catalunya, que tem que el col·lapse s’instal·li en una societat que ja està «feta miques», almenys en temes com l’accés a la vivenda i el treball digne, des de la passada crisi del 2008. «Els desnonaments no s’han parat i les famílies continuen amb ingressos precaris», va assenyalar la defensora de la ciutadania a Barcelona, Maria Assumpció Vilà.

Enmig d’aquesta possibilitat d’un nou col·lapse social, la Creu Roja va exposar en un comunicat a la premsa que «la recuperació econòmica no ha arribat als sectors més vulnerables» que encara pateixen «les conseqüències de la precarietat». Aquesta oenagé va haver d’atendre 165.281 persones a Catalunya durant el 2018, de les quals 116.000 es trobaven en «extrema vulnerabilitat». És a dir, que els van necessitar per menjar o per tenir algun tipus de sostre, sense comptar les persones que han ajudat a formar-se per trobar una feina. Si ho sumem amb les dades de Càritas Catalunya que va donar a conèixer dimecres passat la responsable de programes i serveis, Mercè Darnell, la xifra creix fins a les 375.000 persones que necessiten el recolzament de les entitats humanitàries per, simplement i planerament, subsistir.

Problemes per estudiar i treballar

¿Quin futur els espera als nostres joves? És la pregunta que es van fer des de Pobresa Zero-Justícia Global, que ahir va optar per donar la veu a diversos joves del Raval en el manifest conjunt per al Dia contra la pobresa. Marina Planell, Trimon Choudhury, Maheen Ahmed, Mehk Khan i Hussnain Iftikhar van ser els encarregats de demanar un món en què la desigualtat es redueixi, i van plantejar casos molt concrets. «Tenim problemes per tirar endavant els nostres estudis», van exposar, i, a més, van lamentar que tenir titulació no els assegurarà una «feina digna». També van demanar la vivenda com un «dret fonamental», i van exposar que el fet de ser immigrants els complica encara més la possibilitat de llogar un pis.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En aquest manifest no va faltar la demanda a una societat lliure de masclisme, que lluiti per la supervivència del planeta i els seus ecosistemes, i on la classe política no es permeti més morts al mar d’aquells que creuen buscant una vida millor. A més, van demanar que es permeti que totes les persones tinguin accés als permisos de residència, i van constatar l’exclusió a la qual s’enfronten ells mateixos, ja que alguns no tenen reconegut el dret de poder votar en les eleccions. Tot i que en realitat, el discurs del 17 d’octubre es pot resumir amb una de les frases que van llegir aquests joves del Raval. «Que els polítics trepitgin els barris, coneguin les seves necessitats i escoltin la seva gent».

Un de cada cinc catalans, en risc de pobresa

El 21,3% dels catalans estan en risc de pobresa, una taxa que no havia sigut a aquest nivell fins i tot durant els pitjors anys de la crisi. El risc de la pobresa afecta ja un de cada tres nens i adolescents, la meitat dels immigrants i dues de cada cinc famílies sostingudes per una dona sola. Però, a més, hi ha indicadors sobre la qualitat de vida que han augmentat en només un any. Per exemple, aquelles famílies que no poden menjar carn ni peix cada dos dies que ja representen el 4% de la societat catalana. O els que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada, que han passat a representar del 6,3% al 8,8% dels catalans. Unes dades del 2018 publicades aquest juny per l’Institut d’Estadística de Catalunya.