Els Princesa d'Astúries premien la lluita pel clima

La cultura, la ciència, la solidaritat i l’educació van ser els protagonistes aquest divendres, un altre any, de l’acte d’entrega a Oviedo delspremis Princesa d’Astúries, en què Leonor de Borbó, la filla gran de Felip VI, va intervenir, per primera vegada com a hereva, pronunciant un discurs oficial. «Gràcies per treballar per preservar la natura i reduir les injustícies, la discriminació, la pobresa i la malaltia. Som aquí per retre-us un homenatge. Les vostres obres ens recorden que hi ha milions de persones que pensen i actuen perquè el món sigui millor», va dir, en al·lusió als premiats, la jove princesa, que va presidir la gala acompanyada dels seus pares.

El seu discurs va estar ple de picades d’ullet cap a Astúries i farcit d’afirmacions sobre el seu compromís com a hereva de la Corona, i el que va fer el Rei a continuació centrat en la seva filla, en les seves obligacions i el seu futur, així com en què suposen els premis asturians per al progrés social, va esquivar qualsevol altre missatge polític, informa el diari ‘La Nueva España’.

En el torn de discursos dels premiats hi va haver temps per a enceses defenses feministes, com la que va fer la premiada a la categoria de les Lletres, Siri Hustvedt, i ensenyaments que transcendeixen les fronteres, com les pronunciades per Salman Khan, premi de Cooperació Internacional, o Sandra Myrna Díaz, premi d’Investigació Científica i Tècnica.

El tapís de la vida

Díaz va rebre, amb la seva col·lega Joanne Chory, un premi que va dir que es prenia «com el que reben totes les persones que estudien la natura». «Una natura que m’agrada definir com el tapís de la vida, del que formem part, que ens entreteixeix i ens travessa», va dir. Díaz va alertar del perill que plana sobre el medi ambient «perquè l’aspiració de consumir i acumular sempre més domina el dret universal de gaudir d’una relació plena amb el tapís de la vida». Va projectar un missatge amb el qual va fugir del descoratjament tot i que va dir que «el procés d’injustícia ambiental» està arribant a «una escala inèdita». La seva dedicatòria final va ser per a «tots els fràgils, de la lluita dels quals depèn avui i dependrà en el futur la persistència del tapís de la vida».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Després d’explicar com va sorgir el seu projecte educatiu i com ha canviat la vida d’estudiants sense possibilitats, com la nena afganesa Sultana, avui una investigadora prometedora, Salman Khan va incidir en el missatge que la tecnologia «es pot utilitzar per fer les nostres vides més, i no menys, humanes». I va demanar a tothom que imagini «un món en què el paper de l’educador canvia de ser el d’un conferenciant a ser el d’una persona apoderada amb una informació que l’ajudi a tenir les millors interaccions amb els seus alumnes; un món on cada nen veritablement tingui accés a una educació de qualitat i gratuïta», va dir.

L’últim guardonat que es va parlar al públic va ser Javier Solana, president del Reial Patronat del Museu del Prado, que va descriure el centre artístic madrileny com un «temple de la cultura universal».