L'Església s'obre a ordenar homes casats a l'Amazònia

Homes casats que siguin ordenats com a capellans i diaconat permanent per a homes dels pobles indígenes. Ni una paraula sobre dones diaconesses, és a dir un grau menys que el dels capellans, tot i que aquest mateix dissabte el papa Francesc va obrir una escletxa sobre el tema.

Els 169 bisbes presents i els «ministres» de cada institució vaticana van aprovar aquest dissabte, per més dels dos terços exigits (128 contra 41), cada un dels punts i per separat del document final del sínode que ha dedicat gairebé un mes als problemes de la remota regió de l’Amazònia, que s’estén per nou països llatinoamericans.

La frase clau per al que els mitjans consideraven més nou es troba en el cinquè i últim capítol del document: «...proposem establir criteris i disposicions de part de l’autoritat competent [...]d’ordenar sacerdots a homes idonis i reconeguts per la comunitat que tinguin un diaconat fecund i rebin una formació adequada per al presbiterat, que podran tenir família legítimament constituïda i estable, per sostenir la vida de la comunitat cristiana mitjançant la predicació de la paraula i la celebració dels sagraments a les zones més remotes de la regió amazònica».

El paràgraf també afegeix que en el sínode «alguns es van pronunciar per un abordatge universal del tema»,o sigui que es puguin ordenar sacerdots a homes ja casats a tot el món. Tot això, escriuen, perquè, «la legítima diversitat no malmet la comunió i la unitat de l’Església, sinó que manifesta i serveix el que dona testimoni de la pluralitat de ritus i disciplines existents.

Ritu amazònic

La novetat dels homes casats s’introduiria en el marc del «rostre amazònic», també anomenat“ritu amazònic”.Actualment a l’església catòlica hi ha 23 rituals diferents, com els llatinoortodoxos, els caldeus, els asirobabilonis, els anglicans que han abandonat la reina Isabel de Gran Bretanya, etc. Tots aquests es reconeixen en el cristianisme, però cada un té les seves peculiaritats, per exemple, els ortodoxos es poden casar abans de ser capellans, tot i que si estan casats no poden ser bisbes.  Els centenars d’anglicans que han abandonat la Reina han tornat a la cleda de Roma amb dones, fills i nets.

Al document final del sínode, en què han participat gairebé 200 persones, entre monges, dones seglars, dones de l’Amazònia, experts científics i convidats d’altres confessions religioses, es demana que es creï un nou ritu, l’amazònic, en què estiguin compreses la novetat anunciada i d’altres.

500 anys

El document porta per títol «Amazònia: nous camins per a l’Església i per a una ecologia integral». A més d’una llarga denúncia sobre les violències de tot tipus que es perpetren a la regió, el document constitueix en el context de Llatinoamèrica una presa de posició diametralment oposada a la de les colonitzacions de 500 anys enrere i tal vegada representi una reconciliació de l’església catòlica, que, juntament amb militars i aventurers –esmentats al document–, va colonitzar aquells països, imposant el seu Déu als indígenes.  

Sobre el diaconat permanent per a homes, al mateix cinquè capítol s’afirma que «és urgent per a l’Amazònia l’aprovació, promoció i recolzament als diaques permanents, per la importància d’aquest ministeri en la comunitat». En cap moment s’esmenten les possibles diaconesses, tot i que tot el document constitueix un crit dels bisbes sobre el valor de les dones en les comunitats catòliques, que de vegades regenten en solitari per falta de capellans i, alhora una denúncia de les vexacions i violències que pateixen.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Per sorpresa, aquest dissabte el Papa va anunciar de la seva part, com a aportació personal, la reobertura d’una comissió que en aquests anys havia estudiat la creació de dones diaconesses, és a dir, un grau abans del sacerdoci, i que es va tancar per falta d’acord entre els participants. Els llibres cristians antics parlen d’aquesta figura, tot i que no està clar quines funcions tenien dins de les comunitats de fidels.

L’Amazònia té 33,5 milions d’habitants, dels quals entre dos i 2,5 milions són indígenes distribuïts en uns 130 pobles, molts dels quals no mantenen cap contacte amb la societat moderna, al contrari. El document aprovat denuncia «la depredació i violències» de què són objecte de part d’interessos particulars, aliens a la regió.