Oenagés alerten que la falta de papers catapultarà centenars d'ex-'menes' a viure al carrer

Durant els dos últims anys, 5.264 nens nascuts a l’estranger han arribat sols, sense la tutela de cap adult, a Catalunya. La majoria, adolescents marroquins que han sobreviscut una pastera o els baixos d’un camió. D’aquests, a finals d’any, els uns 2.000 hauran complert els 18 anys. I l’any que ve ho faran 1.600 més, ja que en aquests moments la meitat dels menors migrants que estan sota protecció de la Generalitat tenen 17 anys, segons dades de la Conselleria d’Afers Socials.

Aquest 2019, el Govern ha duplicat el nombre de vivendes perquè aquests joves no acabin al carrer, tot i que les entitats socials alerten que el problema és que hi ha un gran nombre d’aquests joves que no tenen papers, i, tard o d’hora, acabaran al carrer. Per pal·liar-ho, la Generalitat demana la col·laboració de totes les administracions.

El problema és que molts d’aquests nois corren el risc de convertir-se en una nova bossa de pobresa severa, com també ho són els aturats de llarga durada o les famílies monoparentals. Fa més d’un any que els professionals del sector i les entitats socials estan advertint el mateix problema: les traves amb els papers. En aquests moments, segons fonts del sistema protector, aconseguir el permís de residència d’un menor tutelat estranger, especialment marroquí, va dels vuit mesos a l’any d’espera. Primer, pel retard en les proves òssies de l’edat, al qual s’ha de sumar la demora de la burocràcia dels països d’origen.

Però ja sigui els que aconsegueixin un NIE o els que no, pràcticament cap podrà accedir al permís de treball per aconseguir una feina legal. L’altra forma d’ingrés passa per la paga d’extutelat, que a la majoria dels ‘menes’ només els dura sis mesos perquè han estat tutelats menys de tres anys. I a aquesta situació desoladora s’ha d’afegir que, tot i l’augment espectacular del 100%, les places de la Generalitat per allotjar als extutelats no és suficient per allotjar-los a tots.

Un miler de places plenes

«Hi ha uns 600 nois que encara continuen vivint als centres tot i que han complert els 18 anys», explica la secretària d’Infància de la Generalitat, Georgina Oliva, a aquest diari. És una mesura d’urgència, mantenir els joves sota la seva protecció. El Govern també ha duplicat les llars per als nois extutelats i ha arribat, pràcticament, fins al miler de places que, com no pot ser de cap altra manera, estan plenes. «Necessitem coordinar-nos amb el món local que té la competència en el ’sensellarisme’», apunta Oliva com alguna de les solucions. Una altra, augmentar l’aportació estatal que l’any passat va ser de dos milions –en comparació amb els 40 que va rebre Andalusia– o canviar la llei d’estrangeria perquè els joves migrants tutelats puguin accedir a un permís de treball, almenys una vegada complerts els 18 anys.

Notícies relacionades

De ser nen protegit a dormir a la platja

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Algunes fonts del sistema de protecció parlen de 500 nois, d’altres eleven la xifra fins a 800, i hi ha fonts que no s’aventuren a donar dades. Però resulta evident que un grup important d’aquests joves no té cap altra alternativa que el carrer o els pisos ocupa. Ho demostra, entre d’altres, la llarga llista d’espera de l’únic alberg de joves que hi ha a Catalunya, les incessants trucades que reben grups de joves extutelats associats des dels centres de menors o les dades que mostra l’ajuntament de Barcelona. Hi ha 870 joves de 18 a 25 anys sense llar en centres de dia, una dada que en els últims tres anys s’ha multiplicat per quatre.

«El problema és que tenen una formació molt precària, no tenen accés a rendes i, a més, no tenen papers», avisa el responsable de l’àrea social de Comissions Obreres, Toni Mora. «Donar-los una vivenda és important, però sense ajuts, sense formació i sense feina, estem posposant una situació inevitable: que acabin al carrer». Així de taxatius són algunes fonts del tercer sector que presten serveis a la Generalitat. «Algunes entitats no tenen problemes a fer fora els joves, d’altres ho estem assumint amb fons propis, però cada un sap fins a quin punt pot aguantar», afegeixen.