L'INE paga mig milió per les dades de com es desplacen els espanyols

¿Quin percentatge de població viu a petites ciutats o pobles, però treballa a grans urbs? ¿On passen els espanyols els seus dies lliures de Nadal? ¿I a l’estiu, es queden a casa o surten de vacances? Aquestes preguntes, entre d’altres, les realitzava l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través de qüestionaris a ciutadans. A partir d’ara, l’estadística pública «puja al tren de la tecnologia» i sabrà aquestes dades gràcies a la informació que desprenen els mòbils dels espanyols. Per fer-ho, l’organisme estatal pagarà 500.000 euros a les tres operadores de telefonia amb cobertura de tot el territori espanyol –Movistar, Vodafone i Orange– per les dades de com els seus usuaris es desplacen durant el dia per feina o per estudis, durant uns dies concrets.

Tant l’INE com les operadores insisteixen que són dades anonimitzades i desagregades, és a dir, que no permeten identificar els usuaris. «Les dades que manejarem no seran noms, sinó recomptes. És a dir, quants telèfons hi ha a Badalona a les quatre del matí, per exemple. I quants d’aquests mòbils són a Barcelona a les deu del matí. Això serveix per revelar quina quantitat de població viu a Badalona, però treballa a Barcelona. Són les mateixes dades que teníem abans gràcies als qüestionaris que realitzàvem entre la població», explica un portaveu. És el que es diu ‘població vinculada’, una estadística que no es publica des del 2011 i que serveix per calcular quin impacte humà suporta cada nucli urbà.

La nova operació començarà ben aviat. Tot el territori espanyol es dividirà en zones amb un mínim de 5.000 habitants (quan el mínim legal per analitzar és de 10). El rastreig de les dades es produirà durant uns dies determinats: les quatre jornades laborals que van del dilluns 18 de novembre al dijous 21 de novembre, el diumenge 24 de novembre, el dia de Nadal (25 de desembre) i els dies 20 de juliol i 15 d’agost del 2020. 

No és la primera vegada que l’INE treballa amb empresaris privats. Fa uns quants dies, tècnics de l’organisme es van reunir amb Airbnb per «analitzar possibles vies de cooperació en l’anàlisi del fenomen de les vivendes turístiques a Espanya». L’objectiu és, segons l’INE, incorporar les dades d’aquesta plataforma, i d’altres de similars, a les estadístiques oficials.

Segons l’opinió del portaveu de l’INE, la manera tradicional de fer enquestes –per qüestionari físic o per telèfon– és més cara i tenen poc sentit en un món en un temps en què el ‘big data’ (maneig i estudi de grans quantitats de dades d’usuaris) està plenament implantat. 

Segell de qualitat

Segons el responsable de l’INE, el projecte compleix amb totes les lleis de protecció de dades. «Les nostres dades són anonimitzades. El secret estadístic és el nostre segell de qualitat», assenyalen. Les operadores insisteixen que no es poden utilitzar cel·les en les quals hi hagi menys de 10 usuaris. I Vodafone afirma que des de la seva ‘app’ qualsevol usuari pot revocar el permís per utilitzar les seves dades. 

L’Agència de Protecció de Dades, no obstant, ja ha demanat explicacions a l’organisme sobre els protocols establerts amb les operadores per a la utilització d’aquestes dades.

Però usuaris i experts volen saber-ne més. FACUA-Consumidors en Acció afirma que el seu servei jurídic ho està estudiant amb deteniment. Mentrestant, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ressalta que la localització és una dada personal i protegida per llei. «És bàsic que apliquin mesures de seguretat mínimes i que les dades s’estudiïn de manera agregada amb mesures de garantia adequades. Seria necessari analitzar què estableix el contracte entre l’INE i les tres operadores implicades», afegeix la portaveu. 

Dades mínimes i imprescindibles

«La llei exigeix que les dades han de ser les ‘mínimes i imprescindibles’ per aconseguir l’objecte d’estudi», recorda Eduard Blasi, professor del postgrau de Protecció de Dades i Entorns Digitals de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «La geolocalització és una informació sensible, perquè un dia es podria saber si algú és en una església, un hospital o una seu política. Per això és necessari que l’INE ofereixi més informació sobre el seu projecte i sobre com han anonimitzat les dades».

Notícies relacionades

Comença el rastreig de mòbils de l'INE: les 6 claus de l'estudi

Què saben les xarxes socials de tu i per a què ho utilitzen

No és la primera vegada que les administracions recorren a les operadores per obtenir informació geolocalitzada de qualitat. El Ministeri de Foment ja va anunciar  l’abril del 2018 un estudi de quatre mesos amb Orange i l’empresa d’analítica Kineo sobre la mobilitat a les carreteres espanyoles que partia de «dades anonimitzades que generen les antenes de telefonia mòbil» per estudiar els seus desplaçaments. L’objectiu era observar quines vies anaven més congestionades i quines interessava desdoblar recolzant-se en dades de trànsit reals.

També el consorci tecnològic Eurecat va fer un projecte similar per estudiar la mobilitat als voltants de la Sagrada Família amb l’Ajuntament de Barcelona i Orange, entre el 2016 i el 2018, tot i que l’objectiu eren els fluxos de turistes, i per tant s’estudiaven només els mòbils estrangers. I Telefónica va intentar vendre’n un de similar sobre el Bicing a l’ajuntament, que es va acabar fent només amb les dades de les mateixes bicicletes.