FESTIVITAT DE TOTS SANTS
Trencar el tabú de la mort
Funerals en espais privats i més participats, grups de dol i psicòlegs ajuden a afrontar la pèrdua
zentauroepp50687524 barcelona 01 11 2019 d a de tots sants al cementiri de 191101183412 /
Pensar com afrontar la mort continua sent una cosa que es posterga ‘in aeternum’. Només malalties en situació avançada, morts inesperades o la visita al cementiri l’1 de novembre tornen a posar molta gent davant la destinació. «L’epidemiologia de l’envelliment, les malalties cròniques avançades, ens han de fer reflexionar sobre com afrontar individualment i socialment no només el final de la vida, sinó totes aquelles pèrdues que comporta la malaltia», expressa Xavier Gómez-Batiste, director del’Observatori Qualy del Institut Català d’Oncologia i de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic. «El dol comença al principi de la malaltia i s’ha de treballar mentre dura, perquè està plena de pèrdues», afegeix.
«El nostre altre objectiu és identificar les persones amb especials dificultats en aquells moments i posar voluntaris a la seva disposició per ajudar-les. Es tracta d’organitzar la compassió, millorar la resposta a les pèrdues identificant els factors de risc perquè amb una millor capacitat de la cura es millora també el duel familiar», detalla l’expert, que l’any passat va ser nomenat màxim responsable de cures pal·liatives de l’Organització Mundial de la Salut. «L’objectiu és que el final de la vida es consideri una part natural, un canvi d’actitud», conclou. En aquesta línia es treballa també des de la Fundació Mémora, obrint espais per parlar del final de la vida millorant el benestar emocional dels qui el pateixen.
Perdre la por
«Eliminant la por de la mort es viu amb un altre punt de vista», afirma Luján Comas, metge anestesiòloga i cofundadora de Merrylife, associació sense ànim de lucre en la qual professionals de la medicina i altres àmbits promouen la consciència sobre la importància de viure en plenitud atorgant al desenllaç un concepte diferent de continuïtat a través d’emocions i sentiments. Compten també amb grups d’acompanyament al dol individuals i en grup. Pensar en la mort porta a aferrar-se més a la vida, viure amb més plenitud. Potser allà és on batega la necessitat d’un canvi de xip.
Notícies relacionadesHi contribueixen especialistes en dol, psicòlegs i els que intervenen en els últims moments de la vida. També en el funeral. «Si el funeral és un homenatge a la vida, el concepte de la mort canvia radicalment». Així s’expressa Remei Capitán, economista que, després de treballar 21 anys en la banca, ha pres una excedència per «ajudar a cicatritzar bé la pèrdua d’éssers estimats». Ho fa organitzant «homenatges de vida». Li ha donat la volta als funerals tradicionals posant l’accent en la vida i les preferències del difunt. «La mort d’un ésser estimat ens porta a tornar a néixer i viure sense aquella persona», diu la fundadorad’Agraïments, un servei integral d’organització de cerimònies de comiat personalitzades, laiques o religioses.
«Compartir un pa amb tomàquet, una actuació castellera o unes sardanes, portar les cendres on va decidir qui ha marxat, reunir-se en finques particulars, a l’aire lliure o en un poliesportiu són un valor afegit que ajuda a viure millor aquesta absència», diu Capitán. Agraïments rep peticions de persones que volen preparar el seu comiat i famílies que volen recordar el difunt amb una nova cerimònia que els ajudi a cicatritzar millor la ferida de la pèrdua. «Quan hi ha una cosa que no permet avançar en un dol, és millor treure-la. Compartir la pèrdua amb qui ens envolta sempre és més fàcil», conclou Anna Salazar, psicòloga especialitzada en dol i trauma a Orum Center.
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
-
- ACCIDENT MORTAL L'autocar sinistrat a França circulava amb la ITV caducada
- Estrena a TV3 ‘Et faran un home’ relata les vexacions sofertes en la mili