Les eleccions del 10-N: la dreta passa del clima

Tempestes destructives, inundacions sense precedents, incendis devastadors a l’Amazònia i Sibèria, informes científics que adverteixen que se’ns acaba el temps i un clam mundial al carrer contra la crisi climàtica. Després del que ha passat en els últims sis mesos, es podria haver esperat que la lluita contra l’escalfament global hagués estat com a mínim present en la campanya electoral, però gairebé ni s’ha tocat. Ni en les entrevistes en els mitjans de comunicació ni en els debats ha sigut present. 

Un bon exemple d’això és el debat televisiu a cincque va tenir lloc dilluns passat. Només Pedro Sánchez va rescatar el tema. El seu Govern va construir en només 10 mesos una estratègia de transició ecològica amb dates, objectius i xifres concretes que el PSOE ha mantingut com el seu programa verd de cara a les eleccions. El seu candidat no s’oblida en cap intervenció de recordar que la lluita contra el canvi climàtic és entre les tres prioritats de la seva futura acció de govern i així ho va fer en el debat.

Emergència només de boca

Però va ser l’únic. I no és casualitat. La dreta espanyola, almenys de portes enfora, no és negacionista. Al setembre el PP i Cs van firmar al Congrés, juntament amb el PSOE i UP, una declaració d’emergència climàtica. Va ser un pas important, peròde cara a la galeria, tenint en compte els programes dels dos partits.

ElPPdedica només mitja pàgina de les 59 del seu programa al canvi climàtic, sense donar cap data ni cap objectiu quantificable. Pitjor encara. Promet conservar les tecnologies de generació elèctrica que «són útils» a Espanya tot i que no siguin renovables i«eliminar les restriccions indiscriminades al dièsel». Tot molt coherent amb les retallades a Madrid Central impulsades per l’alcalde d’aquest partit, José Luis Martínez Almeida. En el debat televisiu, Pablo Casado, en resposta a Sánchez, va arribar a atribuir-se el mèrit de tenir entre les seves filesArias Cañete, que va qualificar de «líder mundial del canvi climàtic». El president va deixar escapar un somriure sorneguer. 

L’opció de Ciutadans fins i tot gairebé sembla millor. El seu partit no dedica cap dels 250 apartats del seu programa al canvi climàtic. Per Rivera el problema sembla no existir. En el debat va preferir parlar de Cuba i Veneçuela després d’haver sentit Sánchez presumir per haver donat un cop de mà a l’ONU i a Xile i acceptar el repte d’organitzar amb només unes setmanes la Cimera del Clima COP25que s’havia de celebrar a Santiago de Xile.

El millor pla de la UE

La credibilitat del Govern en funcions en el terreny climàtic s’assenta no només en gestos com el d’acollir la cimera. L’esborrany del pla d’Energia i Clima enviat a la Unió Europea va obtenir la millor qualificació per part de la Comissió. El programa es fixa com a objectiu reduir en un terç les emissions de CO₂amb una quota de generació elèctrica renovable del 74% i amb l’electrificació del parc automobilístic. Uns 4,5 milions de vehicles elèctrics hauran de circular per les nostres carreteres el 2030 i el límit per a la venda de cotxes contaminants es manté pel 2040.

Es calcula que aquesta transició mobilitzarà 250.000 euros d’inversió en 10 anys, durant els quals es crearan 2.400.000 llocs de treball verds, en el que el PSOE ha batejat com a New Green Deal, seguint els passos de l’aposta dels sectors demòcrates més progressistes dels Estats Units.

En aquesta pla verd del PSOE té un paper clau la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, amb una àmplia experiència de gestió en la matèria i amb bon cartell entre científics i ecologistes. L’aposta es completa amb un compromís de transició justa, que «abocarà recursos als territoris afectats» pel tancament de la mineria del carbó o de les tèrmiques, per exemple.

UP i Més País competeixen per ser més verds

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

La sintonia dels plans del PSOE amb els d’UP i Més País és molt alta, tot i que aquests competeixen per veure qui va més enllà, rebaixant les emissions a la meitat el 2030 o avançant al 2040 la conversió del parc de generació al 100% renovable.  Partits com ERC i el PNB, cadascun amb les seves especificitats, estan en unes línies semblants. Si Sánchez aconsegueix la investidura, no sembla complicat que Espanya pugui convertir-se en país capdavanter davant l’emergència climàtica.

Si governa la dreta, en canvi, podria passar a engrossirla llista de països de la UE que s’afegeixen a la lluita contra el canvi climàtic perquè no els queda cap altre remei. Arrossegant els peus, com Polònia i Hongria. O, encara pitjor, desmarcar-se com els Estats Units de Donald Trump si al final Vox aconsegueix una representació tan alta com auguren les últimes enquestes. Per Santiago Abascal el discurs del canvi climàtic forma part de la «dictadura ideològica progre». A la tribuna del Congrés va afirmar al setembre que la neutralitat del carboni que pretén aconseguir la UE el 2050 és el mateix que «la ximpleria aquella que els galls violen les gallines». No pot ser ignorància.