La desforestació a l'Amazònia brasilera arriba al nivell més gran en una dècada

La tala a l’Amazònia brasilera va a un compàs devastador que s’ha accentuat en l’era del president Jair Bolsonaro. Entre l’agost del 2018 i el juliol del 2019, el gegant sud-americà va marcar el seu rècord de la dècada: es van destruir 9.762 quilòmetres quadrats. Això representa un augment del 29,5% respecte a l’any anterior. Les dades les ha ofert aquest dilluns l’Institut Nacional d’Investigació Espacial (INPE) partint del sistema de monitoratge per satèl·lit Prodes, un instrument que sempre ha tingut un alt nivell d’eficàcia. Però abans que irrompessin la tecnologia i la ciència, que tant menysprea el Govern d’ultradreta del Brasil, hi havia una percepció generalitzada de les organitzacions ambientalistes que els números de la devastació serien més grans. Aquesta certesa es va enfortir després delsincendis de meitat d’any. Els estats de Pará, Rondônia, Mato Grosso i l’Amazones van representar el 84% del total desforestat: uns 8.213 quilòmetres quadrats.

La desforestació de la selva amazònica va arribar a lapitjor xifra el 1995, quan es van destruir 29.100 quilòmetres quadrats d’àrea vegetal. La millor dada va ser el 2012, amb 4.500 quilòmetres quadrats aniquilats.

Les xifres d’aquest altre espant van ser presentades aquest dilluns a desgrat pelministre de Medi Ambient, Ricardo Salles, un funcionari que ha pregonat amb insistència la sortida del Brasil de l’Acord de París. Salles es va veure obligat a reconèixer que l’increment dels números s’ha degut a l’«economia il·legal» que impera a l’Amazònia i és tolerada per la ministra d’Agricultura, Tereza Cristina, una aliada dels grans grups agropecuaris i fusters.

«Psicosi ambiental»

Notícies relacionades

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Salles va negar que els discursos antiambientalistes de Bolsonaro hagin incidit en els nivells de desforestació. «Gran part del problema prové de la gestió anterior». El capità retirat ha atacat amb duresa les organitzacions no governamentals, intel·lectuals i científics que defensen la preservació de l’ecosistema. El mandatari va arribar a assegurar enmig dels incendis a l’Amazònia que el director de l’INPE, Ricardo Galvão, podria estar «al servei d’alguna oenagé» i que les dades creixents sobre desforestació no coincidien amb la realitat. «Entenc la necessitat de preservar, però la psicosi ambiental ha deixat d’existir amb mi», va dir el juliol.

França i Irlanda han condicionat el seu recolzament a la ratificació de l’acord de lliure comerç entre el Mercosur i la Unió Europea que Bolsonaro respecti els compromisos ambientals que el Brasil va assumir en l’Acord de París.