La tecnologia esbossa una mobilitat més segura, neta i sense embussos

La mobilitat del futur ja és aquí. L’Smart Mobility Congress (SMC) de Fira Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), ha reunit aquesta setmanamés de 100 companyies de tot el món, des de ‘start ups’ fins a multinacionals, amb idees per fer molt més segurs, sostenibles i, en definitiva, intel·ligents els desplaçaments urbans. Des d’‘apps’ col·laboratives que indiquen l’aparcament més pròxim per evitar estar fent voltes fins a plafons informatius que fomenten la combinació de diferents transports públics, passant per minibusos autònoms que no només no contaminen, sinó que netegen l’aire. 

El trànsit rodat és el principal responsable de la pol·lució a grans ciutats com Madrid i Barcelona, totes dues advertides per la Unió Europea (UE) per superar durant anys els nivells de contaminació fixats. Un passeig per l’SMC, una cita emmarcada dins de la novena edició de l’Smart City Expo World Congress, que aquest any ha superat els 24.000 assistents (un 15% més que el 2018), ofereix solucions de tot tipus, complementàries de mesures com la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2020 i amb la qual amb prou feines es reduirà el 20% de les emissions. Queda molt per fer i tocarà implantar altres mesures a les ciutats compromeses amb la salut de la seva ciutadania, començant per l’electrificació de la flota de taxis i autobusos públics, una assignatura pendent en la qual les administracions implicades han començat a treballar.

Minibús amb filtre

¿I si a més de no emetre gasos els vehicles netegessin l’aire? Això seria un ‘win win’ en tota regla. Amb aquesta idea, l’operador de mobilitat espanyol Vectalia va presentar al saló l’Streat Bus, un vehicle amb capacitat com a mínim per a 20 passatgers, amb la possibilitat de ser autònom –a les ciutats on la legislació no ho permeti s’hi pot afegir un mòdul per al conductor– i un gran mòdul de filtre al frontal. «No només no contamina, sinó que deixa l’aire net de partícules nocives i de pol·len en suspensió trobats en l’aire durant el seu recorregut», recalca el director de màrqueting de la companyia, Andrés Pinate, que també destaca la possibilitat d’integrar a la part posterior un caseller per deixar-hi i retirar-hi paquets.  «Entenem que en el futur no hi haurien d’haver més vehicles autònoms repartint, sinó que es poden aprofitar els viatges. La mobilitat del futur serà sota demanda. Les milers de persones usuàries del transport entraran en un gran algoritme i es desplaçaran juntament amb els enviaments», avança Pinate.

La sostenibilitat d’aquest model creat per aquesta empresa fundada a Alacant, que podria començar a circular en 10 anys pels carrers (tardança atribuïble «sobretot a la legislació, perquè el ‘software’ ja està creat), apunta Pinate, també és sostenible perquè totes les peces mecàniques i internes podran ser impreses amb una impressora 3D, cosa que permet estalviar-se enviaments i la seva consegüent empremta de carboni.

‘Sharing’ i bateries de lloguer

Part del sector automobilístic va mostrar el seu compromís amb aquesta lluita, la del canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica com a problema de salut pública. És el cas de Seat, que va presentar la seva nova unitat de negoci Seat Urban Mobility, que integrarà la seva plataforma de ‘carsharing’ Respiro (de moment només presenta servei a Madrid i l’Hospitalet), i el seu acord amb l’empresa catalana Silence per a la fabricació de motocicletes 100% elèctriques.

Els responsables de Silence, fundada fa vuit anys a Molins de Rei (Baix Llobregat) i centrada en el sector de les motocicletes elèctriques, confien a revolucionar el sector de l’electromobilitat gràcies a les seves bateries extraïbles i el seu model de subscripció.  Les bateries, que serviran per a tots els models de la companyia, tenen un sistema tipus ‘trolley’ que permet moure els seus 35 quilos amb facilitat fins a una presa de corrent. L’empresa també ultima el desplegament d’unes estacions o ‘hubs’ de bateries per al 2020, començant per les seves botigues i llocs privats, com aparcaments de pagament. «Els clients de Silence no comprarien una bateria sinó que pagarien una subscripció, en la qual pagues uns 20 euros al mes i tens unes dues o tres càrregues gratuïtes, que són uns 300 quilòmetres», ha avançat el director general de la companyia, Carlos Sotero, convençut de les possibilitats d’aquesta nova estratègia.

«Això ens permetrà trencar dues de les barreres més importants que tenen els vehicles elèctrics lleugers: primer, la infraestructura de recàrrega, perquè tots sabem que a curt i mitjà termini no n’hi haurà suficients per carregar tots els vehicles elèctrics, i el cost del vehicle elèctric, que ara com ara és més cars per la bateria», va afegir durant la seva presentació al congrés.

Estacions de recàrrega

Una idea similar, amb bateries intercanviables però per a automòbils, va ser presentada per l’empresa Nio, fundada amb capital xinès fa cinc anys amb la idea de plantar cara a Tesla, el seu principal competidor. Actualment, uns 30.000 cotxes d’aquesta marca, tipus SUV, circulen per territori xinès. «No s’espera que arribi a Europa abans de dos anys, principalment per la infraestructura. La companyia aposta per bateries intercanviables i les ‘battery swap station’ –on es canvien en uns quants segons– i no les càrregues ràpides convencionals. Així, el client compra el cotxe i Nio s’encarrega de gestionar les bateries i ofereix una xarxa d’estacions de bateries totalment gratuïtes», explica un dels enginyers encarregat del disseny de la companyia, Aleix Fernández, un català establert a Munic, on l’empresa té seu.

El problema de la contaminació no se solucionarà només amb cotxes elèctrics, i l’electricitat és molt més barata a la Xina, admet Fernández, però una substitució dels vehicles contaminants per aquests 100% elèctrics milloraria considerablement la qualitat de vida a les ciutats.

‘Apps’ i pantalles interactives

A Fira de Barcelona també es van presentar semàfors bidireccionals, que no només es limiten a mostrar els tres clàssics colors a vianants i conductors.  «La informació sobre els semàfors arriba a l’aplicació i et permet anar enllaçant els verds sense acceleraments que emetin mals fums. Et recomana anar lent si agafes un vermell per no córrer i després esperar al semàfor», explicava a l’estand de la companyia un dels seus responsables, Martin Ha. El model, que les ciutats interessades ja poden encarregar a la companyia, també inclou uns llums projectats a les voreres. «Està pensada per millorar la seguretat a les interseccions, sobretot aquelles situades a prop de guarderies i escoles. També serveix per a la gent que camina mirant el mòbil», afegeix Ha.

Un ús més habitual d’aplicacions com Easy Park, creada el 2000, també pot servir per a moltes tones de CO₂a l’evitar fer voltes i més voltes a la recerca d’aparcament. També s’estalvia temps i diners. Un dels representants de l’‘app’ al congrés, David Castaño, explicava el seu funcionament a les persones interessades: «Al posar-hi la destinació, l’aplicació et porta per la ruta més òptima i t’indica el temps que tardaràs a trobar-ne aproximadament. L’usuari pot valorar si li compensa anar amb cotxe o potser decideix anar-se’n directament a un aparcament de pagament, ja que d’aquesta manera l’usuari deixa de fer voltes, perdre temps i contaminar. Al final guanya tota la ciutat».

Aquesta aplicació –que actualment funciona a Barcelona, Madrid, Tarragona i Albacete– ofereix una «tecnologia predictiva» basada en la informació oferta automàticament pels mateixos usuaris i creuada amb un model estadístic propi.

Més informació

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Conèixer al moment l’estat de totes les línies, tenir els trens a un parell de ‘clics’ i disposar d’informació sobre afectacions i retards. Tot això i molt més serà possible amb el nou plafó informatiu i interactiu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que serà una realitat el 2020. «Quiosco està en fase de prova; s’estan depurant les funcionalitats. Després crearem el prototip i n’instal·larem un de veritat per posar-lo a prova», explicava el director d’Infraestructura d’FGC, Albert Tortajada, que va puntualitzar que aquests plafons només estaran disponibles, en principi, a les principals estacions. «En les petites és millor recolzar-se en sistemes personals, com les aplicacions», va afegir.

A l’estand d’FGC també es podia veure com funcionava un delstres simuladors que utilitzen per entrenar els nous conductors i reciclar els titulats i la seva ecocalculadora. Aquesta eina permet conèixer i comparar l’impacte mediambiental d’un cotxe i un tren d’FGC. «Busca sobretot conscienciar que el transport públic ajuda a millorar la qualitat de l’aire i combat el canvi climàtic, que si bé és conegut, aquesta ecocalculadora el fa més tangible. Desmunta idees equivocades, com que el transport públic és car. Si el comparem amb el cost real, no el percebut, de moure’s amb cotxe, per exemple, realment l’estalvi és important», assegura Tortajada. L’ecocalculadora va ser recentment reconeguda com a bona pràctica de responsabilitat social i sostenibilitat a l’estar alineada amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).