El reconeixement facial busca marc legal

Reconèixer una persona pel seu rostre ja és una cosa que les màquines fan millor que els humans. La tecnologia ha evolucionat tant que «per la cara» es pot accedir a un avió (Air Europa o Iberia), pagar factures (Banc Sabadell, Caixabank), obrir un mòbil (Apple), una porta (control d’accessos) o evitar una cua, per exemple. Però les màquines també «per la cara» poden saber coses com estats d’ànim o malalties, i, més enllà, aventurar les intencions de les persones, creuant milers de milions de dades que no només identifiquen algú entre la multitud, sinó que també prediuen el comportament futur, gràcies a la intel·ligència artificial. 

Algunes d’aquestes aplicacions convertides en serveis són legals i d’altres poden no ser-ho tant. Per això, aquests dies organismes com el Consell d’Europa o el Tribunal Suprem dels EUA debaten quins són els límits de la intel·ligència artificial per finalitats de seguretat o per interessos comercials. I en aquest debat participen des de governs i juristes a usuaris, universitats, científics i empreses com ara Facebook, Google, Amazon o Apple. 

Només per a la UE en aquests moments hi ha quatre grups d’experts elaborant informes oficials sobre la intel·ligència artificial, i el Consell d’Europa demà inaugura un congrés per intentar aclarir una posició comuna. «Més que una regulació exhaustiva, la UE està intentant definir un marc ètic i un sistema de certificació de la intel·ligència artificial que faci que resulti confiable. Com una ISO de la intel·ligència artificial que permeti crear un marc de confiança. El problema està en el fet que hi ha una part inexplicada d’aquests sistemes, les anomenades ‘caixes negres’, que fan molt difícil aplicar drets com el consentiment o la reclamació», diu Itziar de Lecuona, subdirectora de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona. 

Guerra entre gegants

D’una banda és difícil detallar a un usuari quines dades se li agafaran i per a què, perquè els sistemes gairebé avancen sols. I a més, perquè un sistema d’intel·ligència artificial sigui perfecte, necessitaria les dades de tots els humans, recorda Andreu Veà, ex-Digital Champion of Spain.

«És la competència que hi ha subjacent entre Google i Amazon amb els seus assistents de veu, que també comencen a incorporar les pantalles: qui ha vist o sentit més persones». O de Facebook i Apple amb el seu reconeixement de fotos i empremtes. Amazon fins i tot comercialitza un servei perquè les pimes puguin implementar reconeixement facial utilitzant la seva tecnologia, basat en el que han après amb els seus usuaris. És l’Amazon Rekognitioni forma part del seu Amazon Web Services. Google Cloud encara no ho ha fet, perquè esperen, diuen, que el Suprem dels EUA es pronunciï sobre el cas delsusuaris d’Illinois contra Facebook, que ha de decidir si la xarxa social podia identificar de forma indiscriminada tots els seus usuaris a les fotos alienes a través de les suggerències d’etiquetatge. 

El Reglament Europeu de Protecció de Dades, vigent des de maig del 2018 però pendent d’aplicació en moltes de les legislacions estatals, prohibeix identificar una persona per un únic tret biomètric, excepte si en dona el consentiment. Tot i així, deixa de ser rellevant si intervé la seguretat nacional.

Per això, on el reconeixement facial comença a guanyar clients és en el control de fronteres, des dels EUA a Israel, o en control ciutadà a Londres o a la Xina. Espanya, sense anar més lluny, aquest estiu va instal·lar 35 càmeres que permeten identificar sospitosos, sobretot de terrorisme, entre les 60.000 persones que cada dia creuen la frontera a Ceuta i les 40.000 a Melilla. Segons un portaveu d’Interior «el sistema només està en proves». «S’ha fet amb l’autorització del Tribunal Suprem, que ha hagut d’emetre un informe sobre llocs sensibles, per exemple on hi hagi menors o es pugui vulnerar la privacitat de les persones», explica Miguel Mendoza, responsable comercial IBS de Thales España, responsables del projecte. A Ceuta també s’ha implantat a altres zones, com al conflictiu barri del Príncipe. «Només s’identifiquen els sospitosos i les dades s’esborren al cap d’un mes». Això sí, si ets a la llista negra, els registres es mantenen.

Camps de futbol i grans magatzems

Hi ha sistemes similars que s’instal·len cada vegada més en camps de futbol, empreses, edificis oficials, casinos o centres comercials, o per seleccionar característiques dels donants en clíniques de reproducció assistida. «En botigues no es poden instal·lar als passadissos perquè gravaries indiscriminadament, però sí a zones on hi ha articles atractius per als lladres», afirma Mendoza. Abans ho feien els vigilants, i ara ho fa una màquina que no descansa. 

Les càmeres són cada vegada més sofisticades i arriben fins als 12 megapíxels (les frontals de mòbils d’última generació arriben a 16 mpx), tot i que els experts afirmen que també depenen de condicions de llum, posició del subjecte... El ‘software’ que gestiona les càmeres més avançades també permet incorporar paràmetres de moviments i distingeix si el subjecte fins i tot si porta ulleres, perruca o màscares. «Només poden identificar humans. Si hi introdueixes dades biomètriques com imatge o fins i tot l’alçada, complexió, color de cabell i d’ulls... t’ofereix els resultats més pròxims», diu Elena Mulero, directora de seguretat de Protimsa, els distribuïdors de càmeres Avigilon a Espanya. 

Drons amb el 5G

Notícies relacionades

Les ulleres del Gran Germà xinès

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

L’argument per captar els usuaris és la comoditat: permet alleugerir cues o evitar desplaçaments. I hi ha previsions d’instal·lar-los també en drons, tot i que caldria esperar el 5G. De moment, els fabricants encara no les instal·len. «Que agafin les teves dades és part de ser un ciutadà digital, no ens en podem escapar», afirmava Rumman Chowdhury, responsable d’intel·ligència artificial a Accenture,al Digital Future Society, celebrat aquesta setmana a Barcelona sobre el reconeixement facial. 

«El consentiment no pot ser l’únic requisit ni l’única vàlvula de privacitat, perquè això és l’aplicació d’un concepte analògic al món digital. Utilitzar bé la intel·ligència artificial pot facilitar prendre millors decisions. És una oportunitat boníssima, però amb decisions analògiques és impossible avançar», diu De Lecuona.