OPERACIÓ POLICIAL

Interceptat un submarí amb 3.000 quilos de cocaïna a la costa gallega

La policia ha detingut dos dels tripulants de l'embarcació, procedent de Llationamèrica

b52bc3a9-dd0a-4e23-a30f-11fecc5dcadf-hd-web / periodico

6
Es llegeix en minuts
D.GARCÍA/M.FONTÁN/U.FOCES/F.G.S.

Les costes de Cangas són testimoni d’excepció de la caiguda del primer narcosubmarí transoceànic del que es té constància a Europa, una embarcació que hauria creuat l’Atlàntic amb suposadament 3.000 quilos de cocaïna a bord. La tripulació hauria decidit diumenge a la matinada enfonsar la nau a la ria d’Aldán-O Hío, a l’altura de Punta Couso, al sentir-se descoberta i perseguida per un operatiu policial conjunt de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Servei de Vigilància Duanera. Dos tripulants ecuatarians van ser detinguts, mentre que un tercer va aconseguir fugir, segons informa Faro de Vigo,Faro de Vigo capçalera del grup Prensa Ibèrica.

El contingut i la possible quantitat de la partida que hi ha dins d’aquest submarí són encara conjectures. Els bussejadors del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de l’Institut Armat no van aconseguir accedir a l’interior del submergible. Va ser impossible treure’l a la superfície i aquest dilluns està previst que des de primera hora del matí es reprenguin els treballs. Aquest transcendent cop policial no va ser casual. Les fonts consultades expliquen que des de fa temps hi havia un operatiu conjunt en què participen el Grup ECO de la Guàrdia Civil, el GRECO de la Policia Nacional i l’SVA, amb recolzament d’altres organismes internacionals.

En el marc d’aquesta investigació sobre tràfic de drogues, dijous s’hauria rebut un avís gràcies a aquesta col·laboració internacional advertint que un narcosubmarí es dirigia cap a les costes de Galícia. El lloc des del qual va sortir el submergible es creu que va ser Guyana o Surinam, a prop de la desembocadura del riu Orinoco (Veneçuela), tot i que la cocaïna procediria de Colòmbia. Fonts consultades asseguren que la nau es va dirigir inicialment cap a les illes Açores, probablement per rebre combustible en algun punt proper i seguir amb el viatge. Després s’hauria dirigit cap a la ria d’Ares, a la Corunya. De moment no se sap si el gir cap al sud de les costes gallegues estava inicialment previst o si va poder estar relacionat amb alguna incidència en l’artefacte o amb l’accident del quimiquer «Blue Star», que ha mobilitzat a un important operatiu de rescat en aquest lloc.

Tres dies de seguiments

L’operatiu policial feia almenys tres nits que intentava seguir la pista a aquest narcosubmarí. L’embarcació no té res a veure amb l’artefacte artesanal interceptat el 2006 a la ria de Vigo. És una màquina més sofisticada. La nau podria mesurar entre 15 i 20 metres d’eslora i els esforços de l’operatiu policial se centren ara a reflotar-la. Les tasques estan sent complicades per les condicions meteorològiques i del mar. El batiscaf està enfonsat a uns 30 metres de la costa, en una zona situada entre les les platges de Rabáns i O Foxo, molt a prop de Punta Couso, a la parròquia canguesa d’O Hío. Segons les fonts consultades es trobaria a uns quatre o cinc metres de profunditat, tot i que amb prou feines era possible distingir-lo per les condicions del mar.

La Guàrdia Civil mantenia tallats aquest diumenge els accessos a aquest lloc i no era possible passar de la piscifactoria que hi ha allà. La recerca del tripulant que va fugir va mobilitzar també ahir un enorme operatiu per aquesta zona d’O Morrazo. Rere aquest transport de cocaïna estaria un càrtel sud-americà en col·laboració amb algun clan d’Arousa, tot i que no es descarta que hi hagi involucrades persones d’altres localitats gallegues. De fet, en les últimes jornades hi va haver vigilàncies i seguiments a Vigo. Feia tres dies que els investigadors intentaven trobar el narcosubmarí i l’operació es va precipitar la matinada de dissabte a diumenge, quan els tripulants es van veure descoberts. El més probable és que s’acostessin a costa per enfonsar la nau i escapar. El lloc on va quedar embarrancada és perillós a causa dels fons rocosos. 

Gran desplegament

Durant tota la jornada hi va haver a terra un desplegament de Guàrdia Civil i Policia Nacional, mentre que al mar hi havia la patrullera «Río Guadalope» de la Guàrdia Civil, una llanxa de Duanes i la «Salvamar Mirach», de Salvament Marítim i amb base a Cangas. Al llarg del matí es van mobilitzar els GEAS de la Guàrdia Civil, que van començar les immersions passades les dues de la tarda. Les fonts consultades expliquen que en el moment de mobilitzar els mitjans no se’ls va explicar en què consistia l’operació i no van rebre tota la informació fins que van arribar a la zona. La Guàrdia Civil no només tenia tallats els accessos a aquesta zona de la costa, sinó que tenia punts de control en zones d’O Hío. Els cotxes que procedien dels llogarrets de Vilanova i Pinténs i que sortien de la parròquia eren aturats i es requeria els ocupants que obrissin els maleters. Aquest esdeveniment va generar una gran expectació i moviment de curiosos, que malgrat la pluja i el vent es van acostar al lloc per seguir en la distància les maniobres per intentar reflotar l’inèdit narcosubmarí. 

Un inèdit mètode a Espanya però habitual a Sud-amèrica i els EUA

Mai abans a Europa els cossos i forces de seguretat havien tingut davant de si un narcosubmarí com el que aquest dilluns s’intentarà treure a la superfície a Aldán. Un submergible capaç de realitzar un trajecte de gairebé 4.000 milles per superar la distància entre Sud-amèrica i Galícia. Això no significa, no obstant, que aquest tipus de batiscafs no solquessin abans aquestes aigües.

De fet, una forta sospita dels grups d’elit que combaten el narcotràfic és que a les costes gallegues, en els últims anys, ja van entrar partides que van viatjar en aquests artefactes. Detinguts en antics operatius haurien aportat informació sobre això. També se sap, per exemple, que una potent xarxa gallegovalenciana va estar en negociacions fa una dècada per intentar adquirir-ne un. Molts indicis, però el problema per als investigadors era que no aconseguien capturar-ne cap. Aquest diumenge, en un cop d’enorme transcendència, per fi van tenir davant de si l’evidència.

El que a Espanya sorprèn, és un mètode habitual dels narcos a Sud-amèrica i els Estats Units des de la dècada dels 90. Al principi més rudimentaris, els submarins utilitzats en aquelles latituds s’han tornat més veloços i sofisticats, i amb més capacitat per a les partides. Els capos inverteixen en els submergibles sabedors que, si la cocaïna arriba a destinació, el benefici que obtindran els compensarà, i molt, la despesa.

Notícies relacionades

Un batiscaf com el de Cangas superaria els dos milions d’euros. Si els tripulants es veuen sorpresos, la norma és enfonsar-los. Fins i tot si completen el treball amb èxit, se’n solen desfer. Fa mesos transcendia un espectacular operatiu dels Guardacostes dels EUA. El vídeo mostrava com dues patrulles perseguien a tota velocitat al submergible, visible en part des de la superfície. Al crit de «¡Alto el teu barco!», finalment dos agents van saltar sobre el batiscaf i van colpejar l’escotilla. Un narco va acabar sortint i es va entregar.

En països com Colòmbia, amb rius que creuen la selva i acaben a l’oceà, hi ha drassanes clandestines per construir batiscafs. Fins i tot a Pablo Escobar se li va atribuir un sofisticat submarí verd trobat en un rierol. L’Armada d’aquell país fins i tot va crear museus per exhibir submergibles confiscats.