Comprensió lectora, una assignatura pendent dels menors

¿Com llegeixen les nenes i els nens espanyols? ¿Ho fan fluidament? ¿Comprenen el que llegeixen? ¿Són capaços d’argumentar a favor i en contra d’un text? Són preguntes que hauria de respondre l’informe PISA, el programa internacional per avaluar els estudiants de 15 anys i les conclusions dels quals es coneixeran dimarts. Després de detectar anomalies a Espanya (els xavals, sospitosament, van dedicar escassos segons a respondre els qüestionaris) l’OCDE ha decidit ajornar la publicació de les dades sobre la lectura. A falta d’aquest estudi, vam contactar amb professores de secundària i primària per fer-los una pregunta: ¿Comprenen els menors el que llegeixen? La resposta és variada ino convida precisament a l’entusiasme. En el que totes les docents estan d’acord és que la comprensió lectora ha de començar a treballar-se no ja a primària sinó a l’últim curs d’infantil(cinc anys). Si no, quan aquests alumnes arriben a l’institutja és massa tard.

«És igual com de bé llegeixi un alumne o com de bé sumi i resti, si no és capaç de comprendre textos o frases estàabocat al fracàs escolar en totes les assignatures. No és una qüestió només de Llengua o Literatura. Som davant d’un problema gravíssim perquè comprendre és la base de tot». Així ho adverteixAdriana Espinos, professora de Llengua i Literatura en un institut madrileny, amb alumnes d’entre 12 i 18 anys. «Els reparteixo retalls de notícies i els saben llegir. Però si els dono un article d’opinió són incapaços de veure si l’autor, per exemple, ha utilitzat la ironia. Tampoc són capaços de fer una crítica amb arguments a favor i en contra», afirma.

Espinos destaca que el problema s’origina a primària, on els mestres es troben un currículum enorme que els obliga a ensenyar continguts innecessaris en aquell moment i els impedeix centrar-se i insistir una vegada i una altra en la comprensió lectora.

La base, a infantil

Primària és fonamental, però a Infantil ja s’haurien de posar els primers fonaments respectant, és clar, el nivell maduratiu de cada nen. Pilar Martínez, mare d’una nena de sis anys, es va adonar de la importància de la comprensió lectora quan, el curs passat, la mestra d’infantil li va comentar, pletòrica, que bé que comprenia la seva filla. «M’és una mica igual si, a aquesta edat, els nens llegeixen bé o malament. El que vull és que comprenguin el que llegeixen. Si no s’aconsegueix és un dels principals factors de fracàs escolar», li va dir en aquella ocasió. A primer d’infantil, a l’escola concertada on acudeix la filla de la Pilar, els nens tenen un llibre titulat ‘Compressió lectora’ en què han de relacionar petites frases –per exemple, les normes d’una piscina– amb fotos.

En altres escoles s’ha imposat, a partir de tercer de primària, l’anomenat ‘pla lector’,iniciativa en què cada alumne porta un llibre a l’escola. «A final de curs tots han llegit els llibres de tots i han d’omplir una fitxa amb els personatges i la sinopsi. Per fer això s’han d’haver assabentat del que han llegit», afirma Juan Pastor, el fill de 10 anys del qual és un fanàtic de les novel·les ‘Els futbolíssims’. «Li agrada llegir, però els pares i les mares, en general, tenim una guerra àrdua i diària amb les pantalles. Si fos per ells, es passarien tota la tarda amb la tablet». EL PERIÓDICO va analitzar al març els hàbits lectors dels adolescents. El titular ho deia tot: «Si tinc una estona lliure prefereixo el mòbil al llibre».

Atenció i paciència

Les noves tecnologies han fet que el llenguatge dels més joves passi de ser escrit a visual.«Un text escrit els costa perquè requereix atenció i paciència, dues assignatures pendents»,diu una professora de secundària que prefereix no donar el seu nom. No es tracta d’un obstacle especialment greu perquè és qüestió de «pràctica i esforç». El que té menys solució, afegeix, són els estudiants d’ESO i batxillerat que saben llegir però són analfabets funcionals. «Llegeixen, sí. Però si els preguntes què han llegit no t’ho saben dir», afirma.

Segons l’opinió de la docent, l’arrel del problema és a les aules saturades d’alumnes i els professors desbordats, incapaços de treure temps per donar una empenta a aquells que ho necessiten. «Cal buscar solucions a primària, perquè a secundària els nens que no comprenen estan sentenciats. Si volem que l’Educació sigui de veritat inclusiva i de qualitat necessitem més docents de recolzament i baixar les ràtios de les aules».

Desigualtat social

Teresa Esperabé, mestra i delegada de CCOO Educació i responsable de Polítiques Educatives, explica que la comprensió lectora implica tres nivells: literal (saber llegir), interpretativa (detectar ironies o metàfores) i profunda (llançar arguments a favor i en contra del text). A mesura que es passa de curs, la comprensió costa més als alumnes. Per això és tan important insistir des de l’etapa d’infantil, així com que elspares i les mares facin un acompanyament. «Llegir contes cada nit és fonamental. Igual que tenir un oci cultural de museus, biblioteques, concerts, viatges i excursions. Les famílies amb més capacitat econòmica ho poden assumir. ¿Però què passa amb els que manquen d’aquests recursos? L’escola està perquè tots els nens tinguin igualtat d’oportunitats, però les retallades en educació impedeixen que sigui així».

Notícies relacionades

Com fer que els teus fills odiïn la lectura

No traieu el mòbil als nens, traieu-lo als pares

Si la comprensió lectora no estableix les seves bases l’últim any d’infantil i primària, quan els menors arriben a secundària ja és tard. Marta Babé, professora d’institut i membre de l’associacióMejora tu Escuela Pública, assegura que la majoria dels seus alumnes no tenen gaire interès a aprendre i només volen aprovar l’examen. «No atenen, no estudien, no llegeixen, no fan exercicis, així que el dia de l’examen diuen que s’estressen. ¿Per què? Perquè han adquirit pocs coneixements i creuen que llegint-ho unes hores abans és suficient per aprendre. Els costa escoltar i molt més raonar, així que es perden com de meravellós és descobrir coses noves i aplicar la lògica per entendre i aprendre. Quan senten curiositat per aprendre, ensenyar és deliciós. Però costa molt arribar fins allà».

 ► Més informacions de Mames, papes i nens

Mames, papes i nens