Instagram elimina alguns filtres per protegir la salut mental dels usuaris

Hi ha racons del món en què les fotografies no generen cors. En alguns llocs d’Austràlia, el Brasil, el Canadà, Irlanda, Itàlia, el Japó i Nova Zelanda, els ‘likes’ han desaparegut d’algunes xarxes socials. El fenomen no és casual. Fa alguns mesos Facebook i Instagram van anunciar que farien un experiment per esbrinar com reaccionen els usuaris a una vida sense ‘m’agrades’. La mesura es planteja com una eina per mitigar els efectes adversos de la pressió social que suposa aconseguir aquestes insígnies d’èxit digitals. Una cosa que, paradoxalment, està generant malestar entre els cibernautes.

Ara, després del boom dels filtres de realitat virtual enfocats a l’embelliment, Instagram ha decidit posar fre a aquest fenomen viral. La plataforma ha anunciat que anirà eliminantprogressivament tots elsfiltres que promoguin directament o indirectament la cirurgia estètica extrema. La xarxa argumenta que l’objectiu no és cap altre que protegir la salut mental dels usuaris ja que, segons denuncien els experts, la imatge distorsionada oferta per aquestes màscares digitals està afectant negativament l’autoestima dels usuaris. «La popularització d’aquests filtres fa que un se senti inadequat al món real i pot desencadenar un trastorn dismòrfic», denuncien els metgesdes de les revistes especialitzades. 

L’impacte real del món digital

En el focus, els filtres d’embelliment creats pels mateixos usuaris de l’app a través de la plataforma ‘Spark AR’, un canal perquè creadors de continguts independents puguin elaborar els seus propis dissenys, pujar-los a la plataforma i compartir-los. La creació d’aquest canal l’agost d’aquest any ha aconseguit que en només uns mesos el nombre de màscares de realitat augmentada, anteriorment d’autoria exclusiva d’Instagram, augmentés a un ritme vertiginós. La plataforma, de fet, ja proporciona als seus usuaris la tecnologia que fa possible els filtres de realitat augmentada per crear les seves pròpies màscares personalitzades. L’eina es basa en sistemesd’intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic amb què és possible analitzar una imatge, reconèixer una cara i crear una màscara tridimensional en què quedin assenyalades totes les faccions del rostre. A partir d’aquí, l’usuari només necessita afegir les distorsions que desitgi sobre aquesta màscara i aquestes es veuran reflectides en temps real en la imatge captada per la càmera.

Actualment, entre les més populars, hi ha aquelles que ‘caricaturitzen’ les faccions del rostre. Ulls més brillants, sempre ben maquillats, amb unes pestanyes d’escàndol. Llavis gruixuts i ben definits. Pòmuls marcats. Nas fi. Alguna piga. Per a alguns, el rostre ideal amb un toc d’humor i purpurina. Per a altres, una font d’inseguretats. Els professionals del món de l’estètica i de la psicologia alerten que, en l’‘era de les fotografies filtrades’, la popularització d’aquestes màscares digitals està generant falses expectatives sobre com hauria de lluir un rostre per considerar-se bonic. Ja el 2017, un estudi de la Royal Society apuntava que Instagram i Snapchat eren les xarxes socials que tenien el pitjor impacte en la salut mental dels usuaris. El seu ús s’ha relacionat, per exemple, amb sentiments d’ansietat, depressió i malestar amb la pròpia imatge. 

«Els responsables de les xarxes socials són molt conscients de l’impacte d’aquestes plataformesen la societat. Per això mateix no ens hauria d’estranyar que prenguin decisions que, tot i que puguin semblar impopulars, estan pensades per protegir el benestar dels usuaris», explicaGemma San Cornelio, investigadora especialitzada en cultura digital, pràctiques artístiques i nous mitjans de la Universitat Oberta de Catalunya. «Ara són les mateixes plataformes les que estan promovent noves línies d’estudi per mesurar el seu impacte, mitigar els seus efectes negatius i promoure un ús més saludable d’aquestes eines tecnològiques. Les xarxes saben que poden generar malestar i, pel que sembla, són les primeres a voler entendre la magnitud del problema i proposar solucions», afirma la investigadora del projecte‘Selfies Stories’, entre d’altres.

El valor d’una imatge perfecta

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A plataformes digitals com Snapchat o Instagram, dedicades completament a la imatge, s’estima que fins al74% de les imatges compartides són ‘selfies’ dels usuaris. Aquest entorn, expliquen els experts, es converteix en el caldo de cultiu perfecte per perpetuar la idea que tothom és més guapo i més feliç del que és realment. Això, al seu torn, pressiona els usuaris per compartir només aquelles imatges que encaixin en aquest ideal. «Cada xarxa té la seva idiosincràsia. I en el cas d’Instagram el que predomina és el barem estètic. La cultura digital no és la culpable de la imposició d’uns estàndards de bellesa irreals, sinó que és el mitjà a través del qual es canalitzen aquestes noves inquietuds», afirma San Cornelio. L’experta nega que aquest marc s’hagi d’interpretar com un signe de superficialitat o narcisisme de les noves generacions i suggereix observar-ho com el simple símbol d’una època. És a dir, que la ‘dictadura estètica’ d’Instagram seria, en si mateixa, una icona. 

Aquesta nova ‘obsessió’ per brindar una imatge perfecta a les xarxes socials també ha conduït a una nova manera d’utilitzar tant les xarxes socials com els filtres de realitat augmentada. «Cada vegada són més els usuaris que creen comptes paral·lels als seus perfils oficials per compartir un contingut molt més natural i espontani. I aquí també veiem una gran abundància de filtres i ‘selfies’», diu la investigadora. «Aquest fenomen pot interpretar-se com una prova més que l’entorn creat a les xarxes socials és una part molt important de la identitat individual i social dels nostres dies», afirma la investigadora.