El millor professor de química d'Holanda és espanyol

Comença les seves classes ambmúsica. Beethoven, per exemple. Després, posa un vídeo al projector i els alumnes veuen comcrema un llumí. Més tard, i sense un sol full d’apunts, agafa els seus guixos de colors i comença a escriure fórmules a la pissarra. Les explica amb passió. Diu als seus alumnes que la química orgànica no és tan ferotge com pinta. I els parla de cine. DeJulia Robertsi el crom, deMatt Damoni la química orgànica, deSean Conneryi els radicals lliures.

Professor i investigador a launiversitat pública holandesa Radboud(Nimega),Daniel Blanco (Madrid, 1973)acaba de ser premiat amb el títol demillor docent universitari de química d’Holanda, atorgat per la Reial Societat de Química. El jurat ha decidit que Daniel és un mestre excel·lent. El millor del país. Un país que no és el seu. Espanya el va formar (va estudiar a la universitat pública) i anys després el va expulsar. «No vaig voler anar-me’n. Però lafalta d’oportunitatsper als docents i els investigadors és feridora. No em vaig voler convertir en un zombi desmotivat més dels molts que veia pels passadissos del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)», explica. Tampoc va voler capbussar-se a l’«endogàmic» món de la universitat espanyola, on va topar amb injustes traves laborals. En la cerimònia de lliurament del premi al millor docent d’Holanda, va agafar el micròfon i va donar irònicament les gràcies a alguns dels seus professors de la Universitat Autònoma de Madrid. «Vaig aprendre molt d’ells. Vaig aprendre a com no s’ha d’ensenyar», va deixar anar.

Que espavilin i es busquin la vida

Des de fa set anys, Blanco és professor de diverses assignatures relacionades amb la química orgànica a la Radboud, una universitat holandesa on totes les classes s’imparteixen en anglès. Els seus alumnes estan en els últims anys de la carrera i tenen entre 21 i 23 anys. El Daniel no només pretén que els xavals aprenguin conceptes. Vol que sàpiguen pensar, que espavilin, que es busquin la vida i, sobretot, que separin la morralla de la informació veritable. Quan acaba el curs, al Daniel l’aplaudeixen. No fa falta que es posin a sobre dels pupitres i cridin «Oh, capità, el meu capità», ell se sent igualment el Robin Williams d’‘El club dels poetes morts’. Està convençut que una altra manera d’ensenyar és possible. Creu fermament en la revolució de l’educació i confia cegament en els joves. El futur és seu.

Ferm defensor de la cultura de l’esforç, té per lema motivar els seus alumnes. La motivació dels estudiants va ser, precisament, el tema que va desenvolupar per obtenir el seu diploma de docència. ¿Com es motiva? Aquesta és la seva recepta: «Primer, has de ser una referència per als alumnes i saber molt de la matèria que imparteixes. Els ho has de fer fàcil, tot i que no ho sigui. La dedicació és bàsica. També la passió i l’entusiasme. Has de tenir molt clars els teus objectius com a docent. Han de ser tan assequibles com desafiadors. Per a mi, és vital crear un vincle amb els estudiants, comentar-los el seu desenvolupament i triar paraules no feridores quan ho fan malament. Has de fer que les assignatures siguin entretingudes i diverteixin». ¿Com es fa tot això? «Dedicant moltes hores a preparar cada classe i sent exigent amb tu mateix i amb els alumnes».

Notícies relacionades

«Hauríem de canviar els exàmens i la forma d'avaluar els estudiants»

Els joves espanyols continuen heretant el fracàs escolar dels seus pares

Qualsevol professor que entri a classe i es dediqui a llegir una pila d’apunts hauria de ser acomiadat immediatament, segons el professor premiat. A ell sempre l’ha apassionat ensenyar. Al cap de pocs mesos d’aprovar l’assignatura de Química orgànica ja va muntar una acadèmia per ajudar estudiants. L’educació s’hauria d’escriure amb majúscules, insisteix. La docència hauria de ser una professió admirada i reconeguda, l’elit de la societat. «No obstant molta gent creu que els professors hem fracassat i no hem trobat un lloc millor on treballar», es lamenta.

Queda molt camí, però a Holanda les coses són diferents. A la facultat de Ciències han creat The Wall of Fame (el Mural de la Fama) al lloc més vistós i transitat, al costat de la cafeteria. Cada any pengen la foto del millor professor. I allà hi ha Daniel Blanco, el professor que sabia motivar els seus alumnes.