Un variat menú d'amenaces planetàries

El segle XXI s’haurà de consagrar a reparar els desperfectes planetaris que es van ocasionar al llarg del segle XX. Aquesta és la gran conclusió a la qual s’ha arribat en vista de tots els informes i cimeres internacionals, que coincideixen en el diagnòstic: la crisi climàtica, malgrat el seu nom, no afecta només el clima, sinó la Terra en el seu conjunt, com a planeta. Mai abans la humanitat s’havia enfrontat a una cosa semblant.

Pujada del nivell del mar 

El nivell del mar pot pujar fins a un metre a finals del present segle, també a Espanya, si no s’adopten les mesures necessàries per frenar el canvi climàtic. Les conseqüències afectaran tots els sectors, com el turisme, ja que moltes zones hoteleres es veuran afectades.

Des de començaments dels anys 90, el nivell del mar augmenta un ritme de 3 o 4 mil·límetres a l’any, és a dir, ha pujat vuit centímetres en els últims 25 anys, segons el plafó científic intergovernamental IPCC, però, en vista de la situació actual, la pujada serà encara més gran en les pròximes dècades.

Les zones més afectades a Espanya seran les Canàries i parts importants del Mediterrani, segons han alertat els científics espanyols Íñigo Losada i Javier Arístegui, de les universitats de Cantàbria i de Las Palmas de Gran Canària, respectivament. El nivell del mar, que s’està incrementant a tota la costa espanyola, accelerarà «considerablement» el seu ritme de pujada d’aquí a final de segle, cosa que suposarà el final de moltes platges urbanes.

«Fem el que fem, continuarà incrementant-se el nivell del mar», si bé les magnituds dependran de les polítiques de reducció d’emissions que s’adoptin «ara, no d’aquí a cent anys», afirma Arístegui.

Però hi ha altres efectes. Nacions Unides ja ha advertit que aquesta situació comportarà un augment en el nombre de ‘refugiats climàtics’, és a dir, persones que desplaçaran del seu lloc de residència a altres llocs per evitar els perjudicis del desglaç, l’escassetat d’aigua, la destrucció de les seves propietats o la inseguretat alimentària.

Onades de calor freqüents

El present any, 2019, figura entre els cinc més calorosos registrats en tota la història de la humanitat, i això és a causa del canvi climàtic, segons va confirmar al juliol l’Organització Meteorològica Mundial. Si les emissions d’efecte d’hivernacle continuen augmentant, per a mitjans de segle les temperatures mitjana a l’estiu podrien pujar fins a 4,5 graus centígrads respecte a les actuals, segons va dir Claire Nullis, portaveu d’aquest organisme. «Les intenses i extenses onades de calor porten la firma del canvi climàtic provocat per l’home», va assenyalar. Prova d’això van ser els 40 graus assolits a Bèlgica i Luxemburg, els 42,6 de París o el dia més calorós registrat en tota la història del Regne Unit. Són dades sense precedents. Aquestes onades de calor, procedents del nord de l’Àfrica i Espanya, es desplacen cap a l’Àrtic, contribuint així al desglaç.

El nombre de morts per cops de calor durant aquests episodis és cada vegada més elevada. Només a Catalunya moren cada estiu unes 300 persones per les altes temperatures, però la xifra podria multiplicar-se per vuit el 2050, segons alguns experts. El centre ISGlobal afirma que a meitat de segle el nombre d’espanyols que poden morir víctimes de la calor pot aproximar-se als 13.000.

Noves malalties

El canvi climàtic està originant l’aparició de noves malalties. En els últims anys s’hi han detectats diversos casos de transmissió del dengue a Croàcia, França i també Espanya, amb dos casos a Múrcia i Barcelona. Ja el 2017 es van registrar dos focus de chikungunya (malaltia vírica de l’Àfrica negra) a França i Itàlia. Un altre temor dels experts és que el virus del Nil occidental pugui propagar-se ràpidament per la major part dels països del Mediterrani. Igualment, es pot agreujar la resistència dels bacteris als antibiòtics, a causa de l’ús abusiu i inapropiat. L’obesitat, a causa del consum d’aliments totalment insans, es converteix en una plaga creixent al món.

Crisi alimentària 

Segons alerta Intermón/Oxfam, la crisi climàtica posa en perill la producció d’aliments tan bàsica com el blat, i això significa que centenars de milers de persones la vida de les quals depèn del seu cultiu estan en risc de perdre-ho tot. I no només això: si els cultius escassegen, els preus es disparen. Això afecta tots els consumidors, si bé als països menys desenvolupats, amb altíssims índexs de pobresa, les conseqüències poden ser devastadores. La mateixa ONG adverteix que l’escalfament global i la falta d’aquest aliment bàsic deriva en guerres i migracions de pobles sencers. Però, a més, el canvi climàtic dispararà les plagues d’insectes i això agreujarà les pèrdues no només en collites de blat, sinó també de blat de moro, arròs i molts altres cultius a tot el món. Segons un estudi publicat per la revista ‘Science’, per cada grau centígrad que augmenti la temperatura, les pèrdues a les collites de blat, blat de moro i arròs s’incrementaran entre un 10% i un 25%.

Extinció d’espècies 

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

La ja preocupant extinció d’espècies a causa de l’acció de l’home s’accelera amb el canvi climàtic. Els exemples proliferen: els ossos polars s’ofeguen a l’Àrtic al fondre’s el seu hàbitat natural, mentre que els ocells migradors perden la seva capacitat de viatjar perquè no poden seguir els fluxos de temperatura a què estaven habituades. World Wildlife Fund (WWF) és rotunda sobre això: «Gairebé la meitat de les espècies del món podrien desaparèixer en 60 anys a causa del canvi climàtic». «Fins i tot si s’aconsegueix l’objectiu de no superar els 2º C marcats per l’Acord de París, llocs com l’Amazones i les Tortugues podrien perdre el 25% dels seus espècies», afegeix l’entitat.

Tempestes més intenses 

Els meteoròlegs assenyalen que el deteriorament del planeta està provocant una intensificació de les tempestes, que semblen ser cada vegada més violentes, amb inundacions que no es recordaven des de fa dècades. Diversos estudis internacionals assenyalen que potser no augmentarà el nombre de tempestes, però sí que seran més llargues en temps i intensitat, jutjant pels models matemàtics empleats. L’escalfament dels mars provoca un augment en l’evaporació que alimenta la violència de les precipitacions. En les últimes dècades, les tempestes amb vents de 200 km/h s’han duplicat i les de 250 km/ s’han triplicat, segons el professor Kerry Emanuel, meteoròleg nord-americà.